Sud est asiàtic 2017: dia 14, retrobant Angkor Wat (Cambodja); (22 d’agost de 2017) (IV)

Angkor Vat ha esdevingut un important destí turístic. Segons estudis del govern, el 2004 i el 2005 van arribar, respectivament, 561.000 i 677.000 visitants estrangers a la província de Siem Reap, aproximadament el 50% de tots els turistes estrangers pel que fa als dos anys. El lloc ha estat gestionat pel grup privat SOKIMEX des del 1990, que el llogà al govern cambotjà. L'influx de turistes ha causat relativament pocs danys, a part d'alguns grafits; s'han introduït cordes i escales de fusta per protegir els baixos relleus i el terra, respectivament. El turisme també ha aportat fons addicionals pel manteniment del lloc: l'any 2000, aproximadament el 28% de les vendes de tiquets de tot el lloc arqueològic d'Angkor es destinà als temples, encara que la majoria d'obres són dutes a terme per equips patrocinats per governs estrangers i no pas per les autoritats cambotjanes.

A causa del creixement de l'afluència de turismes a Angkor Vat durant les darreres dècades, la UNESCO i el seu Comitè Internacional de Coordinació de la Salvaguarda i Desenvolupament del Lloc Històric d'Angkor (ICC), juntament amb representants del Govern Reial i d'APSARA, organitzaren seminaris per debatre el concepte de «turisme cultural». Amb l'objectiu d'evitar el turisme comercial en massa, els seminaris emfatitzaren la importància de proveir els visitants d'allotjament i serveis d'alta qualitat perquè el govern cambotjà se'n pugui beneficiar econòmicament, sense deixar de banda la presència de la cultura del país.  El 2001, tot això resultà en el concepte de la "Ciutat Turista d'Angkor", la qual hauria de ser desenvolupada seguint les característiques de l'arquitectura tradicional khmer, hauria de contenir instal·lacions d'oci i turístiques i hauria de contenir hotels de luxe on es poguessin allotjar grans quantitats de turistes.

La possibilitat de desenvolupar tan grans instal·lacions ha topat amb la preocupació tant d'APSARA com de l'ICC, els quals argüeixen que els desenvolupaments turístics anteriors a l'àrea negligiren les normes de construcció i que més projectes similars comporten un potencial perjudici per les característiques del paisatge. A més, l'aigua i els sistemes elèctrics dels pobles propers han començat a notar els efectes de totes aquestes construccions. S'ha notat que l'alta freqüència d'assistència turística i la demanda creixent de construccions de qualitat com, per exemple, una llarga autopista, tenen un efecte directe sobre la qualitat de les aigües subterrànies, la qual cosa afecta l'estabilitat estructural del temple. Els habitants de Siem Reap també han manifestat la seva preocupació pel fet de deixar de banda l'encant de la naturalesa i l'atmosfera dels seus pobles enfront d'altres projectes per entretenir els turistes. Com que aquesta «encantadora atmosfera local» és la component clau per projectes com la Ciutat Turista d'Angkor, el govern local continua debatent com es pot incorporar la infraestructura necessària per al turisme sense posar en compromís els valors i la cultura locals.

En el Fòrum de Turisme ASEAN de 2012, s'arribà a un acord per declarar Borobudur i Angkor Vat com a llocs agermanats, i les respectives províncies com a províncies agermanades. Dues aerolínies indonèsies estan considerant inaugurar un vol directe des de Yogyakarta (Indonèsia) fins a Siem Reap.”

Ja de nou enfilats al tuk-tuk, continuem fins a la primera destinació d’aquest matí: la zona Srah Srang (https://en.wikipedia.org/wiki/Srah_Srang; https://es.wikipedia.org/wiki/Srah_Srang; http://www.tourismcambodia.com/attractions/angkor/srah-srang.htm  ), a on hi ha un gran llac. Seguidament, creuem la carretera i ja entrem directament a la zona de Banteay Kdei. A internet s’explica que (https://en.wikipedia.org/wiki/Banteay_Kdei; https://ca.wikipedia.org/wiki/Banteay_Kdei; http://www.tourismcambodia.com/attractions/angkor/banteay-kdei.htm  ):” Banteai Kdei és un temple budista situat al complex arqueològic d'Angkor, al nord de Siem Reap, Cambodja. El temple es va aixecar al bell mig d'un recinte emmurallat, el qual és a tocar del Srah Srang, al sud del Baray oriental i a llevant d'Angkor Thom. Angkor, aquest temple inclòs, ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquest temple es va bastir en el mateix emplaçament d'un altre anterior, del segle X. Pràcticament no n'hi ha documentació (no s'ha trobat l'estela fundacional). La seva construcció es va desenvolupar durant el regnat de Jayavarman VII (1160-1219) i del seu successor, Indravarman II (1219-1243). No és una construcció unitària, i s'hi van fer reformes. L'estat de conservació del conjunt és regular, amb zones enrunades i d'altres restaurades. Com en altres construccions d'Angkor, ens trobem amb un complex ciutat, tancat dins d'una muralla d'uns 500 x 700 m, amb quatre gopures iguals orientats als punts cardinals. El temple, com és habitual, està orientat a llevant. (Continuarà)

(La fotografia és