Sud est asiàtic 2017: dia 17, de Denpassar (Bali, Indonèsia) a Labuan Bajo (Flores, Indonèsia); (25 d’agost de 2017) (I)

Avui no matinem gaire; descansem, ja que el lloc és tranquil i l’habitació molt còmoda. Quan ens posem amb marxa, ho fem amb calma i parsimònia i anem a veure la platja de Kuta, plena d’hotels de luxe. L’oceà està un xic mogut i algun que altre turista s’atreveix a fer surf. Tot seguit anem a esmorzar a un bar proper, a on ja havíem menjat l’any anterior. Demano un suc d’alvocat i fruita per esmorzar, que em satisfan l’estómac poc ganut, però encara més el paladar. Tot seguit, passem un moment per l’hotel i aprofitem el bon dia i el bon sol per anar a passejar una estona per la platja. L’oceà Índic (https://ca.wikipedia.org/wiki/Oce%C3%A0_%C3%8Dndic) està cada vegada més rabiüt i ens mulla les cames, tot i estar a una distància prudencial de l’aigua. Retornem cap a l’hostal, a on ens retem les cames i ja ens carreguem les motxilles a l’esquena per anar cap a l’aeroport de Bali. Mica en mica anem tirant fins que hi arribem, i ens dirigim directament a la terminal de vols domèstics, que és des d’on volarem avui. Des de l’hostal són uns 10 minuts a peu, i t’estalvies uns quants diners de taxi...
Abans d’entrar a l’edifici, un guarda ens demana la reserva; sense reserva de vol, no ens deixa entrar. Un cop a dins, anem ja a facturar les maletes amb la companyia NAM air; un cop ja facturades les maletes i passat el preceptiu control de seguretat, ens passegem una bona estona per la terminal, que és bastant nova i hi ha bastantes botigues i establiments de menjar. Decidim dinar una petita pizza mentre fem temps i per pair, caminem una estona fins que es fa l’hora de l’embarcament. Embarquem en un avió petit, però no d’hèlices, de la companyia NAM. A bord hi ha molta presència d’espanyols, la llengua que més sentim parlar.
Finalment, ens enlairem vers Flores. L’avió no vola gaire alt, i malgrat la incomoditat dels seients (amb un senyor de dimensions considerables que m’ocupa part del meu espai), el paisatge d’illes que anem sobrevolant és espectacular, sobretot les que tenen volcans fumejant, visibles des de l’aire. Fins i tot, ens serveixen un petit refrigeri, consistent en una magdalena i un vas d’aigua. Aterrem a Flores (https://www.lonelyplanet.com/indonesia/nusa-tenggara/flores; http://florestourism.com/; http://www.indonesia.travel/en/destination/area/flores ); l’aeroport és petit i de seguida ja som a la terminal a buscar les maletes, que tampoc triguen gaire a sortir.
Tal i com s’explica a viquipèdia sobre l’illa de Flores (https://en.wikipedia.org/wiki/Flores; https://ca.wikipedia.org/wiki/Flores_(Indon%C3%A8sia) ):” Flores és una illa d'Indonèsia, part de l'arxipèlag de la Sonda. És una de les illes de la província indonèsia de les Illes Petites de la Sonda Orientals. És entre les illes de Sumbawa i Komodo a l'oest, Adonara i Solor a l'est i l'illa de Timor al sud-est. Al nord, està separada de l'illa de Cèlebes per la mar de Flores i, al sud, la mar de Savu la separa de l'illa de Sumba. És una illa amb molta activitat volcànica. És conegut el volcà Kelimutu per la coloració dels tres llacs del seu cràter.
L'illa té uns 1.400.000 habitants i una superfície de 14.250 km², dividida administrativament en les regències de Manggarai occidental, Manggarai central, Ngada, Nagekeo, Ende, Sikka i Flores Timur. Aquesta illa va estar sota influència portuguesa durant l'època de l'Imperi portuguès d'ultramar. El seu nom prové del portuguès flores, 'flors'. A causa del contacte amb Portugal, Flores va ser poc islamitzada i la majoria dels habitants pertanyen a l'Església catòlica. Tot i això, la influència de l'animisme és considerable entre la població local.
L'illa ha estat poblada des de temps prehistòrics. A Flores, es va descobrir l'humà de Flores (Homo floresiensis) el 2003.
Al segle XIII, Flores formava part del Regne Majapahit. Després va passar a dependre del principat de Macassar.
L'any 1544, una nau portuguesa va anomenar el cap oriental de l'illa com a cabo das Flores. Una vegada cartografiada, tota l'illa va rebre aquest nom, encara que el cert és que no hi ha ni més ni menys flors que a les illes veïnes. A partir del 1570, els comerciants portuguesos es varen establir a l'illa. Poc abans del 1600, varen fundar la ciutat portuària de Larantuca, habitada amb el pas del temps amb una població de mestissos, els anomenats topasse, que varen propagar el catolicisme a moltes zones de l'illa.
Començant el 1613, els neerlandesos varen atacar Larantuca des de Solor, però no varen reeixir a eliminar el domini portuguès de l'illa.

Finalment, el 1667, després d'atacar diverses vegades, els soldats holandesos varen arribar a conquerir una porció del territori de l'illa de Flores. A partir d'aquesta zona, inicialment molt menuda, els holandesos varen estendre llur domini. Així, durant els segles XVII, XVIII i XIX, les tropes holandeses varen continuar fustigant els portuguesos fins que l'any 1861, finalment, varen ocupar Larantuca, i posaren fi al govern del Regne de Portugal a Flores. Tot i això, la gent local no va acceptar fàcilment el colonialisme holandès. Per exemple, entre els anys 1911 i 1912, varen haver-hi no menys de deu aixecaments contra el domini d'Holanda. (Continuarà)
(La fotografia és del capvespre a Labuan Bajo)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís