Sud est asiàtic 2017: dia 14, retrobant Angkor Wat (Cambodja); (22 d’agost de 2017) (i VII)

Als quatre racons de l'interior del recinte hi ha quatre templets, els Prasat Chrung, que conservaven les esteles fundacionals de l'època de Jayavarman VII.

A l'interior d'aquest recinte hi ha una important sèrie de monuments. Les portes est i oest estan comunicades per una calçada, de la mateixa manera que les portes Nord i Sud. A l'encreuament d'aquestes calçades, al bell mig d'Angkor Thom, hi ha el temple de Bayon, al quadrant nord-oest hi ha el palau Reial (amb el temple de Phimeanakas) i el Baphuon. Davant el palau Reial hi ha l'àmplia Terrassa dels Elefants, oberta a la plaça Central, al fons de la qual s'aixequen les torres del Prasat Suor Prat. El recinte conté encara molts altres monuments de menor entitat.

Al sud-oest del recinte hi ha una bassa on s'acumulava l'aigua de pluja, és la part més baixa de la ciutat. Aquesta bassa desguassava directament al fossat exterior.

En els darrers decennis, el conjunt s'ha beneficiat d'obres de neteja i restauració, a més d'aturar l'espoli que patien els monuments.”

A tot arreu hi ha molta gent, així que ens omplim de paciència per fer les fotos. El primer enclavament que visitem d’aquesta zona és l’esplèndid temple de Bayon (https://en.wikipedia.org/wiki/Bayon ), impressionant! En aquest lloc hi ha 54 torres, decorades amb grans rostres d’Avalokiteshavara, de gran semblança amb el rei. Aquestes cares es poden observar des de diferents angles i irradien poder i control, amb un toc d’humanitat. Hi ha més d’11000 figures.

De nou, en aquest, hi ha zones tancades per rehabilitació, i és que hi ha lloc a on pujar era una autèntica aventura. El pas dels anys ha malmès les estructures, però dintre de tot, encara impressionen molt! A dins també es poden visitar algunes estàtues de buda. De fet, en molts temples se n’hi troben, però en alguns casos, no són més que trossos de runa...

La calor és molt intensa. És infernal, això ajuda a que decidim ja continuar caminant. Sortint de Bayon trobem alguns micos que fan de les seves i li “roben” el paraigües a una dona, que el recupera quan els distreuen amb peces de fruita.

La nostra propera parada en aquest camí és un altre lloc impressionant, el de Baphuon (https://en.wikipedia.org/wiki/Baphuon ). De nou està en rehabilitació i hi ha alguns llocs als quals no es pot accedir... però per pujar a algunes zones, cal una mica de forma física, ja que les escales són gairebé verticals; de fet, els menors de 12 anys i les dones embarassades, no hi poden accedir.

Ja des d’aquest temple continuem a peu pel camí marcat fins a Phimeanakas (https://en.wikipedia.org/wiki/Phimeanakas ) i anem passant per altres zones com Ba Phoun, Chau Say Tevoda (https://en.wikipedia.org/wiki/Chau_Say_Tevoda ) i acabem darrera de les terrasses del rei Leper (https://en.wikipedia.org/wiki/Terrace_of_the_Leper_King ). Aquesta terrassa fa set metres d’alt i està coronada per la rèplica d’una estàtua, que abans es pensava que era un rei leprós, que avui en dia es creu que és el deu de la mort, Yama, i que el seu lloc era en realitat un crematori real.

Pel que fa a la terrassa dels elefants (https://en.wikipedia.org/wiki/Terrace_of_the_Elephants ), fa 350 metres de llarg i està decorat amb paquiderms que desfilen cap als dos costats. S’usava com un gran lloc a on es podien presenciar cerimònies públiques, i a també era la base del sumptuós saló d’audiències del rei.  Allí ja ens espera el guia, que ens recull ben cansats. Amb el tuk-tuk continuem i ens aturem a la que serà la darrera destinació del dia: Phom Bakheng (https://en.wikipedia.org/wiki/Phnom_Bakheng ), un lloc conegut per les postes de sol. Fa una calor espantosa i remuntem els 800 metres fins al cim, a on hi ha el temple. De la darrera vegada que vaig venir, recordo que hi havia molta gent muntant en elefant i fins i tot hi havia un sender destinat a aquests animals, però ara sembla que ja no es fan excursions amb elefants!!

Un cop al cim del temple, ens donen una mena d’acreditació per calcular la gent que hi puja, ja que l’aforament és limitat, i més ara que la zona està en obres i no tot el perímetre està obert.

Hi fen una mica de llambregada, i com que la cosa no dóna per més, ja marxem. El senyor que controla sortida s’estranya de que no es quedem a veure la posta de sol; i el  mateix fa el conductor del tuk-tuk, però ens veu cansats i ja ens mena cap a l’hotel. De camí, contemplo la carretera curulla de cotxes, tuk-tuk, bicicletes, motocicletes, furgonetes, etc... la majoria de vehicles estan ocupats per turistes com nosaltres. A peu de carretera també hi ha moltes botiguetes que venen records, quadres o benzina dins d’ampolles de plàstic. El que no canvia és la insistència de botiguers i botiguers en què compris quelcom. Un malson que fa que la visita no acabi de tenir un gust dolcíssim. Fins i tot el segueixen ja quan el tuk-tuk està en marxa o mentre camines... en fi...

Cambodja, comparant-ho amb Laos, em sembla un país més pobre, o almenys en la zona a on estem, es visualitza molt més pobresa i la gent molt més trista...

Amb tot, ja arribem a l’hotel. Comprem unes queviures en un supermercat que està a escassos 50m d’on pernoctem i anem a descansar una mica de tant pujar i baixar temples, però sobretot... de la calor!

Després del descans i d’una dutxa, ja anem a suportar els crits de conductors de tuk-tuk i venedores i venedors. Com que no hem dinat, el primer que fem és anar a sopar en un restaurant de carrer, que és prou bo i econòmic. La majoria d’establiments de la zona del mercat de nit tenen preus que són gairebé els mateixos que es paga a Catalunya, per exemple.

Per rematar la menjada, demanem un gelat al carrer (https://www.youtube.com/watch?v=FZ5j83n7dhg ). Hi ha un munt de paradetes que en fan al moment. Tenen com una mena de plataforma congelada de la qual treuen el gel i posen l’ingredient que tu vols, una mica de sucre líquid i llet i amb paciència acaben fent un gelat boníssim!

Ens el mengem tot passejant pel mercat de nit i fent petites compres a les úniques venedores que no ens han “assaltat” per tal els hi compréssim quelcom! També veiem com hi ha qui es mor per menjar durian (durió), ja que una parada ambulant té un èxit aclaparador!

Finalment, abans de retornar a l’hotel comprem algunes coses en un supermercat grandiós, pensat per turistes, ja que hi venen productes com formatge, que són considerats luxosos aquí a Cambodja. De fet, una simple llesca costa ja un dòlar...

Un cop ja a l’hotel, una cerveseta a la terrassa és el colofó d’un dia intens i anem a dormir amb expectatives que el següent també ho serà!