Visitant terra de dinosaures: Isona (del 25 al 27 de novembre de 2016); dia 2: visitant Isona i els voltants (26 de novembre de 2016) (VII)

Isona pagava en aquest moment el delme al Capítol de canonges de la Seu d'Urgell i la primicia al rector de la vila. El delme suposava 50 quarteres de forment, 17,5 de sègol, 1,5 de civada, 15 d'espelta, 1,5 de guixes, 5 almuds de fesols, 1,5 quartera de mill, 2,5 lliures de cànem, 130 càrregues de vi i 12 quarteres d'oli. La primícia, 16 quarteres de forment, 3,5 de mestall, 1 quarta de sègol, 0,5 de civada, 5 d'espelta, 3 almuds de guixes, 2 de fesols, 0,5 quartera de mill, 0,5 lliures de cànem, 43 càrregues de vi i 4 quarteres d'oli. A part d'això, el municipi pagava 385 lliures a l'any per censals a diferents prestataris, entre ells uns quants de lligats amb estaments religiosos, a més d'alguns en espècies pel molí d'oli (cosa que ens en fa palesa l'existència). Com a ingressos per a l'erari municipal, hi havia els arrendaments de l'hostal, la taverna, la carnisseria, la botiga i dos molins fariners, tots propietat del comú d'Isona. En total, sumaven 108 lliures.
El 1717 és Campoflorido qui fa un nou cens: Isona té 32 homes, 5 cavallers i 24 pobres. Total: 61 caps de casa. Hi ha uns quants censos més, d'aquesta mateixa dècada, però són redundants, quant als resultats. La població d'Isona en tots ells ronda els 400 habitants. S'hi esmenten 10 parells de mules, 9 de bous, 2 de vaques, 4 rucs, 40 ovelles, 20 xais i 4 vedelles. Isona hagué de pagar 8.986 rals a la hisenda cadastral.
El cens de 1721 és especialment interessant, ja que hi surten esmentats tots els caps de casa, amb les seves edats. Està publicant íntegre en el llibre de Josep Bertran (vid. bibliografia), i hi destaquen els nobles de la família de Monner, pare i dos fills, i el baró d'Esplugafreda, Joan Baptista Palou. Hi surten també un doctor en medicina, un cirurgià (arrencaqueixals, barber i capaç de fer petites operacions), un apotecari, un escrivà, un sastre, un ferrer, un fuster, un teixidor, quatre estudiants, setze pagesos propietaris, un fadrí sastre, un fadrí teixidor i sis fadrins pagesos, nou jornalers i dos fills de jornalers, dos criats, cinc pobres de solemnitat, onze nens menors de 14 anys, i un absent. També hi apareixen 17 propietaris amb els animals que posseeixen: en total, 17 mules, 12 bous, 1 cavall, 1 somera, 1 ruc, 2 vaques, 1 vedella, 6 porcs i 77 bens i 20 ovelles.
En el cadastre de 1723 sembla haver-hi una davallada: a Isona consten 60 cases habitades i 26 de deshabitades; en el de 1725, 81 d'ocupades i 12 de buides i enrunades, amb una població de 71 homes, 29 fadrins, 1 criat, 12 jornalers, 1 doctor i 9 vidus (tots homes). En el de 1730, ja són 110 les cases esmentades, i a més es fa constar que Isona és de crecido vecindario y a su circunferencia tiene muchas poblaciones. En aquest mateix any consten 412 peces de terra conreades, amb cereals, vinya, olivera i horts, a més d'algunes peces ermes (potser de guaret), a més de 36 mules, 38 bous, 18 rucs, 18 porcs, 30 ovelles, 11 cabres i 32 arnes d'abelles. Isona ha de pagar una contribució de 13.599 rals, per la qual cosa podem deduir que el creixement econòmic de la vila ha estat conseiderable. Ara bé, el 1729 es produïren fortes queixes des d'Isona per la desmesurada càrrega tributària a què havien de fer front, i se'n demanava la revisió.
El 1741 tornen a constar 90 caps de casa. Veiem, doncs, que la població va fluctuant, però sempre entre, aproximadament, 400 i 500 habitants. Cal fer constar que al llarg d'aquests segles -i dels anteriors- els difunts per mort violenta eren bastant nombrosos, atesos els constants conflictes en què es veia embolicada la població.

Cal fer constar que de les èpoques de més penúria, que devien suposar una davallada econòmica i de població (1750-1761, almenys), no es tenen dades concretes. Tanmateix, el 1767 Isona i Covet demanaven permís a la Reial Audiència de Barcelona per tal de fer una assemblea general de veïns per tractar del delme que calia pagar a la Seu d'Urgell, que era clarament desmesurat. Zamora arribà a dir, el 1788 que Isona padece mucha esclavitud por parte del Cabildo de Urgel. (continuarà)
(La fotografia és d'un dels panells informatius del museu d'Isona)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís