Visitant terra de dinosaures: Isona (del 25 al 27 de novembre de 2016); dia 2: visitant Isona i els voltants (26 de novembre de 2016) (II)

Les línies generals d'història d'Isona i Conca Dellà estan explicades bàsicament en l'apartat dedicat a la capital, Isona. Per a cadascun dels pobles que l'integren, vegeu l'article corresponent.

Cal destacar que tot el terme és ric en troballes paleontològiques (sobretot de dinosaures), castells i esglésies medievals i restes del front de guerra del 1938, que a principis del segle XXI s'estan promovent com a atractiu turístic.

L'activitat econòmica d'Isona i Conca Dellà no ha variat substancialment des de segles anteriors. En tot cas, hi ha hagut una selecció de les activitats menys productives i una potenciació de les que sí que ho eren. És per això que ha crescut notablement el nombre de granges porcines, que han permès la creació d'algunes indústries familiars de fabricació d'embotits.

En efecte, les truges per a la cria són més de 3.000, i el nombre total de porcs, sobre uns 10.000 animals. També hi ha unes 6.000 ovelles.

Respecte de segles anteriors, la vinya va ser pràcticament del tot abandonada a ran de la crisi provocada per la fil·loxera, i el conreu dels camps s'ha anat decantant cap als productes de més rendiment.

En tot el terme hi ha 4.937 ha. conreades, 4.456 més es dediquen al guaret i a pastures, i 2.676 són boscos. Una mica més de la meitat són per al conreu de cereals, una quarta part a arbres fruiters, entre els quals destaquen els ametllers, un deu per cent per a farratges, i queda una presència testimonial de vinya, que no arriba al 4%.

La indústria no ha tingut mai gaire espai, a Isona. A més de les indústries ja esmentades, hi ha alguns tallers mecànics, de fabricació de mobles, i una fàbrica de confecció. Hi ha diversos comerços i entitats bancàries, i se celebra mercat el dissabte. Tot això fa que Isona faci realment de petit cap comarcal, per als pobles del seu terme i els dels immediats d'Abella de la Conca i Gavet de la Conca.

L'any 1949 es fundà a Isona la Cooperativa del Camp d'Isona i Comarca, per a la comercialització de la producció agrícola del municipi. Depèn de la Cooperativa una fàbrica de pinsos.

Actualment Isona celebra mercat setmanal el dissabte, amb molta assistència dels habitants de tota la Conca Dellà, i una Fira de la Pell el primer dissabte de febrer.

En el terme d'Isona i Conca Dellà, els serveis turístics no abunden pas gaire. Per a poder-s'hi hostatjar, compta només amb tres cases rurals: una a Biscarri (Cal Ros), una a Conques (Ca l'Estudiant) i una a Figuerola d'Orcau (Casa Blanc).

Com a restaurants, en trobem tres: dos a Isona (La Rosta i Miami) i un a Figuerola d'Orcau (La Barbacoa). I de bars, que eventualment poden fer dinars de menú, poc més: un a Figuerola d'Orcau (El Racó de la Font) i quatre a Isona (Cafè Modern, Edelweis, Miami i El Racó). Precisament aquest últim bar, el Racó, està allotjat als baixos d'una casa espectacular de pedra, just darrere de l'església i molt a prop del Museu de la Conca Dellà.

En el terme d'Isona i Conca Dellà hi ha diverses carreteres. La més important, actualment, és la C-1412b (Ponts - Tremp), que entra en el terme pel Coll de Comiols i el poble de Benavent de la Conca, i en surt després de superar el poble de Figuerola d'Orcau, en el lloc on la carretera travessa el riu d'Abella, prop del Molí de Suterranya.

Aquesta carretera té un traçat nou, que evita de passat pels nuclis urbans d'Isona, Conques i Figuerola d'Orcau, però conserva l'antic, actualment C-1412bz, que abandona l'anterior poc abans d'arribar a Isona i s'hi reincorpora a prop de Figuerola d'Orcau, just al lloc on hi ha l'única benzinera del terme.

A part d'aquesta carretera, al mateix Coll de Comiols comença, cap a ponent, la carretera L-911 (C-1412b, a Isona i Conca Dellà al Coll de Comiols - Sant Salvador de Toló). Aquesta carretera té continuïtat, després d'aquest darrer poble, en la L-912 (Sant Salvador de Toló - C-1412b, a Tremp, al Molí de Suterranya).

A Isona comença, cap al nord-est, la carretera L-511 (Isona - Coll de Nargó), que és, de fet, la primera carretera existent com a tal en aquest sector del Pallars, hereva de l'antic camí ral de la Seu d'Urgell. Aquesta carretera enllaça, per una carretereta local, amb Abella de la Conca, i amb Bóixols, del terme del darrer poble esmentat.

De la C-1412bz dos quilòmetres a ponent d'Isona surt cap al nord la carretera L-5113 (C-1412bz, a Isona i Conca Dellà - Sant Romà d'Abella), que en dos quilòmetres i mig mena a aquest darrer poble, del terme isonenc. (continuarà)

(La fotografia correspon a un dels plafons que hi al museu d'Isona)