Visitant terra de dinosaures: Isona (del 25 al 27 de novembre de 2016); dia 2: visitant Isona i els voltants (26 de novembre de 2016) (IV)

Fora del temple, al costat de la porta principal, hi ha també un arc que formaria part d'una de les portes d'entrada a la vila. En la nova construcció de l'església es va conservar l'antiga façana, amb un portal amb arquivoltes i una rosassa al damunt, tot bellament decorat.
El temple actual, dissenyat per l'arquitecte Gabino Lagarriga Bringas (Madrid, 1911-1999) va ser bastit als anys 60 del s. XX, és d'una sola nau i recorda, pel traçat dels seus arcs, el gòtic. En la construcció de l'antiga església es van aprofitar blocs de pedra procedents de l'antiga ciutat romana d'Aeso. Entre aquests blocs hi ha un grup de làpides funeràries amb inscripcions llatines que s'han conservat i que podem veure a l'interior, al mur nord de l'església.
Santa Maria d'Isona, o l'Assumpció, com es prefereix actualment, pertany al bisbat d'Urgell i està inclosa en l'arxiprestat del Pallars Jussà. El rector d'Isona, que resideix a la vila, té cura actualment de totes les parròquies del terme d'Isona i Conca Dellà, a més de les del d'Abella de la Conca.
La vila d'Isona conserva, a part dels elements ja esmentats, alguns portals i racons amb cases que es van salvar dels bombardeigs, així com el traçat dels carrers. Aquests reprodueixen fidelment la vila antiga excepte en un lloc: l'actual Plaça del Bisbe Badia que correspon al sector més destruït a la Guerra Civil espanyola.
A l'est del nucli urbà hi ha la Plaça de la Font, lloc on es van trobar també vestigis del passat d'Isona amb motiu de la construcció de la carretera a inicis del s. XX. Al sud es conserva un tram de muralla ibero-romana i una torre (possiblement medieval), la font que hi ha en aquest indret és anomenada font de la Torreta.
A la plaça del Portal destaca -és del 1923- el Cafè Modern, recentment restaurat i reformat i que servia de cafè, teatre, cinema i lloc de parada de les diligències (actualment d'autobusos). Més modernament, i a partir de la construcció de les piscines municipals, al llarg de la carretera de Coll de Nargó ha començat a néixer un nou barri d'expansió. És el lloc on hi ha l'únic restaurant d'Isona.
Dins de la vila d'Isona el 1995 s'inaugurà el Museu de la Conca Dellà - Parc Cretaci. Transformació de l'antic Museu Municipal, està concebut com un museu modern, que alhora fos un factor de dinamització turística i cultural de la vila i comarca, es basa en els tres elements fonamentals del terme d'Isona: les restes de dinosaures del Cretaci Superior, el municipi romà d'Aeso i els recursos naturals i culturals del seu entorn.
Isona té els seus orígens en un poblament iberobasc, preromà, que rebia el nom d'Eso, llatinitzat en Aeso, i que ja devia ser un dels poblaments importants entre els assentaments lacetans del Pallars. Havia de ser una població prou ben organitzada, atès que encunyava moneda pròpia, que és el que ha donat més vestigis d'aquell moment de la història. Amb la inscripció EXE o EXO, els asos (tipus de moneda) trobats presenten en una de les seves cares un cap d'home, sense barba i amb els cabells rinxolats, que mira cap a la dreta, on hi ha dos dofins, mentre que rere el clatell hi ha una arada.
Els vestigis trobats en les poques excavacions que s'han fet a Isona han permès trobar també altres restes de cultura ibèrica. La torre de la Font de la Torreta, anomenada popularment la Torreta, així com tot un pany de paret de l'antiga muralla annex, presenten un aparell que deixen veure bastant clarament el seu origen ibèric, aprofitat i completat en època romana.
Si ens referim al Paleolític, Mesolític i Neolític, es van trobar algunes restes a Isona que fan pensar en una població dedicada a la cacera, i, en canvi, poc atreta per l'agricultura i ramaderia. Es devia tractar, segurament, d'una població encara no del tot establerta en un lloc fix.
L'arribada dels romans a la Conca Dellà donà lloc al naixement de la ciutat romana d'Aeso, a la qual està dedicada un article sencer.

A penes es té cap notícia de l'època de la dominació visigoda, ni n'ha quedat cap mostra, tot i que segons l'historiador isonenc del segle XIX Joaquim Albert de Moner i de Bardaxí, mort el 1845, esmenta Isona com a cap de la governació visigoda del Pallars. També diu que en aquell moment Isona conservava castell, palau i església. En el segle VI una referència als concilis hispànics esmenten la presència en un d'ells del bisbe d'Aesona. Aquesta seu episcopal degué subsistir fins al segle VIII, moment en què una nova invasió va devastar i arrasar la vila: la dels alarbs. Molt probablement aquesta destrucció d'Isona féu que Tremp emergís a partir d'aquell moment com a capital del Pallars Jussà. L'antic municipi isonenc es convertí en el Pagus Pallariense, amb seu a Tremp, i Isona només surt en algun document com a Terra Aesonense, amb Esona com a capital. Es tracta d'un esment que ja fa veure la pèrdua de la importància que havia tingut Isona en èpoques anteriors. (continuarà)
(La fotografia correspon de nou, a una petjada de dinosaure)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís