Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 4, de Lekeitio a Bilbo per la costa basca (31 d’octubre de 2016) (i XIV)

La temperatura és molt agradable i passem una bona estona, però tampoc ens entretenim, ja que encara tenim una altra parada: San Juan de Gaztelugatxe (https://es.wikipedia.org/wiki/Gaztelugatxe; http://turismo.euskadi.eus/es/top10/patrimonio-cultural/ermita-de-san-juan-de-gaztelugatxe/aa30-12376/es/) . Ja fa una colla d’anys que ho vaig visitar, però ha canviat moltíssim. Molta més gent, camins nous, etc. Ens costa aparcar, però finalment ho fem i podem anar a visitar-ho. Tot xino-xano, malgrat la gran afluència de gent, caminem i pugem els 241 escalons que menen al cim, a on podem tocar la campana. Hi estem durant una bona estona i quan en marxem, amb una vista espectacular mentre l’aigua espetega salvatge contra les roques, em puja la mosca al nas. Un nano mal educat porta una pobra sargantana en una ampolla d’aigua buida i no para de marejar-la. La mare, enlloc d’ensenyar-li que no són coses que s’hagin de fer, l’incentiven. Em mossego la llengua i després, me’n penedeixo... un cop arribem al cotxe, ja fem l’últim trajecte del dia: passant per Bakio i Mungia, arribem a Bilbo, a on ens costa una bona estona entrar i arribar cap al centre, cap a la zona dels set carrers (http://www.conocerbilbao.com/tag/las-7-calles/) , a on tenim l’hostal. Costa moltíssim aparcar al centre, però trobem una zona de càrrega i descàrrega i esperem una bona estona abans de marxar del cotxe. Bé, mentre un s’espera, l’altre va a buscar a on és la pensió a on ens allotjarem: la pensió Madrones (http://pensionmardones.com/) , en ple centre del casc antic de Bilbo. És un edifici molt cèntric i la pensió està bé, però la relació qualitat-preu és elevada. Després de descansar una miqueta, és moment de sortir al carrer i començar a fer pintxos i xacolís. Fem un primer aperitiu en un bar a tocar de la pensió i després, tot passejant, anem cap a la zona de pintxos (http://turismo.euskadi.eus/es/bares-pintxos/de-pintxos-por-el-casco-viejo-de-bilbao/aa30-12375/es/; http://www.bilbaoturismo.net/BilbaoTurismo/es/rutas ). Anem a plaça Nova, la Plaza Nueva, a on hi ha un bon grapat de bars. El primer que ens crida l’atenció és la “Taberna Plaza Nueva” (https://www.facebook.com/Taberna-Plaza-Nueva-245109898918849/) , a on ens atenen molt amablement. El menjar és boníssim i el xacolí, dels millors que he tastat. Ens ofereixen uns quants pintxos, però només en mengem alguns. No gaire lluny anem al Gure Toki (http://www.guretoki.com/donde-estamos ), que està a petar de gent. Hi ha molts pintxos que semblen boníssims, i acabem sucumbint a alguns. Però encara farem altres tapes en un altre bar, La Olla (http://www.laolladelaplazanueva.es ). Com que els xacolís ja ens afecten, passegem una estona pels carrers del Casc Antic de Bilbo i acabem en un bar, Zulo Taberna (https://www.facebook.com/TabernaZulo/) , prop de l’hostal. Els carrers estan plens de gent bevent i xerrant, sense criminalitzacions. Bevem un parell de canyes d’una cervesa artesanal local, La Salve (http://www.lasalvebilbao.com/ ) que és boníssima. I com que l’endemà ja és dia de tornada i passarem moltes hores a la carretera, malgrat que hi ha ganes de romandre més estona de festa, acabem ja anat a planxar l’orella unes hores...
 (La imatge és de la costa basca)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís