Visitant terra de dinosaures: Isona (del 25 al 27 de novembre de 2016); dia 1: de Girona a Salàs del Pallars (25 de novembre de 2016) (V)

Segons Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico..., publicat el 1845, Salás és en un pla de la Conca de Tremp, prop de la Noguera Pallaresa, ventilada pels vents del nord i de l'oest. El clima és sa, i s'hi pateixen alguns cadarns. Consta en aquell moment de 182 cases, casa de la vila, presó i escola de nens, amb uns 40 nens assistents. Esmenta que fora de la vila hi ha una formosa font amb aigua portada per un conducte subterrani. Hi ha tres torres, separades entre elles, de l'antiga fortificació. A part de l'església parroquial de Nostra Senyora del Coll hi ha l'antiga església de Sant Pere Apòstol, a prop de la vila, i les ermites de sant Climent i sant Cebrià. Hi havia un pont de fusta sobre la Noguera Pallaresa, destruït a la darrera guerra, per a Madoz (la carlina del 1822).
En el terme, el terreny és pla, argilós i calcari, i en algunes parts, fluix i pedregós. Hi havia pocs boscos i arbres, però, en canvi, moltes fonts. S'hi conreaven 1.500 quarteres de blat i igual nombre d'ordi, 200 de sègol, 100 de mestall, 3.000 costals de vi, molt poc oli, a causa de les glaçades, i patates, hortalisses i fruita. Hi havia ramats d'ovelles, cabres i vaques, i es feia llana i seda. De cacera, perdius, llebres i conills, i de pesca, truites, anguiles i barbs. També hi havia 3 terrissaires, 2 telers, un molí fariner i un d'oli. A més, Madoz destacava molt la importància de la fira de Salàs, dedicada a la ramaderia. La població era xifrada en 137 veïns (caps de família) i 834 ànimes (habitants).
El 1860 ateny el màxim de població de la seva història: 1.332 habitants, però des d'aquell moment comença la davallada, que ja no s'ha aturat mai més.
El 1900, segons informa la Geografia general de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi, Salarscompta amb 365 edificis, i 929 habitants de fet i 1.030 de dret, dels quals 312 edificis i 751 habitants són de Salàs, i la resta, de Censuy o dispersos pel terme, entre els quals destaca el Mas del Balust i el santuari de sant Clem.
El 1900 hi havia 929 habitants, 810 el 1920, 740 el 1930, 667 el 1940, 490 el 1970, 409 el 1975, 401 el 1981, 337 el 1991 i 330 el 2006.
Durant els darrers anys del segle XIX i fins al 1951, Salàs de Pallars va viure la construcció de tres obres públiques que canviaren el paisatge de la vila i ajudaren a millorar molt les comunicacions: la construcció de la carretera general, la del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur (part que es dugué a terme d'un projecte de més volada, ja que pretenia travessar els Pirineus pel Pallars Sobirà i entrar en territori de l'estat francès) (1951) i l'Embassament de Sant Antoni (1913).
Entre les característiques de la vila de Salàs de Pallars, associada al mateix títol de vila, hi ha l'existència d'una séquia que arrenca del riu Flamisell a prop de la Pobla de Segur, i permet que una part del terme de Salàs sigui d'horta, on es cullen abundoses fruites i verdures. En la resta del terme es collia gra, vi, oli i llegums. També hi havia un trull, o molí d'oli, i dos molins fariners.
Els boscos eren abundosos, i de titularitat pública: 168 ha. a Garriga, 316 a Seix, 25 a Boixella, 134 a Feixancs, i 37 a Sensui. En total, 298 hectàrees

La superfície de bosc prové sobretot de campanyes de repoblació amb pi a la part més muntanyosa del terme, que sol ser també la més abandonada. S'hi comptabilitzen 1.260,5 ha. de bosc, però que no té la qualitat del bosc de fa cent o cent cinquanta anys. A les terres més planes i fàcils de conrear encara hi ha 634 ha treballades (el 30,9% del terme), i s'hi cullen cereals (blat, ordi i sègol: 266 ha, el 42%), una mica de vinya (2,4%), oliveres (140 ha, el 22%), farratges (alfals i trepadella, 124 ha, el 21%), patates (3,5%), fruites (8,7%) i hortalisses. Hi ha ramaderia, amb unes 2.000 ovelles i, sobretot, porcí: unes 350 truges i uns 750 porcs d'engreix. (continuarà)
(La imatge és una panoràmica de la terra de dinosaures)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís