Visitant terra de dinosaures: Isona (del 25 al 27 de novembre de 2016); dia 1: de Girona a Salàs del Pallars (25 de novembre de 2016) (III)

Es podria explicar breument com és el terme de Salàs de Pallars dient que es tracta, bàsicament, de la vall del barranc de Fontfreda. En un primer tram, només la meitat nord de la vall d'aquest barranc, i a la part baixa, tota la vall amb els seus afluents, sobretot el barranc de les Bruixes, que ve per la dreta (la major part d'aquest barranc, però, discorre pel terme de Talarn).
Al barranc de Fontfreda, caldria afegir-hi diversos barrancs paral·lels a ell: pel sud, el Torrentill, que ve del vessant nord de Roca Tosa, i pel nord, el barranc de Sant Pere, prou llarg, que ve del vessant sud de la Roca del Manel, el de Rivert, que baixa d'aquell poble, del terme de Conca de Dalt, el de Vilanova, que ve de llevant de Sensui i forma, amb l'anterior, el barranc del Solà, ja a la part plana del terme.
Les elevacions importants del terme són justament als límits del terme, que han quedat ja descrits. Fora d'aquestes elevacions, només cal destacar la zona dels Feixancs de Salàs, a ponent de la vila, amb el turó de Sant Cebrià, de 701 m. alt., la Muntanyera de les Tosques, al seu nord-oest, que assoleix els 603 m. alt., el turó de Sant Roc, a llevant de Salàs, de 626 m. alt., i els Monts, de 654, al nord-est de la vila. Ultra aquestes elevacions, només caldria esmentar la carena on es troba Sensui, de 705, la del Mas del Balust, de 791, la de Sant Clem, de 700, i la mateixa carena que acull la vila de Salàs de Pallars, de 590,3 m. alt., en el punt més elevat de la vila.
La part oriental del terme, en un pla inclinat que va davallant cap a l'embassament de Sant Antoni, conté una bona plana dedicada a l'agricultura i a la ramaderia, en la qual destaca la partida de les Creus. Tanquen aquesta plana, al nord-est del terme, prop del pantà de Sant Antoni i de Sant Joan de Vinyafrescal els Monts, amb la muntanyeta de Sant Roc a l'extrem meridional, proper a Salàs de Pallars.
Antigament constituïen el terme de Salàs de Pallars la mateixa vila d'aquest nom, i els pobles de Sensui i del Mas del Balust. Actualment aquest darrer ha quedat del tot despoblat, mentre que a Sensui es manté una petita agrupació de 4 veïns, el 2006.
A part de les entitats de població, el terme salassenc té algunes capelles, ermites i santuaris, entre les quals destaquen l'ermita romànica de Sant Roc, 1 quilòmetre a llevant de la vila, la de Sant Cebrià, 500 m. al sud-oest, també romànica, la de Sant Pere Màrtir, modernament refeta, a l'oest, al límit amb Talarn, i l'antic santuari de Sant Climent, popularment anomenada Sant Clem. Aquesta darrera té un possible origen romànic, però no en queda cap vestigi recognoscible.
Es té constància d'una capella dedicada a santa Margarida, que està documentada fins al 1758, quan es diu que es troba en un estat indecent. No se sap amb exactitud on era.
Salàs de Pallars conserva perfectament visible el seu traçat urbanístic medieval de vila closa. Allargassada de sud-est (entrada al poble), a 567 m. alt., a nord-oest (on hi ha Can Delme), a 590, és encara un recinte tancat, amb dos carrers interiors paral·lels amb una única sortida pel costat nord, i dos carrers exteriors que ressegueixen els murs de la vila: el carrer del Vall (testimoni del vall que protegia la muralla pel costat septentrional), i l'avinguda d'Enric Gispert, antic camí de ronda exterior per costat sud.
Al capdamunt, la plaça de Capdevila, amb la font d'aquest nom i a la part baixa, la de Soldevila, amb la font també d'aquest mateix nom. Conserva tres dels antics portals -un d'ells, el de Soldevila, amb una magnífica torre cilíndrica de defensa annexa- i dues més de les torres que defensaven els mateixos portals i els angles de la vila, actualment formant part del recinte format per les cases que es dreçaren aprofitant la mateixa muralla. Una d'aquestes torres -i potser les restes d'altres- estan integrades dins de cases actuals. La Casa de la Vila és en una d'aquestes torres, la de Soldevila.
A la part alta de la vila hi degué haver el castell, integrat en la vila mateixa, i en l'actualitat s'hi troba l'església parroquial de la Mare de Déu del Coll, prop de la qual hi ha una plaça quadrada i porticada, la Plaça del Mercat, on hi ha restes d'una torre quadrada, amb espitlleres, que podria ser part de l'antic castell. La mateixa església, a més, és en part construïda damunt d'una torre de la muralla, potser la mateixa torre mestra del castell.

A l'interior, s'obren alguns espais més amples que els carrers, molt estrets, així com trossos de carrers i de places porticats, on se celebrava la Fira de Salàs, entre el primer i el segon diumenge de quaresma, antiga concessió reial aparellada al títol de vila de què gaudia Salàs de Pallars. Més tard, quan la Fira de Salàs adquirí un volum considerable, el Firal fou traslladat extramurs, al llarg del vall que s'estenia al nord de la vila, i nasqué un carrer, el de les Eres, que acollia els corrals on es guardava el bestiar que es portava a la fira de bestiar de peu rodó, així com petits hostals per als firaires. (continuarà)
(La imatge és una perspectiva de la Conca Dellà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís