UN ALTRE VUIT DE MARÇ



UN ALTRE VUIT DE MARÇ
Obre un ull. Parpelleja.
Els tènues rajos de sol,
escolant-se per la persiana,
maldestrament baixada,
anuncien que el dia que ja clareja.
S’aixeca i en el silenci del pis
es pren un cafè amb llet,
amb un poema entre els dits.
Avui, Maria-Mercè Marçal,
no escollit a l’atzar:
“A l’atzar agreixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa i de nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”.
Vuit de març, és avui.
Un dia qualsevol o un dia diferent.
Es dutxa i es vesteix.
Mentre li prepara l’esmorzar,
a la cadena de música,
comença a sonar la banda sonora d’una vida.
Quan la va a despertar, ja està asseguda al llit;
les arrugues li solquen els ulls,
cansats, però encara ben vius i lluitadors.
No els hi calen les paraules.
S’abracen i se somriuen.
L’ajuda a vestir-se i li dóna l’esmorzar.
Ella,  la vella lluitadora, balbuceja: “Anem”.
S’asseu a la cadira de rodes i baixen al carrer.
Violeta en mà,
van a homenatjar,
que són valentes.
La viva herència del passat,
l’esperança del futur.
Caminen fermes, orgulloses.
Res aturarà el seu i el nostre demà:
La llibertat de ser dones,
la llibertat de ser el que vulguem ser.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"