Capvespre de febrer


CAPVESPRE DE FEBRER
Volta al pany i porta tancada.
Un glop de vent em glaça la cara,
Però no el cor; ja el tinc congelat
des de que has marxat.
Aletegen i xisclen les oques migradores;
Darrer els arbres despullats per l´hivern
El sol regala els últims rajos  de claror
i desfà els últims flocs de neu,
herència  gairebé sempiterna
dels hiverns en aquest indret de món.
Els llavis tallats s’empassen la llàgrima,
gustosament dolça, àcidament amarga.
El record dels jorns amb les mans entrellaçades
es barreja amb l’enyor de saber-te fonedís.
Obro la porta de casa mentre un esquirol,
atura el seu tragí i recull una nou,
qui sap si li servirà per omplir l’estómac.
Un estómac que jo tinc nuat,
clos a tot aliment que no sigui el teu alè.
Tanco la porta i em serveixo una copa de vi.
Blanc, com la neu,
parapetada a l’ampit de la finestra.
alço la copa i brindo per tu.
Per mi. Per nosaltres. Per la vida
Cloc els ulls i lentament,
molt lentament,
m’empasso la tendresa del teu amor,

en un capvespre de febrer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís