Visitant terra de dinosaures: Isona (del 25 al 27 de novembre de 2016); dia 1: de Girona a Salàs del Pallars (25 de novembre de 2016) (IV)

Dins de la vila, romangué el mercat pròpiament dit, el setmanal, per a ús més estrictament dels salassencs. Les llindes i els escuts de moltes de les cases que en constitueixen el nucli informen de la importància que tingué Salàs de Pallars a finals de l'edat mitjana i durant tota l'edat moderna.
Segons alguns autors,  Salàs de Pallars és de les poblacions pallareses amb restes arquitectòniques o arqueològiques de palesen el seu poblament en temps de la colonització romana.
El 840 es té notícia de l'existència de Salàs de Pallars: un document d'aquella època ens narra: la venda de la vila de Censui al monestir de Sant Genís de Bellera. A partir d'aquell moment, són abundans les referències al castell o a la vila de Salàs. El 995 un altre document dictamina sobre el plet que hi hagué entre el monestir de Sant Genís de Bellera i els veïns de Salasse.
Salàs de Pallars fou un dels llocs que tenia en possessió Arnau Mir de Tost, qui, en nom del comte d'Urgell conquerí el Pallars Jussà. Arnau Mir de Tost va cedir en dot aquest lloc a la seva filla Valença, muller que fou d'Artal, comte de Pallars, vers el 1054. El 1247 el comte de Pallars Arnau Roger venia el castell i la vila a Joan de Toralla, tot i que els Orcau també tenien senyoriu a la vila: els en corresponia la meitat. El 1280, després d'algunes revoltes de nobles, assolia el poder de Salàs el rei mateix, un descendent del qual, al cap d'un segle just (1380), concedia el títol de vila a Salàs de Pallars, així com el privilegi de fer-hi fira un cop a l'any. A partir d'aquell moment, Salàs estigué en el centre de totes les peripècies per les quals passà la comarca, i Catalunya sencera, a la baixa edat mitjana.
Salàs de Pallars arribà a celebrar quatre fires anuals, al segle XV, la qual cosa ens informa del caràcter comercial que prengué aquesta vila. Estan totes elles profusament documentades a l'arxiu de la Paeria de Lleida. De les quatre, la del primer i segon diumenge de Quaresma va perviure al llarg dels segles, i fins al darrer terç del segle XX se celebrà amb molt de relleu.
El 1553 Salàs registrava 64 focs (uns 320 habitants), i se situava com a tercera població de la comarca, rere Talarn i Tremp. Molt poc després, el 1595 hi consten 110 focs, que alguns llibres consultats confonen amb 110 habitants (hi ha una diferència d'1 a 5, aproximadament).
Sovint al llarg de la història Salàs de Pallars gaudí de diversos privilegis. Correspon, possiblement, ja al segle XVII la concessió d'encuny de moneda pròpia, de la qual es conserven algunes mostres.
La màxima esplendor de Salàs de Pallars s'assolí el segle XVIII, moment en què la població ateny els 919 habitants el 1787 (Cens de Floridablanca), i esdevé la segona població del Pallars Jussà, superada només per Tremp. Segons el viatger espanyol Francisco de Zamora, hi havia a Salàs cinc terrissaires, set espardenyers, diversos teixidors de lli, i a la fira hi havia 40 corrals per al bestiar que hi portaven.
Fins a l'extinció dels senyorius, el 1831, Salàs de Pallars formava part dels dominis del marquès de Pallars, que eren també ducs de Cardona i de Segorb i vescomtes de Vilamur. (continuarà)
(La imatge és de la tardor a la zona del Pallars Jussà)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís