Visitant terra de dinosaures: Isona (del 25 al 27 de novembre de 2016); dia 2: visitant Isona i els voltants (26 de novembre de 2016) (III)

Encara, de la carretera C-1412b un quilòmetre a ponent de Figuerola d'Orcau arrenca cap al nord la carretera L-5112 (C-1412bz, a Isona i Conca Dellà - Orcau), que en quatre quilòmetres i mig duu fins al poble d'Orcau.

A més d'aquestes carreteres, tota una xarxa de carreteres i pistes locals, algunes d'elles asfaltades, menen als altres pobles del terme i els enllacen entre ells.

Isona i Conca Dellà no té tren, però sí que n'hi ha a Tremp, a 18 quilòmetres. Es tracta de la línia de tren de Lleida a la Pobla de Segur, antigament de RENFE i actualment gestionada per la Generalitat, a través dels FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). Tres trens diaris en cada direcció enllacen el Pallars Jussà amb Balaguer i Lleida o amb la Pobla de Segur.

Existeix un servei d'autobusos que travessa el terme d'Isona i Conca Dellà, a través de dues línies: la de Barcelona a la Pobla de Segur, i la de Barcelona ath Pònt de Rei.

En el primer cas, hi ha tres serveis diaris cap a la Pobla de Segur i tres més cap a Barcelona, ara bé només un en cada direcció para a tots els pobles del terme pels quals passa: Figuerola d'Orcau, Conques, Isona, Biscarri i Benavent de la Conca. Tots tres passen per Isona, però només dos ho fan per dins de la vila; el tercer té parada a la cruïlla de la C-1412b amb la C-1412bz, a llevant del poble, a un quilòmetre de distància. En direcció a Barcelona, dos circulen al matí i un a la tarda; en direcció contrària, tots tres són a la tarda.

En la ruta de Barcelona a eth Pònt de Rei, hi ha dos serveis en cada direcció. Cap a la Vall d'Aran tots dos són al matí (un d'ells es queda a Esterri d'Àneu), amb poca estona de diferència. Cap a Barcelona,tots dos (un té l'origen, també, a Esterri d'Àneu) són a la tarda, amb 40 minuts de diferència entre els dos.

A la comarca hi ha força línies de transport escolar, atès que la concentració escolar ha obligat a posar autobusos per portar els nens dels pobles mitjans i petits cap als centres de la comarca, principalment Tremp i Isona, però també Bóixols. Sis línies de transport escolar menen els nens i nenes del terme d'Isona i Conca Dellà cap a les escoles esmentades, i cap a l'institut de Tremp.”

També a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Isona ): “La vila d'Isona és la capital del municipi d'Isona i Conca Dellà creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d'Isona, Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella. En ésser la població més gran del nou municipi, n'esdevingué la capital. Els isonencs han estat anomenats de diverses maneres, al llarg de la història: gent d'aire, "els d'Isona, gent vivona", jueus (segurament per la seva tradició com a comerciants i mercaders), gavatxos (possiblement per la vinguda d'occitans, com a tot Catalunya, de fet, al segle XVII). Isona prové de la llatinització (Aeso(n), Ison o Ie(s)so(n)) d'un nom, propi o comú, probablement preromà, iberobasc (Aison, Eison o Ieson). La vila d'Isona és el principal nucli de població del seu municipi. És una vila existent des de temps molt antics, ho testimonien les troballes d'importants restes romanes i l'existència d'una nombrosa col·lecció epigràfica d'aquesta època, atès que en aquella època tenia ja la categoria de municipium, i es tractava de la ciutat situada més al nord i ponent de la xarxa de ciutats romanes a l'entorn de Tarraco. Isona està aturonada, a 660 m. alt., al final d'una carena que s'aboca sobre la vall del riu de Conques, en un lloc estratègicament clau per a controlar les comunicacions de la comarca, i els seus contactes amb les comarques veïnes de la Noguera i l'Alt Urgell. Havia tingut recinte clos, format per les mateixes cases i defensat per algunes torres, algunes de les quals es conserven, almenys en part. Així ho testimonien els pocs elements urbanístics antics que han romàs dempeus: la vila fou gairebé del tot destruïda el 1938, en el decurs del temps que van resistir les forces republicanes l'atac dels franquistes. Isona, convertida en caserna militar republicana i abandonada pels seus habitants, fou repetidament bombardejada per l'artilleria i l'aviació franquistes. El nucli antic estava format per un conjunt de carrers estrets en els quals s'obrien algunes places, en part amb porxos per al mercat setmanal que se celebra els dissabtes. Centrava aquest nucli l'església parroquial, malmesa durant el 1938. L'actuació de la companyia estatal de reconstruccions "Regiones Devastadas" després de la guerra civil, va reorganitzar els espais urbans i va construir diversos edificis i habitatges. Un d'aquests edificis és l'actual Casa de la Vila. Els nous edificis contrasten amb els que romangueren dempeus, tot plegat formant un conjunt ple de contrastos, sense una única harmonia, però que, en el fons reflecteix encara un urbanisme baixmedieval, on no només es poden reconèixer cases, carrers i places, sinó fins i tot portals i les mateixes murades antigues. Centra la vila l'església parroquial de Santa Maria. Es tracta d'una església moderna d'inspiració gòtica. L'edifici presenta restes de l'església gòtica que alhora va ser substituta d'una altra d'anterior romànica. Del temple gòtic es conserven alguns fragments: la porta meridional, el presbiteri i alguns trams de murs. L'església apareix documentada ja a partir del segle XI. (continuarà)

(La fotografia correspon a una de les petjades de dinosaures que es poden observar per la zona)