Visitant terra de dinosaures: Isona (del 25 al 27 de novembre de 2016); dia 2: visitant Isona i els voltants (26 de novembre de 2016) (VI)
Del 1619 es conserva el
testament d'un isonenc, Antoni Abella, botiguer de sabates, conservat a l'Arxiu
Diocesà d'Urgell, que tenia al celler bótes de vi, dos sacs de blat, cinc
quarteres de civada, una de fesols, vint de forment, 22 lliures de cànem i 27
d'estopa, a més de 10 peces de cànem i estopa ja fetes. A la botiga, hi fa
constar sabates per a home, dona i nen, així com matèria primera i eines per a
fer-les. No es tracta de cap riquesa considerable, però sí que testimonia què
es collia en el terme d'Isona, així com una incipient activitat industrial.
Diferents testimonis del segle
XVII corroboren que a Isona es collia blat de
forma abundant, a més de vi i oli. De tota manera, al llarg d'aquests segles,
Isona és quasi exclusivament agrícola. L'única activitat industrial esmentada
és la lligada als artesans i a les premses de vi i trulls d'oli.
Pel que fa a les sacsejades derivades de les
bandositats o de les guerres intestines o amb francesos, gascons i foixencs,
Isona no surt especialment documentada enlloc, al contrari de, per exemple, Abella de la Conca o Sant Salvador de Toló, però la seva situació geogràfica, tant de
pas al mig dels camins de més trànsit de la comarca, fa pensar que devia
rebre'n les conseqüències en més d'una avinentesa.
El segle
XVIII suposà un canvi notable, a tot Catalunya. En el cens de 1708, entre Isona i Llordà comptaven
81 cases (uns 400 habitants). Isona, com tota la Conca
Dellà, es decantà pel
bàndol austriacista en la Guerra de Successió i els seus representants consten en la reunió
del 1706 per a elegir un
representant davant del rei Carles III. S'aixecaren els sometents per fer front als borbònics, entre els quals
destacava com a comandant el cavaller isonenc Francesc de Moner, que participà
en nombrosos fets de guerra a diversos llocs de Catalunya, sobretot a la zona
pirinenca, sota el comandament del general Josep
Moragues. En el darrer
tram de la guerra, però, s'anaren imposant els filipistes, organitzats en
paisans armats. Finalment, el 1713, amb la retirada
de la guerra de les tropes imperials austríaques i dels britànics, els jurats
de les viles del Pallars Jussà decidiren sotmetre's a Felip de Borbó.
La repressió subsegüent fou implacable. Per
exemple, els béns de Francesc de Moner i Miret, que s'havia destacat en la
defensa de Barcelona i que posseïa el títol de comte de Serra de Navà, concedit
per l'arxiduc Carles, foren embargats i atorgats al general borbònic Verboom. Francesc de Moner
fou empresonat el 1714, degradat i
expulsat de l'exèrcit i sistemàticament perseguit, fins que amb el Tractat de Viena (1725) fou amnistiat i se li retornaren els béns.
Morí poc després, el 1730.
Com a conseqüència de la guerra, encara, el 1741 Isona va veure
l'arribada de dues de les dotze companyies del regiment de cavalleria de
Santiago, establert per tot el Pallars Jussà. La vila hagué de mantenir
aquestes companyies i aguantar la presència dels militars, cosa que provocava
constants conflictes entre els militars, que es creien amb dret a tot, i la
població civil.
En el cens del 1716, de gran
precisió, es fa constar que Isona té 83 cases habitades, 8 de deshabitades i 7
d'enrunades. Totes velles, sense que se n'hagi construït cap de nova. Hi vivien
72 homes casats (20 ja vells), 9 vidus i 11 vídues, 28 fadrins, 26 donzelles, 1
criat, 5 criades i 67 nens i 64 nenes menors de 12 anys. Surt en el cens el nom
del rector: Andreu Bertran.
Just aquell any s'instituí el nou repartiment
territorial en corregiments, en lloc de les antigues vegueries. Isona hi surt esmentada com a vila, amb el
mateix títol que Conques i Figuerola d'Orcau, i és adscrita al
corregiment de Pallars o Talarn.
El Cadastre de Patiño, del 1716 dóna bastants
detalls sobre Isona: el seu terme té una hora i mitja de llarg, un quart
d'ample, i una rodalia de tres hores. Limitava amb Abella, Biscarri, Covet, Sant Salvador de Toló, Conques i Sant Romà. El terme
constava de 1.600 jornals de terres de sembradura, 2 d'horts de regadiu, 1 de
canemar de regadiu, 149 de vinya de diferents qualitats, 3 d'oliveres, 3
d'arbres fruiters, 700 de bosc i pastures, a més de 2.200 jornals de terres
ermes, roques i barrancs. La producció també hi consta detalladament: 500
quarteres de forment, 150 de mestall, 25 de sègol, 4
de civada, 150 d'espelta, 4 de guixes, 2 de fesols, 2 de mill, 2 roves de
cànem, 12 càrregues de fruita, 1.300 de vi i 4 d'oli. També hi consten 1
cavall, 1 matxo, 7 parelles de bous, 19 parelles de mules, 2 de vaques per a
llaurar, 2 vedelles, 2 rucs, 40 ovelles i 18 bens. (continuarà)
(La fotografia correspon a un dels altres plafons informatius del museu d'Isona)
Comentaris