Visitant terra de dinosaures: Isona (del 25 al 27 de novembre de 2016); dia 2: visitant Isona i els voltants (26 de novembre de 2016) (VI)

Del 1619 es conserva el testament d'un isonenc, Antoni Abella, botiguer de sabates, conservat a l'Arxiu Diocesà d'Urgell, que tenia al celler bótes de vi, dos sacs de blat, cinc quarteres de civada, una de fesols, vint de forment, 22 lliures de cànem i 27 d'estopa, a més de 10 peces de cànem i estopa ja fetes. A la botiga, hi fa constar sabates per a home, dona i nen, així com matèria primera i eines per a fer-les. No es tracta de cap riquesa considerable, però sí que testimonia què es collia en el terme d'Isona, així com una incipient activitat industrial. Diferents testimonis del segle XVII corroboren que a Isona es collia blat de forma abundant, a més de vi i oli. De tota manera, al llarg d'aquests segles, Isona és quasi exclusivament agrícola. L'única activitat industrial esmentada és la lligada als artesans i a les premses de vi i trulls d'oli.
Pel que fa a les sacsejades derivades de les bandositats o de les guerres intestines o amb francesos, gascons i foixencs, Isona no surt especialment documentada enlloc, al contrari de, per exemple, Abella de la Conca o Sant Salvador de Toló, però la seva situació geogràfica, tant de pas al mig dels camins de més trànsit de la comarca, fa pensar que devia rebre'n les conseqüències en més d'una avinentesa.
El segle XVIII suposà un canvi notable, a tot Catalunya. En el cens de 1708, entre Isona i Llordà comptaven 81 cases (uns 400 habitants). Isona, com tota la Conca Dellà, es decantà pel bàndol austriacista en la Guerra de Successió i els seus representants consten en la reunió del 1706 per a elegir un representant davant del rei Carles III. S'aixecaren els sometents per fer front als borbònics, entre els quals destacava com a comandant el cavaller isonenc Francesc de Moner, que participà en nombrosos fets de guerra a diversos llocs de Catalunya, sobretot a la zona pirinenca, sota el comandament del general Josep Moragues. En el darrer tram de la guerra, però, s'anaren imposant els filipistes, organitzats en paisans armats. Finalment, el 1713, amb la retirada de la guerra de les tropes imperials austríaques i dels britànics, els jurats de les viles del Pallars Jussà decidiren sotmetre's a Felip de Borbó.
La repressió subsegüent fou implacable. Per exemple, els béns de Francesc de Moner i Miret, que s'havia destacat en la defensa de Barcelona i que posseïa el títol de comte de Serra de Navà, concedit per l'arxiduc Carles, foren embargats i atorgats al general borbònic Verboom. Francesc de Moner fou empresonat el 1714, degradat i expulsat de l'exèrcit i sistemàticament perseguit, fins que amb el Tractat de Viena (1725) fou amnistiat i se li retornaren els béns. Morí poc després, el 1730.
Com a conseqüència de la guerra, encara, el 1741 Isona va veure l'arribada de dues de les dotze companyies del regiment de cavalleria de Santiago, establert per tot el Pallars Jussà. La vila hagué de mantenir aquestes companyies i aguantar la presència dels militars, cosa que provocava constants conflictes entre els militars, que es creien amb dret a tot, i la població civil.
En el cens del 1716, de gran precisió, es fa constar que Isona té 83 cases habitades, 8 de deshabitades i 7 d'enrunades. Totes velles, sense que se n'hagi construït cap de nova. Hi vivien 72 homes casats (20 ja vells), 9 vidus i 11 vídues, 28 fadrins, 26 donzelles, 1 criat, 5 criades i 67 nens i 64 nenes menors de 12 anys. Surt en el cens el nom del rector: Andreu Bertran.
Just aquell any s'instituí el nou repartiment territorial en corregiments, en lloc de les antigues vegueries. Isona hi surt esmentada com a vila, amb el mateix títol que Conques i Figuerola d'Orcau, i és adscrita al corregiment de Pallars o Talarn.

El Cadastre de Patiño, del 1716 dóna bastants detalls sobre Isona: el seu terme té una hora i mitja de llarg, un quart d'ample, i una rodalia de tres hores. Limitava amb Abella, Biscarri, Covet, Sant Salvador de Toló, Conques i Sant Romà. El terme constava de 1.600 jornals de terres de sembradura, 2 d'horts de regadiu, 1 de canemar de regadiu, 149 de vinya de diferents qualitats, 3 d'oliveres, 3 d'arbres fruiters, 700 de bosc i pastures, a més de 2.200 jornals de terres ermes, roques i barrancs. La producció també hi consta detalladament: 500 quarteres de forment, 150 de mestall, 25 de sègol, 4 de civada, 150 d'espelta, 4 de guixes, 2 de fesols, 2 de mill, 2 roves de cànem, 12 càrregues de fruita, 1.300 de vi i 4 d'oli. També hi consten 1 cavall, 1 matxo, 7 parelles de bous, 19 parelles de mules, 2 de vaques per a llaurar, 2 vedelles, 2 rucs, 40 ovelles i 18 bens. (continuarà)
(La fotografia correspon a un dels altres plafons informatius del museu d'Isona)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís