Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 5, de Bilbo cap a casa (1 de novembre de 2016) (i III)

També hi ha prevista la construcció d'una destacada torre d'oficines dissenyada per César Pelli, destinada a hostatjar el govern de Biscaia, i hi ha ambiciosos plans per a regenerar la península sobre el riu coneguda com a Zorrozaurre. La nova terminal de l'aeroport es va obrir l'any 2000 i va significar una notable expansió de la capacitat de les antigues instal·lacions, alhora que va permetre el creixement del turisme que arriba amb línies de baix cost com ara easyJet i Vueling.
La idea és crear una ciutat interessant i atractiva per als turistes: una Bilbao efervescent amb una bona varietat d'hotels al cor d'un país verd i d'alt interès per als visitants. A part del famós Museu Guggenheim, a la ciutat es troben també el Museu de Belles Arts o Bilboko Arte Eder Museoa (reconegut com un dels millors de l'estat i recentment renovat) i el Museu Marítim o Bilboko Itsasadarra Itsas Museoa, a la riba del Nerbion. I això és només una petita part del que la ciutat té per oferir. El 1970, Bilbao era la sisena ciutat més poblada de l'estat espanyol, amb uns 410.000 habitants, i la tercera àrea metropolitana. El 1981, la població va arribar als 433.115 habitants. Aquest va ser el nombre màxim assolit, ja que a partir de llavors la població de la ciutat va començar a disminuir, i el 2003 el cens de Bilbao tenia 353.567 habitants. Mentre que el total de la població de la regió continua creixent, el centre urbà ha experimentat un descens en el nombre de residents. Això és resultat de la tendència (constant i sembla que imparable) dels bilbaïns a marxar cap a la costa, ja des de la dècada de 1990. Així, les àrees industrials s'abandonen a favor de la línia costanera. De fet, de les 18 ciutats de l'entorn de Bilbao amb més de 10.000 habitants, només vuit -Amorebieta, Arrigorriaga, Durango, Bermeo, Gernika, Getxo, Leioa, Mungia i Sopela- han augmentat de població. Sestao ha estat la que s'ha endut la pitjor part, ja que ha perdut gairebé un 11% de la seva població en vuit anys. Bilbao és abastit per l'autopista del Cantàbric (AP-8) i l'autopista Bascoaragonesa (AP-68). L'aeroport Internacional de Bilbao, al municipi de Loiu, és a 12 quilòmetres del centre de la ciutat. Cada any l'utilitzen prop de 4 milions de persones, i hi operen les principals companyies aèries europees”.
Després de la caminada per arribar a la catedral, retornem ja cap a la zona dels set carrers. Fem algunes compres de menges i begudes de la zona i ja abans de marxar, tornem a la “Plaza Nueva”, a on repetim un vermut a la “Taberna Plaza Nueva”. De nou, torno a tastar el boníssim xacolí que tenen; a més, ens atenen d’allò més bé. I un cop agafades algunes forces, ja, literalment, carretera i manta. El camí de tornada cap a terres catalanes es fa llarg. Com que no volem pagar autopistes, agafem carreteres nacionals; algunes estan molt bé, són gairebé autovies i sense ningú que les transiti... Baixem cap a Vitòria i des d’allí, cap a Logronyo i cap a Saragossa, fent parades tècniques per menjar una miqueta i estirar les cames. I quan el sol ja s’ha post i ja és ben fosc, ja que mentre érem en terres basques es va canviar l’hora, arribem a casa, amb el regust d’haver passat uns dies en un país amb un tarannà ben diferent del mediterrani, però un país germà amb els mateixos anhels de llibertat que la meva terra.
 (La fotografia és de la Plaza Nueva, en ple vermut)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís