Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 5, de Bilbo cap a casa (1 de novembre de 2016) (i III)
També hi ha
prevista la construcció d'una destacada torre d'oficines dissenyada per César
Pelli, destinada a
hostatjar el govern de Biscaia, i hi ha ambiciosos plans per a regenerar la
península sobre el riu coneguda com a Zorrozaurre.
La nova terminal de l'aeroport es va obrir l'any 2000 i va significar
una notable expansió de la capacitat de les antigues instal·lacions, alhora que
va permetre el creixement del turisme que arriba amb línies de baix cost com ara easyJet i Vueling.
La
idea és crear una ciutat interessant i atractiva per als turistes: una Bilbao
efervescent amb una bona varietat d'hotels al cor d'un país verd i
d'alt interès per als visitants. A part del famós Museu Guggenheim, a la ciutat
es troben també el Museu de Belles Arts o Bilboko
Arte Eder Museoa (reconegut
com un dels millors de l'estat i recentment renovat) i el Museu Marítim o Bilboko
Itsasadarra Itsas Museoa, a la riba del Nerbion. I això és només una
petita part del que la ciutat té per oferir. El 1970, Bilbao era la sisena
ciutat més poblada de l'estat espanyol, amb uns 410.000 habitants, i la tercera
àrea metropolitana. El 1981, la població va arribar als
433.115 habitants. Aquest va ser el nombre màxim assolit, ja que a partir de
llavors la població de la ciutat va començar a disminuir, i el 2003 el cens de Bilbao tenia
353.567 habitants. Mentre que el total de la població de la regió continua
creixent, el centre urbà ha experimentat un descens en el nombre de residents.
Això és resultat de la tendència (constant i sembla que imparable) dels
bilbaïns a marxar cap a la costa, ja des de la dècada de 1990.
Així, les àrees industrials s'abandonen a favor de la línia costanera. De fet,
de les 18 ciutats de l'entorn de Bilbao amb més de 10.000 habitants, només vuit
-Amorebieta, Arrigorriaga, Durango, Bermeo, Gernika, Getxo, Leioa, Mungia i Sopela- han augmentat de població. Sestao ha estat la que s'ha endut
la pitjor part, ja que ha perdut gairebé un 11% de la seva població en vuit
anys. Bilbao és abastit per l'autopista del Cantàbric (AP-8) i l'autopista Bascoaragonesa (AP-68). L'aeroport Internacional de Bilbao, al municipi de Loiu, és a 12 quilòmetres del
centre de la ciutat. Cada any l'utilitzen prop de 4 milions de persones, i hi operen les principals companyies
aèries europees”.
Després
de la caminada per arribar a la catedral, retornem ja cap a la zona dels set
carrers. Fem algunes compres de menges i begudes de la zona i ja abans de
marxar, tornem a la “Plaza Nueva”, a on repetim un vermut a la “Taberna Plaza
Nueva”. De nou, torno a tastar el boníssim xacolí que tenen; a més, ens atenen
d’allò més bé. I un cop agafades algunes forces, ja, literalment, carretera i
manta. El camí de tornada cap a terres catalanes es fa llarg. Com que no volem
pagar autopistes, agafem carreteres nacionals; algunes estan molt bé, són
gairebé autovies i sense ningú que les transiti... Baixem cap a Vitòria i des
d’allí, cap a Logronyo i cap a Saragossa, fent parades tècniques per menjar una
miqueta i estirar les cames. I quan el sol ja s’ha post i ja és ben fosc, ja
que mentre érem en terres basques es va canviar l’hora, arribem a casa, amb el
regust d’haver passat uns dies en un país amb un tarannà ben diferent del
mediterrani, però un país germà amb els mateixos anhels de llibertat que la
meva terra.
Comentaris