Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 10): passeig per l’Havana i concert dels Rolling Stones(25 març de 2016) (II)
Anem a un bar a fer una Bucanero
per recuperar forces, però massa turístic pel meu gust. Passegem una miqueta
més i acabem dinant una pizza boníssima en una pizzeria que fa cantonada a la
Plaza Vieja. És boníssima i econòmica i per fer-la pair, tornem a la casa
particular a dutxar-nos i preparar-nos per anar al concert dels Rolling Stones
(http://www.rollingstones.com/)
. Sabem que costarà trobar com anar-hi, però no ens deixem estafar i acabem
pagant 7 CUC, que és tota una barbaritat a Cuba. Al final, un noi aconsegueix
que un altre noi, amb un cotxe ben destarotat
ens porti fins a la zona a on se celebrarà en concert, cap a la ciutat
esportiva. Ens deixa alguns carrers més enllà, ja que suposem que no es vol
arriscar a que la policia el pari. Mica en mica anem tirant cap a la zona del
concert, tot i que falten hores. Hi ha bastanta seguretat, però no és molesta.
Hi ha gent d’arreu del món esperant l’esdeveniment històric. Veiem caure la
tarda, fer-se fosc, tastem a fons l’ambient (https://en.wikipedia.org/wiki/Am%C3%A9rica_Latina_Ol%C3%A9_Tour_2016)
. I bastant puntualment, pugen dalt de l’escenari les bèsties, encapçalades per
Mick Jagger. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Rolling_Stones):”
The Rolling
Stones és un grup anglès de música rock. El nom que ve a significar bales
perdudes o caps
calents està tret d'una
cançó de Muddy Waters.
El grup es va
formar l'any 1962 quan encara anaven al col·legi i segueix en
actiu. Van fer la seva primera actuació en públic al Marquee Club de
Londres el 12 de juliol de 1962.[3][4] El 7 de juny de 1963 publicaren el seu primer disc, el single amb
la cançó Come on, i el 15 d'abril de 1964 el primer llarga durada. Amb It's
all over now aconseguiren
el seu primer èxit de vendes, arribant al número u el 18 de juliol de 1964.
El seu estil musical
va estar influït per la música nord-americana especialment el blues i el Rock and Roll que ells van fusionar en un so basat en la
guitarra i prototip del Hard Rock. Si hem de trobar un disc
que recull totes aquestes influències de la música d'arrel nord-americana i les
porta cap a un estil amb so i missatge propi, aquest és el monumental disc
dobleExile on Main
Street, del 1972.
Curiosament fou gravat a Nellcôte, Villefranche-sur-mer (França). Aquest disc
va ser la culminació de quatre discs que per molts dels seus seguidors
defineixen l'època d'or de la banda. Els discs Beggars Banquet(1968), Let it Bleed (1969), Sticky Fingers (1971) i el ja citat Exile
on Main Street (1972)són
considerats àlbums clàssics on el grup es defineix musicalment i assoleix la
seva maduresa.
El grup era d'una
aparença visual i sonora més dura que la dels Beatles amb qui van rivalitzar musicalment.
La seva cançó més
coneguda és Satisfaction, que arribà al número u
l'11 de setembre de 1965, i que és famosa pel "riff" de
guitarra elèctrica inicial, que s'ha convertit en un patró d'introducció de
moltes cançons.
Altres cançons
conegudes són : Get off of my cloud (1965), Paint
it black (1966), Let's
spend the night together (1967),Jumpin' Jack Flash (1968), Sympathy
for the devil (1968), Honky
tonk women (1969), Gimme
shelter (1969), Brown
sugar(1971), Tumbling dice (1972), Angie (1973), It's
only rock n'roll (1974), Miss
you (1978), Beast
of burden (1978), Start
me up(1981) i Waitng on a friend (1981).
·
Mick Jagger (veu solista, harmònica i compositor)
·
Keith Richards (guitarra i compositor)
·
Bill Wyman (baix) (fins a 1992)
·
Brian Jones (guitarra, harmònica, teclats)(fins a 1969)
·
Charlie Watts (bateria)
·
Mick Taylor (guitarra) (1969 - 1974)
·
Ron Wood (guitarra) (de 1975)”.
(continuarà)
(La fotografia correspon a la badia de l'Havana des de casa Irenia)
Comentaris