Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 10): passeig per l’Havana i concert dels Rolling Stones(25 març de 2016) (II)

Anem a un bar a fer una Bucanero per recuperar forces, però massa turístic pel meu gust. Passegem una miqueta més i acabem dinant una pizza boníssima en una pizzeria que fa cantonada a la Plaza Vieja. És boníssima i econòmica i per fer-la pair, tornem a la casa particular a dutxar-nos i preparar-nos per anar al concert dels Rolling Stones (http://www.rollingstones.com/) . Sabem que costarà trobar com anar-hi, però no ens deixem estafar i acabem pagant 7 CUC, que és tota una barbaritat a Cuba. Al final, un noi aconsegueix que un altre noi, amb un cotxe ben destarotat  ens porti fins a la zona a on se celebrarà en concert, cap a la ciutat esportiva. Ens deixa alguns carrers més enllà, ja que suposem que no es vol arriscar a que la policia el pari. Mica en mica anem tirant cap a la zona del concert, tot i que falten hores. Hi ha bastanta seguretat, però no és molesta. Hi ha gent d’arreu del món esperant l’esdeveniment històric. Veiem caure la tarda, fer-se fosc, tastem a fons l’ambient (https://en.wikipedia.org/wiki/Am%C3%A9rica_Latina_Ol%C3%A9_Tour_2016) . I bastant puntualment, pugen dalt de l’escenari les bèsties, encapçalades per Mick Jagger. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Rolling_Stones):” The Rolling Stones és un grup anglès de música rock. El nom que ve a significar bales perdudes o caps calents està tret d'una cançó de Muddy Waters.
El grup es va formar l'any 1962 quan encara anaven al col·legi i segueix en actiu. Van fer la seva primera actuació en públic al Marquee Club de Londres el 12 de juliol de 1962.[3][4] El 7 de juny de 1963 publicaren el seu primer disc, el single amb la cançó Come on, i el 15 d'abril de 1964 el primer llarga durada. Amb It's all over now aconseguiren el seu primer èxit de vendes, arribant al número u el 18 de juliol de 1964.
El seu estil musical va estar influït per la música nord-americana especialment el blues i el Rock and Roll que ells van fusionar en un so basat en la guitarra i prototip del Hard Rock. Si hem de trobar un disc que recull totes aquestes influències de la música d'arrel nord-americana i les porta cap a un estil amb so i missatge propi, aquest és el monumental disc dobleExile on Main Street, del 1972. Curiosament fou gravat a Nellcôte, Villefranche-sur-mer (França). Aquest disc va ser la culminació de quatre discs que per molts dels seus seguidors defineixen l'època d'or de la banda. Els discs Beggars Banquet(1968), Let it Bleed (1969), Sticky Fingers (1971) i el ja citat Exile on Main Street (1972)són considerats àlbums clàssics on el grup es defineix musicalment i assoleix la seva maduresa.
El grup era d'una aparença visual i sonora més dura que la dels Beatles amb qui van rivalitzar musicalment.
La seva cançó més coneguda és Satisfaction, que arribà al número u l'11 de setembre de 1965, i que és famosa pel "riff" de guitarra elèctrica inicial, que s'ha convertit en un patró d'introducció de moltes cançons.
Altres cançons conegudes són : Get off of my cloud (1965), Paint it black (1966), Let's spend the night together (1967),Jumpin' Jack Flash (1968), Sympathy for the devil (1968), Honky tonk women (1969), Gimme shelter (1969), Brown sugar(1971), Tumbling dice (1972), Angie (1973), It's only rock n'roll (1974), Miss you (1978), Beast of burden (1978), Start me up(1981) i Waitng on a friend (1981).
·         Mick Jagger (veu solista, harmònica i compositor)
·         Keith Richards (guitarra i compositor)
·         Bill Wyman (baix) (fins a 1992)
·         Brian Jones (guitarra, harmònica, teclats)(fins a 1969)
·         Charlie Watts (bateria)
·         Mick Taylor (guitarra) (1969 - 1974)

·         Ron Wood (guitarra) (de 1975)”.
(continuarà)
(La fotografia correspon a la badia de l'Havana des de casa Irenia)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís