Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 8): l’Havana, el museu de la revolució (23 març de 2016) (II)
La quantia i el
valor de les seves col·leccions, així com la constant tasca cultural, històrica
i política que realitza, fan d'aquest museu d'història el més important del
país.
El bust de José Martí, la bandera de
l'Estrella Solitària i impactes de bales dels successos del 13 de març de 1957,
donen la benvinguda a aquest centre, que atresora part de la memòria cubana.
Les seves més de
30 sales d'exposició guarden al voltant de 9.000 peces de diferents etapes de
la lluita independentista. Les sales expositives abasten cada etapa de la
història cubana. Al museu estan ambientades les accions del 13 de març en els
seus escenaris del Palau.
A més de les
exposicions permanents, aquest centre divulga la història de Cuba a les escoles
properes. Els seus especialistes imparteixen congressos i conferències a les
noves generacions, i els caps de setmana tenen projectes sistemàtics de
divulgació cultural.
El Castillo de la
Punta i la base del Monument a José Martí a la Plaça de la Revolució van ser els
primers llocs on es va ubicar aquest museu, fins que el 4 de gener de 1974 es
va inaugurar una exposició a la seva actual seu, l'antic Palau Presidencial.
Considerat el
centre de la corrupció política administrativa de la República neocolonial, el
Palau Presidencial, es va començar a construir el 4 de febrer de 1913 i es va
inaugurar el 31 de gener de 1920. El 1976 es construeix el Memorial Granma
com dependència annexa.
El 2008 va rebre
la visita de més de 300.000 persones, entre cubans i estrangers.
En 1909 el general Ernesto Aubert, llavors governador de l'Havana, va decidir
construir una nova seu que acollís el Govern Provincial. El projecte va ser
realitzat pels arquitectesRodolfo Maruri (cubà) i Paul Belau (belga), mentre que la fase constructiva va
ser assumida per la General Contracting Company.
La decoració
interior va estar sota la responsabilitat de Tiffany Studios. L'edifici,
projectat a partir dels cànons de l'eclecticisme, va consumir, per finalitzar-lo, un
pressupost que va depassar el milió i mig de pesos. Els seus pisos i escales es
van revestir amb marbre de Carrara.
La cúpula que
corona l'edificació, recoberta en el seu exterior amb peces de ceràmica
vidriada i que no estava inclosa en el projecte inicial, va ser, en el seu
moment, de les més altes de la ciutat. El palau va ser decorat amb pintures i
escultures d'artistes cubans com Armando García
Menocal, Antonio Rodríguez
Morey, Leopoldo Romañach, Esteban Valderrama, Juan Emilio
Hernández Giró, Teodoro Ramos, Fernando Boada, Jilma Madera i Esteban Betancourt.
En 1917 la història de l'immoble va tenir un gir
transcendent que va marcar el seu destí posterior. A finals d'aquest any, va
visitar les obres la Primera Dama de la República,Mariana Seva, qui va quedar captivada per la
magnificència de l'edificació i per la seva ubicació privilegiada. Mario García
Menocal, el seu marit i
president del país, va recórrer a les argúcies legals necessàries i desposseir
el Govern Provincial de la propietat del palau.
A inicis de 1918 tot va estar arreglat perquè l'edifici es
convertís en Palau Presidencial de la República de Cuba. El 31 de gener de 1920 es va inaugurar oficialment la mansió
executiva, encara que l'obra, en tots els seus detalls, no va ser conclosa fins
al dia 12 de març de 1920.
La planta baixa va
servir per allotjar les dependències que asseguraven les funcions principals,
central telefònica, oficines auxiliars, planta elèctrica i fins i tot la
cavallerissa, perquè en el moment de la inauguració no estava tan estès l'ús de
l'automòbil en Cuba. (continuarà)
(La fotografia correspon a la bandera cubana que hi ha al museu de la Revolució)
Comentaris