Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 9): l’Havana, plaça de la Revolució i passeig per l’Havana (24 març de 2016) (IV)
A finals del segle XIX, l'Havana,
després de dues guerres d'independència llançades pels patriotes cubans, viu
els últims moments de la colonització espanyola a Amèrica, que es tanca
definitivament quan el cuirassat nord-americà Maine és
enfonsat en el seu port, segons últimes investigacions accidentalment, donant
als Estats Units el pretext per envair l'illa. El canvi de
segle transcorre a l'Havana, i per tant a Cuba, sota l'ocupació i el govern
dels Estats Units i el 20 de maig de 1902, passen els poders del govern a mans
cubanes, quan simbòlicament s'hissa l'ensenya nacional, al Castell dels Tres
Reis del Morro, però fins a 1959 la influència dels Estats Units serà constant i decisiva, sobretot
econòmicament.
En els anys 20 durant la prohibició dels Estats Units, L'Havana es va convertir en una destinació
popular per les vacances dels americans.
Sota la influència
nord-americana, la ciutat va créixer i es va enriquir amb nombrosos edificis a
la dècada de 1930, quan es construeixen sumptuosos hotels, casinos i esplèndids
clubs nocturns. Exemples d'aquestes construccions són el Focsa,
l’Havana Hilton (nomenat actualment Havana Lliure) i
l'Hotel Nacional de
Cuba.
Santo Trafficante,
Jr. porta la ruleta del Sans-Souci, Meyer Lansky dirigeix el Riviera, i Lucky Luciano, el Nacional. Tanmateix, els barris de barraques que
envoltaven la ciutat es desenvolupaven al mateix ritme. L'Havana va esdevenir
capital del joc i de la corrupció. Una galeria de retrats en blanc i negre de
personatges d'aquella època adorna, avui encara, els murs del bar del Nacional.
Es pot veure aFrank Sinatra i Ava Gardner, al torero Luis Miguel
Dominguín, el primer
ministre britànic Winston Churchill, a Marlene Dietrich i a Gary Cooper, i a molts
altres.
Des del triomf de
la Revolució el 1959 es van fer grans transformacions socials,
principalment pel que fa a l'educació, la sanitat pública, els serveis; va
disminuir forma dràstica la construcció d'habitatges socials i edificis
oficials. Pel que fa a la topografia de l'Havana, es pot seguir descrivint
d'acord a les mateixes grans àrees de 1958, encara que afegint alguna més.
Moltes d'aquestes
transformacions es van reflectir en les construccions després de 1959. Aquestes
són l'imponent Hospital Hermanos
Almejeiras (per al qual es va adaptar l'edifici del Banc
Nacional de Cuba que es trobava en la darrera fase el 1959), nombrosos hotels
moderns com el Meliá Cohiba, Panorama o Meliá Habana (mostra d'una major preocupació pel turisme
des de 1990, després de perdre el subsidi de l'URSS), que imiten les façanes
dels gratacels del Primer Món.
Des de fa uns
anys, el centre històric de la Ciutat de l'Havana, declarat monument nacional
pel Govern Cubà el 1976 i Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO el 1982, és objecte de restauracions, realitzades
per un equip d'historiadors i arquitectes dirigits per l'Oficina de
l'Historiador de l'Havana, Eusebio Leal, encarregat dels treballs de renovació. Des
de gener de l'any 2011 va deixar de ser la capital administrativa de
la província de
l'Havana, en quedar
aquesta dividida en les províncies Artemisa i Mayabeque.
L'Havana fou
candidata a ser ciutat dels Jocs Olímpics
d'estiu de 2012, però va ser eliminada abans de la final.
Llocs d’interès
Civil
Palau Pedroso (en castellà
Palacio Pedroso) (carrer Cuba, 64):
El palau Pedroso
porta el nom de l'alcalde de l'Havana per al qual es va construir aquesta
residència el 1780. Conegut també amb el nom de palau de l'Artesania, l'edifici
està actualment dedicat al comerç i al turisme: a les seves sales trobem purs,
rom, samarretes, discos i llibres, al pati s'ha obert un bar.
Casa de la comtessa de la Reunión (en
castellà, Casa de la Condesa de la Reunión) (Carrer Empedrado, 215):
La casa de la
Comtessa de la Reunió és una bella residència colonial construïda cap a 1820.
Aquesta antiga casa pairal té un agradable pati i una interessant escala,
igualment conserva el seu singular balcó amb teulada, el majestuós arc que
presideix el vestíbul d'entrada i els sòlids guardacoantons. Actualment acull
el Centre de Promoció Cultural Alejo Carpentier, dedicat a l'obra de
l'il·lustre autor cubà i en particular al seu llibre El segle de les llums.
Casa
del Marqués de Aguas Claras (continuarà)
(La fotografia correspon a la imatge del Che a la Plaza de la Revolución)
Comentaris