Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 9): l’Havana, plaça de la Revolució i passeig per l’Havana (24 març de 2016) (XI)

Per dedicar-se completament a la seva labor patriòtica d'organització de la guerra a Cuba i per fer callar les protestes del cònsol espanyol, l'octubre del 1891, renúncia a tots els seus càrrecs de cònsol de l'Argentina, Uruguai i Paraguai, així com a la presidència de la Societat Literària Hispano-Americana. Convidat per Néstor Leonelo Carbonell en nom del Club Ignacio Agramonte, arriba a Tampa el 25 de novembre del 1891 i, el 26 i 27, pronuncia els seus discursos Con todos y por el bien de todos i Los pinos nuevos. El 5 de gener del 1892, en reunió de presidents de les agrupacions patriòtiques dels clubs en l'Hotel Duval House, s'aproven les bases i estatuts del Partit Revolucionari Cubà. De retorn a Nova York, pronuncia un discurs conegut com a Oració de Tampa y Cayo Hueso al Hardman Hall. Funda el periòdic Patria, que apareix el 14 de març i és escollit delegat del Partit Revolucionari Cubà. El 31 d'agost, parteix a entrevistar-se amb Máximo Gómez, el generalíssim, a Montecristi (República Dominicana). De retorn a Nova York, continua amb la seva activitat fins que, el 25 de maig del 1893, es trasllada de nou a Santo Domingo, on una vegada més s'entrevista amb Gómez i, el 30, conferencia amb el major general Antonio Maceo a San José de Costa Rica. El 28 d'octubre, pronuncia a Nova York un discurs en honor de Bolívar, i prossegueix el seu intens treball d'organització per mitjà d'una copiosa correspondència i viatges incessants per Estats Units, Costa Rica, Panamà, Jamaica, i Mèxic, país on s'entrevista amb el seu president Porfírio Díaz.

ap a finals del 1894, gairebé ha completat els detalls del «Pla Fernandina», consistent a envair l'illa de Cuba mitjançant tres expedicions coordinades amb aixecaments interns; però el pla fracassa per una delació en la qual es culpa el coronel López de Queralta. Una vegada fracassat el pla, el 30 de gener del 1895, surt de Nova York cap a Cap Haitià en companyia de Mayía Rodríguez i d'Enrique Collazo. El 25 de març, després de conèixer les notícies de l'alçament a Cuba, redacta El manifiesto de Montecristi, programa ideològic de la revolució, signat per ell i per Máximo Gómez. L'1 d'abril, escriu a Gonzalo de Quesada y Arostegui i surt de Montecristi cap a Cuba amb Máximo Gómez i altres patriotes en la goleta Brothers, el capità de la qual es nega a complir els pactes, i arribar fins a les costes cubanes. Finalment, el 10 del mateix mes, parteixen de Cap Haitià en el vaporNordstrand cap a Cuba i desembarca en el lloc conegut com a Playitas de Cajobabo, al sud de la regió oriental de l'illa.

L'11 d'abril d'aquest any del 1895, en ple bosc, estableixen contacte amb l'escamot de Félix Ruenes i més tard amb les forces de José Maceo, germà de l'heroic general Antonio Maceo, i el 3 de maig redacta el manifest sobre les causes de la guerra per al New York Herald. El 15 d'abril, els generals veterans de la Guerra dels Deu Anys, Màxim Gómez i Antonio Maceo, en just reconeixement a la seva labor titànica d'organitzar la guerra i unir els cubans en un mateix objectiu, la independència, el nomenen major general de l'exèrcit alliberador.

El 19 de maig del 1895, cau en combat prop d'un lloc conegut com a Dos Ríos, on es creuen els rius Cauto i Contramaestre, en una escaramussa contra una tropa comandada pel coronel espanyol Ximénez de Sandoval. Una bala va segar la vida de l'heroi cubà en plena maduresa; els espanyols es van apoderar del cadàver de l'apòstol i, després de comprovar que es tractava del cap cubà, el van enterrar al cementiri de Santa Ifigènia, a la ciutat de Santiago de Cuba. Algunes versions suggereixen que bé es va tractar d'un suïcidi polític per a un heroi ideològic sense experiència en el combat, unes altres han suggerit que va poder haver caigut víctima d'un encreuament de tirs, potser per la mà d'un dels seus propis homes de combat.

El seu geni polític va depassar les fronteres de la seva terra i la seva època; les facetes del seu pensament es troben interrelacionades en la tasca que es va imposar i a la qual va dedicar tota la seva vida: la unitat de tots els cubans, l'expulsió del domini colonial espanyol de l'illa, evitar el perill d'una expansió nord-americana i fundar una república lliure i independent, "amb tots i per al bé de tots". (continuarà)

(La fotografia és d'un restaurant al centre de l'Havana)