Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 9): l’Havana, plaça de la Revolució i passeig per l’Havana (24 març de 2016) (IX)

Com que, malgrat la calor, tenim ganes de fer cames, anem xino-xano cap a una altra atracció turística de la ciutat, la plaça de la Revolución. De camí ens trobem, sorprenentment, amb la Plaça Catalunya de l’Havana, a on hi ha una reproducció de la Font de Canaletes pagada per aigües de Barcelona. Com no, ens hi fem fotos i continuem tot xino-xano. La veritat és que fa moltíssima calor i ens parem a fer un recés; mentre uns fan una bona cua per tal de poder bescanviar diners, altres estem a l’ombra i veiem com no para d’entrar gent en un local econòmic a on el mànager és un raper que es fa dir “50 cts”. També entro en un petit mercat local, però en surto aviat. Quan ja ens tornem a reunir tots, continuem fins a la pròpia plaça de la Revolució (https://es.wikipedia.org/wiki/Plaza_de_la_Revoluci%C3%B3n) , a on hi ha gran figures del Che Guevara i Camilo Cienfuegos. És una gran esplanada, fortament vigilada, darrere de la qual s’hi troba el memorial a José Martí (http://www.ecured.cu/Memorial_Jos%C3%A9_Mart%C3%AD; https://es.wikipedia.org/wiki/Monumento_a_Jos%C3%A9_Mart%C3%AD). Fem algunes fotos i tot seguit ja anem cap al memorial José Martí, al qual pagant 3 CUC, s’hi pot entrar i visitar. S’hi està fresc i es poden anar llegint frases cèlebres de Martí i saber una mica més del que s’anomena pare de la pàtria cubana. José Martí, (https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mart%C3%AD; https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mart%C3%AD_P%C3%A9rez; http://www.josemarti.cu/ ; http://www.jose-marti.org/;http://www.josemarti.info/   ), tal i com es conta a viquipèdia, “Josep Julià Martí (L'Havana, Cuba, 28 de gener del 1853  Dos Ríos, 19 de maig del 1895), també conegut pels cubans com «L'apòstol», fou un polític, pensador, periodista, filòsof, poeta i maçó cubà d'origen valencià, creador del Partit Revolucionari Cubà(PRC) i organitzador de la Guerra del 95 o Guerra necessària. El seu pensament va transcendir les fronteres de la seva Cuba natal per a adquirir un caràcter universal. Els seus pares van ser Marià Martí i Navarro, procedent de Campanar, l'Horta de València i Leonor Pérez Cabrera, originària de Santa Cruz de Tenerife, illes Canàries. Va estudiar al col·legi de San Anacleto, dirigit per Rafael Sixto Casado i més tard al col·legi de San Pablo, dirigit per Rafael María de Mendive, qui es convertiria en un segon pare per a ell. Amb els seus pares viatja a Espanya el 1857 i tornà a Cuba el juny del 1859. El seu pare va ocupar diversos càrrecs en l'exèrcit: primer va ser zelador i més tard va ocupar el lloc de capità, jutge pedani de L'Havana al sud de l'actual província de Matanzas, des d'abril del 1862 fins a gener del 1863. Durant aquest temps, el seu pare el duia amb ell i el tenia al seu costat.
Gràcies a gestions del seu mestre i educador Rafael María de Mendive, a l'agost del 1866 ingressa en l'Institut de Segon Ensenyament de L'Havana. El 19 de gener del 1869, ja començada l'anomenada Guerra dels Deu Anys (1868-1878) en els camps cubans, publica al costat del seu amic Fermín Valdés Domínguez els seus primers articles polítics enEl Diablo Cojuelo, periòdic que pertanyia a aquest últim. El 23 de gener d'aquest mateix any, va editar un únic número del seu periòdic La Patria Libre, en què fa públic el seu drama en vers Abdala.
Arran de l'empresonament del seu mestre i guia Mendive, a causa dels successos del teatre Villanueva entre un grup de partidaris de la independència i els més recalcitrants elements d'un cos paramilitar anomenat «Els Voluntaris», es produïxen diversos registres en els habitatges de molts criolls intel·lectuals, entre aquests, la casa de Fermín Valdéz Domínguez, el seu amic, lloc on es troba una carta signada per Martí i dirigida a Carlos de Castro y de Castro, en la qual el tracta de traïdor per no donar suport a la causa criolla i haver-se allistat en l'exèrcit espanyol. Jutjat en consell de guerra, Martí, que a més en aquest judici assumeix tota la responsabilitat, va ser condemnat a 6 anys de presó i Fermín Valdéz a sis mesos. El 21 d'octubre del 1869, a l'edat de 16 anys, Martí ingressa a la presó.

El 4 d'abril del 1870 va ser dut a les pedreres de San Lázaro, al costat d'altres presos, a realitzar treballs forçats. Allí va conèixer les injustícies de la presó i la rudesa amb què les autoritats espanyoles tractaven els condemnats. Afeblida la seva salut, el seu pare farà diverses gestions fins que assoleix que li commutin la pena pel bandejament a Espanya. Així el 15 de gener del 1871 surt rumb a Cadis; poc després, s'estableix a Madrid i en aquest mateix any publica El presidio político en Cuba, la seva primera obra en prosa i en la qual denuncia les atrocitats del govern colonial espanyol a l'illa, i en particular mostra horroritzat les atrocitats que es van cometre amb un altre dels presoners: Pedro Figeredo, un nen que era sotmès a treballs forçats estant malalt. També comença els seus estudis de Dret en laUniversitat Central i inicia al mateix temps una incipient però ràpida activitat política en la metròpolis que el duu a sostenir polèmiques amb el periòdic madrileny La Prensa, i en què condemna l'afusellament dels 8 estudiants de medicina a L'Havana, esdevingut el 1871, injustament acusats d'haver profanat la tomba del periodista espanyol Gonzalo de Castañón. Val a dir sobre aquest fet que aquests estudiants de medicina van ser condemnats realment per estar vinculats a activitats de dreta i per la ràbia que causava a l'exèrcit espanyol els triomfs militars que estaven ocorrent en Orient; perquè ja havia començat la Guerra dels Deu Anys o Guerra Gran. Aquesta va ser una època de violentes repressions contra la població civil cubana. (continuarà)
(La imatge correspon a un coco taxi a l'Havana)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís