Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 9): l’Havana, plaça de la Revolució i passeig per l’Havana (24 març de 2016) (X)

Després d'operat per les lesions produïdes pels grillons de la presó, per les quals seguirà sofrint la resta de la seva vida, es trasllada a Saragossa. Allí, el 1874 acaba el seu drama Adúltera, es gradua de llicenciat en dret civil i canònic i, pocs mesos després, de llicenciat en filosofia i lletres. A fins del 1874, viatja a diverses ciutats europees, entre aquestes París, on coneix Victor Hugo, Auguste Bacquerie i, més tard, en un segon viatge, l'actriu Sarah Bernhardt. Poc després, viatja a Mèxic, i desembarca a Veracruz. Allí va experimentar dos anys transcendentals en la seva vida, ja que va aprendre a conèixer l'Amèrica profunda, l'Amèrica indígena i el seu passat de grandesa. En aquest mateix país, contreu matrimoni, el 1877, amb Carmen Zayas-Bazán, de Camaguey, provinent d'una família acomodada exiliada a Mèxic.

Aquesta època va a ser molt intensa per a la vida de Josep Martí: viatja a Guatemala, on va ser nomenat catedràtic de literatura i d'història de la filosofia en l'Escola Normal central de ciutat de Guatemala; col·labora en diverses publicacions com la revista Universidad i és nomenat vicepresident de la societat literària Patria y Libertad. En aquests temps, sosté una profunda amistat amb María García Granados, filla de l'expresident guatemalenc Miguel García Granados i a la qual immortalitzaria en el seu poema La niña de Guatemala, amb versos senzills. El 31 d'agost del 1878, retorna a L'Havana i allí comença a treballar en els bufets d'advocat de Nicolás Azcárate i Miguel Viondi. El 22 de novembre, neix el seu fill Josep Francesc, a qui tots coneixerien després com "el Ismaelillo", per l'obra que li va dedicar, del mateix nom. El 21 d'abril del 1879, pels seus discursos en el Liceu de Guanabacoa, va ser detingut i acusat de conspirador, motiu pel qual és deportat novament cap a Espanya el 25 de setembre d'aquest mateix any.

El 1881, s'establí a Nova York, lloc on comença a planificar i organitzar la independència de Cuba, col·laborant amb els periòdics novaiorquesos The Hour i The Sun. A partir d'aquest moment, la seva vida no té repòs. Discursos, publicacions i trobades per a organitzar la guerra, van ser activitats mitjançant les quals es formà un nucli de cubans emigrats dintre de clubs revolucionaris que fou la cèl·lula fonamental del que més tard seria el Partit Revolucionari Cubà (PRC), fundat el 5 de gener del 1892 al Club San Carlos, Cayo Hueso, Florida (EUA); fou el resultat d'anys d'intensa labor de reunificació i organització de l'exili cubà per a recomençar la "guerra necessària", i quedaren les causes de Cuba i Puerto Rico unides en els estatuts del PRC.

Ja en aquesta època, Martí, a més de resumir en la seva obra i acció el més avançat de l'esperit progressista del pensament polític cubà, Félix Varela, José de la Luz y Caballero, és a més un americanista convençut en la necessitat de la unió del que el va denominar Nuestra América, convertint-se indiscutiblement en un dels pensadors més il·lustres d'Amèrica i del món, el pensament del qual conserva tota vigència en els nostres dies. El que Martí predica en el seu temps és el que s'ha d'assolir en aquest. El 5 de setembre del 1881, escriu Cartas de Nueva York o Escenas Norteamericanas, que apareixeran en diferents diaris americans com La Opinión Nacional de Caracas, El Partido Liberal de Mèxic, La Nación de Buenos Aires, La América de Nova York i d'altres. El 1882, escriu la majoria dels poemes coneguts com a Versos Libres.

Per aquesta època, la intensa labor periodística i al mateix temps la seva tasca d'organitzador de la guerra provoquen una ruptura amb la seva esposa Carmen Zayas-Bazán, de qui se separa definitivament. Aquesta, mitjançant un cònsol radicat a Nova York, el separa del seu fill i escapa sense el seu consentiment. El 1883, és redactor de La América, de la qual més tard seria director. El 1885, publica Amistad funesta, considerada avui com la primera novel·la modernista.

El 1886, treballa sense descans com corresponsal a Nova York en diversos periòdics llatinoamericans com La América, El Latino Americano, La República d'Hondures i La Opinión Pública de Montevideo. El 16 d'abril del 1887, s'encarrega del consolat d'Uruguai a Nova York; al setembre, acaba la traducció de Ramona, de Helen Hunt Jackson, col·labora en l'El Economista Americano de Nova York i treballa en la traducció del poema Lalla Rookh, de Thomas Moore, que no ha pogut ser trobada. El 25 de març del 1889, apareix publicada en The Evening Post la seva carta de "Vindicación de Cuba" en resposta a un article del The Manufacturer de Filadèlfia sobre la possible compra de Cuba pels Estats Units. Al juliol d'aquest any, apareix La Edad de Oro, revista mensual dedicada als nens d'Amèrica, enterament redactada per ell i de la qual només van sortir quatre nombres. El 24 de juliol del 1890, va ser nomenat cònsol de l'Argentina a Nova York, el 30 del Paraguai i a l'octubre comença a treballar com a instructor d'espanyol en la classe nocturna de l'Escola Central de Nova York. Aquest mateix any, és designat representant de l'Uruguai en la Comissió Monetària Internacional Americana de Washington DC. (continuarà)

(La imatge correspon al Malecón, vist des del Coco taxi)