Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 8): l’Havana, el museu de la revolució (23 març de 2016) (VI)

El nucli inicial, format pel grup que va organitzar l'assalt a la Caserna Montcada, es va fusionar amb el Moviment Nacional Revolucionari que dirigia Rafael García Bárcenas i amb la major part de la Joventut Ortodoxa. Poc després s'uniria Acció Nacional Revolucionària dirigit per Frank País. A causa de l'amplitud ideològica i del seu objectiu d'enderrocar la dictadura de Batista, el M-26-7 aniria ràpidament sumant a joves de les més diverses procedències polítiques.

Durant 1955 i 1956 el M-26-J es dedica a organitzar-se en tot el país mitjançant direccions provincials i territorials, mentre que, una part de la Direcció Nacional, incloent a Fidel Castro, va haver d'exiliar a Mèxic, on van organitzar i entrenar un nucli guerriller per tal de desembarcar a Cuba i iniciar una revolució armada.

El 1956 un grup de 82 guerrillers del Moviment 26 de Juliol, conduïts per Fidel Castro, es van embarcar a Mèxic al iot Granma per desembarcar a la platja de les Coloridas, a l'Orient cubà. Després d'un mal començament i gran nombre de baixes, un petit grup d'aproximadament 12 persones, l'Exèrcit Rebel, va aconseguir instal·lar una base guerrillera a Sierra Mestra, augmentant les seves files fins a 400 homes el febrer de 1958. Per enfrontar-s'hi les tropes de Fulgencio Batista van llançar una ofensiva de 10.000 homes amb suport aeri i terrestre aproximar-se i destruir els guerrillers ocults a la serra entre abril i agost de 1958, aquesta campanya va desenvocar en un fracàs decisiu per al desenvolupament del conflicte. Finalment després de dos anys de guerra els rebels van vèncer a les forces de Batista provocant la seva fugida a la República Dominicana i la presa del poder l'1 de gener de 1959. En aquest moment sumaven de 2.000 a 3.000 guerrillers i la guerra havia costat la vida a entre mil i dos mil cinc-centes persones.

Durant el període de la guerra, al M-26-J hi van sorgir dos grups clarament definits, i denominats de «la serra» i «el pla», referint-el primer al grup guerriller, directament dirigit per Fidel Castro amb gran influència de Ernesto Guevara i Raúl Castro, i el segon als dirigents que es trobaven a les ciutats realitzant tasques d'agitació i relació amb altres partits polítics, els sindicats i el moviment estudiantil. Des d'un començament el grup de la serra va adoptar una posició més esquerrana, antinorteamericana i amb millors relacions amb el Partit Comunista, que el grup del pla, que mostrava una posició nacionalista-antiimperialista clàssica, amb un fort contingut anticomunista, més inclinada a establir una democràcia liberal. En el grup del pla s'hi van destacar dirigents com Armando Hart i René Ramos Latour.

Després de la presa del poder, Fidel Castro, Ernesto Che Guevara i Raúl Castro van influir fortament per tal que el M-26-J s'identifiqués amb els principis del comunismeprovocant fractures internes i allunyaments. És per això que alguns dels seus integrants es van tornar clarament contraris a la revolució, com Huber Matos, més inclinats a establir un govern nacionalista allunyat de les transformacions socials, que va ser condemnat a presó i exili, o Pedro Boitel empresonat fins que va morir el 1972. D'altres es van exiliar com Raúl Chibás i José Pardo Llada. Manuel Artime va participar en la fracassada Invasió de Badia de Cochinos (continuarà)
(La imatge correspon a la vista que hi ha a davant del museu de la Revolució)