Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 9): l’Havana, plaça de la Revolució i passeig per l’Havana (24 març de 2016) (VIII)

Badia de l'Havana
La badia és seu del port de l'Havana, qualificat històricament com un dels més abrigats i assegurats d'Amèrica. És una badiaen forma de bossa amb un canal d'entrada estret i profund. Té una situació estratègica tant geogràfica com econòmica en la confluència de l'estret de la Florida, el canal vell de Bahames i el golf de Mèxic, al costat del corrent del Golf. En el seu interior va esclatar el cuirassat nord-americà Maine el 15 de febrer de 1898, fet que va significar l'ingrés dels Estats Units en la Guerra del 95, també coneguda com a Guerra hispano-nord-americana. La badia és considerada una de les més contaminades del món, a causa que a ella van a parar gran quantitat de deixalles de la ciutat. En l'actualitat es duen a terme diversos projectes de recuperació ambiental per a la badia de l'Havana, que inclouen recollida de deixalles sòlides, dragatge, la construcció d'una planta de tractament de residuals en el riu Luyanó i l'ús de bacteris especialitzats en la descomposició del petroli, un dels més importants contaminants. El port de l'Havana és el més important de Cuba i durant l'època colonial va ser un dels centres estratègics per a Espanya, és per això que la badia es va protegir amb una xarxa de fortificacions molt important, que inclouen al Castell de la Real Fuerza, Castell dels Tres Reis del Morro, Castell de la Punta, la Fortalesa de San Carlos de la Cabaña, el Castell d'Atarés i altres baluards dedicats a la protecció del port i la ciutat.
Un dels elements distintius associats a la badia és el far situat a la fortalesa del Morro, la construcció del qual data del segle XVIII, i que actualment funciona amb un mecanisme òptic original de procedència francesa, inclosos els mecanismes de contrapès i palanques per a la seva operació, amb un sistema d'il·luminació elèctric (únic canvi significatiu realitzat).
L'Havana, com la major part de l'illa de Cuba, té un clima tropical atemperat per la posició de l'illa entre corrents marítims càlids i dins del cinturó dels vents alisis.
El clima de la ciutat és tropical com a la resta de l'illa, no obstant això rep una major influència continental a l'hivern, la qual cosa fa que les temperatures siguin més fresques en aquests mesos. El rècord de temperatura mínima registrada és de 3,7 °C a l'àrea de l'Aeroport Internacional José Martí, al gener de 2010.[21] A més existeix una gran influència oceànica en el clima, a causa que el corrent del Golf passa enfront de les costes de l'occident cubà. Les precipitacions són abundants a l'octubre i setembre i bastant escasses entre març i maig. Els huracans que assoten l'illa, a vegades han impactat a la ciutat o els seus voltants provocant danys considerables.

A causa de totes aquestes bondats climàtiques la ciutat és visitada durant tot l'any. A l'estiu i el Nadal s'omple de visitants d'altres províncies del país que vénen a passar les vacances amb els seus familiars a la ciutat, a l'hivern i a la primavera és envaïda per turistes estrangers que s'allotgen als luxosos hotels i prenen el sol a les platges, a més de visitar museus i recórrer la ciutat. A l'estiu, la temperatura arriba a ser en extrem calorosa a les tardes i a les zones suburbanes sobretot, perquè al centre, proper al mar, la brisa marina refresca. Les platges i les zones costaneres com "El Malecón" s'omplen de gent. A vegades, fins i tot a les fonts públiques, on es refresquen els habaners, la més famosa és la Cascada de l'Hotel Nacional de Cuba al carrer 23 del barri "El Vedado". (continuarà)
(La imatge correspon a la tranquil·litat de la Plaza de la Revolución)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís