Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 7): de Santa Clara a l’Havana (22 març de 2016) (i VIII)

En la mateixa línia va parlar l'ex-secretaria d'Estat d'Obama i candidata presidencial pel 2016, Hillary Rodham Clinton, que va donar suport fèrmament a la nova política cubana. Clinton opinava que l'embargament “havia mantingut el govern Castro perquè podien culpar de tots els problemes del país als Estats Units. Tot i que l'embargament no té cap impacte en la llibertat d'opinió, llibertat d'expressió o en l'alliberament de presos polítics.

El fet que hi hagi molts carrers tallats ens fa fer una bona volta, però finalment arribem al concessionari... en el moment clau! Per allí passa la comitiva amb Obama a dins. La veritat és que és espectacular. Un munt de cotxes, alguns amb franctiradors a dins, i per davant nostre també passa la “Bestia” com l’anomenen els cubans: el cotxe amb Obama a dins, que segons ens expliquen, porta fins i tot sang en cas que faci falta. La veritat és que la comitiva és espectacular. Hi ha comitives d’arreu del món i ens quedem entre sorpresos i incrèduls observant-ho. Finalment, agafem les maletes i ja anem a cercar al lloc a on ens allotjarem. De camí, comprem el Granma (http://www.granma.cu/; https://ca.wikipedia.org/wiki/Granma_(diari) https://es.wikipedia.org/wiki/Granma_(peri%C3%B3dico) )  el periòdic “nacional”, el del partit comunista. Pels oriünds és molt barat, però nosaltres en paguem un CUC, que és una fortuna per a la gent d’allí.  Bé, seran dos llocs, ja que no tenim lloc per a tots en una mateixa casa. Nosaltres ens quedem a casa Niurca, a la zona del Vedado (Calle 9, 407 e/F y G Vedado. Telf. (+53 78327922, +535 2841764 o bé niurca66@nauta.cu). Arribem i tota la casa està a l’expectativa, veient com s’enlaira l’avió en el qual marxa Obama. La senyora de la casa és molt simpàtica, la matriarca de la família, que porta la casa, juntament amb la seva filla. Ens acomodem en una petita habitació al costat de la cuina i descansem una miqueta mentre esperem els altres companys, que s’allotgen a uns carrers més enllà. Aprofitem i també anem a fer una primera visita al Malecón, que tenim ben a prop. Retornem a la casa Niurca i parem la fresca amb el parell de gossos que hi ha a la casa, fins que arriben la resta de la colla i ens n’anem a fer una bona passejada pel Malecón, l’impressionant passeig que voreja el mar del Carib, lloc històric i màgic (https://en.wikipedia.org/wiki/Malec%C3%B3n,_Havana; https://es.wikipedia.org/wiki/Malec%C3%B3n_habanero ). Veiem gent jugant a beisbol, entrenant, etc. Estem un xic cansats de tot el viatge des de Santa Clara... així que optem per anar a un bar proper i beure cervesa ben fresca mentre mengem una miqueta de pizza... i el primer dia a l’Havana ja no dóna per a gaire més que anar a descansar i preparar-nos per descobrir la ciutat caribenya.
(La imatge correspon a la manera com estan marcats els carrers a l'Havana). 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"