Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 8): l’Havana, el museu de la revolució (23 març de 2016) (III)

La primera planta va acollir els llocs més importants del Palau: despatx presidencial, Saló dels Miralls, capella, Saló Daurat i el local on va radicar el Consell de Ministres.
En el segon pis es va instal·lar la residència presidencial i en l'última de les seves quatre plantes es va ubicar la guarnició responsabilitzada de la custòdia de la mansió.
Després del triomf de la Revolució Cubana, l'1 de gener de 1959, i fins a 1965, va radicar aquí la Presidència i el Consell de Ministres. El 4 de gener de 1974, l'antic Palau Presidencial es va convertir en seu permanent del Museu de la Revolució. Va ser declarat Monument Nacional amb Resolució No 01 el 13 de març del 2010.

Col·leccions

Planta baixa

A la planta baixa de l'edifici es dedica una sala a la Cuba contemporània, el seu contingut abasta des de 1990 fins a l'actualitat. També hi ha un espai monogràfic dels fets més importants ocorreguts durant els 45 anys en què l'immoble va actuar com Palau Presidencial i la història de la seva transformació en museu.
Caracteritza la gestió dels presidents del país entre els anys 1920 i 1965 i tracta les accions del 13 de març de 1957, quan un grup de joves, pertanyents al Directori Revolucionari, assalta el Palau Presidencial amb l'objectiu d'ajusticiar el dictador Fulgencio Batista.

Primer pis

Dedicat a la història de la Revolució, abasta el període de 1959 a 1989, però sobretot l'etapa dels primers anys després del triomf, quan es duen a terme les principals transformacions socioeconòmiques del país i el poble cubà enfronta l'escalada agressiva dels Estats Units que va tenir com a moment transcendent la invasió de Playa Girón, el 17 abril de 1961 i la Crisi dels míssils de Cuba en 1962.
Altres fets importants, com la fundació del primer Comitè Central del Partit Comunista, el 2 d'octubre de 1965, l'adopció de la Constitució de 1976, la col·laboració internacionalista a tot el món i les relacions internacionals, es desenvolupen en aquest espai.
En aquesta àrea de l'edifici es troben a més el Saló dels Miralls i el Saló Daurat de l'edifici, la capella, el despatx presidencial i el saló del consell de ministres.

El saló dels miralls es va concebre a imitació d'un saló homònim del Palau de Versalles. Hi prenien els seus càrrecs els nous presidents de la República, presentaven les seves cartes credencials els ambaixadors acreditats al país i es complimentava als dignataris i personalitats que visitaven Cuba. El saló daurat era el menjador oficial o de gala del palau. (continuarà)
(La fotografia correspon a un dels murals que hi ha l'interior del museu de la Revolució)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís