Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 9): l’Havana, plaça de la Revolució i passeig per l’Havana (24 març de 2016) (III)

L'Havana es fortifica durant el segle XVII per mandat dels reis que la subscriuen com "Clau del Nou Món i Antemural de les Índies Occidentals". Alhora, la ciutat s'edifica amb els materials més abundants de l'illa: les fustes, que proporcionen a l'arquitectura de l'època un encant peculiar en combinació amb els estils arribats de la península Ibèrica i, molt profusament, de Canàries.
En 1649 una epidèmia de pesta arribada de Cartagena d'Índies, Colòmbia, extermina a una tercera part de la població havanera. El 30 de novembre de 1665, la reina Maria Anna d'Àustria, vídua deFelip IV, ratifica l'escut antic de Cuba, que tenia com símbols heràldics els tres primers castells de la ciutat: el de la Reial Força, el dels Tres Sants Reis del Morro i el de Sant Salvador de la Punta, com tres torres de plata sobre camp blau. A més, una clau d'or que simbolitzava el títol de "Clau del Nou Món", concedit des d'antic a la ciutat.
Durant el segle XVII la ciutat s'engrandeix amb construccions monumentals civils i religioses. S'erigeix ​​el convent de Sant Agustí, es conclou el castell del Morro, i es construeixen l'ermita del Humilladero, la font de la Dorotea de la Lluna a La Chorrera, l'església del Sant Àngel Custodi, l'hospital de Sant Llàtzer, el monestir de Santa Teresa, el convent de Sant Felip Neri, i el 1728 es funda la Real i Pontifícia Universitat de Sant Jeroni al convent de Sant Joan del Laterà.
A mitjan segle XVIII, l'Havana té més de 70.000 habitants. El 6 de juny de 1762, a l'alba, va aparèixer una impressionant armada britànica, amb més de 50 vaixells de guerra i 14.000 homes. Per prendre la ciutat, els anglesos van haver de rendir el Castell del Morro, defensat per una decidida guarnició al capdavant del capità de vaixell Luis Vicente de Velasco y Illa i el Marquès Vicente Gómez. L'Havana va caure després de dos mesos de setge. En prendre possessió de la ciutat, els anglesos també van capturar la flota espanyola que havia quedat atrapada a la badia de l'Havana, composta per nou vaixells de línia de 74 i 64 canons, més de 25 vaixells mercants carregats amb tota mena de provisions, tres milions de pesos pertanyents a la Companyia Reial i grans quantitats de provisions emmagatzemades a La Ciutat. Sir Georges Keppel la va governar durant onze mesos, fins a mitjans de 1763, data en què els britànics van tornar l'Havana als espanyols, a canvi de Florida. A aquest període es remunten la llibertat de comerç i la de culte.
En 1763 es va començar la construcció de la Fortalesa de San Carlos de la Cabaña, la major de les construïdes per Espanya en el Nou Món, que va apuntalar el sistema defensiu de l'Havana després de l'ocupació anglesa. Les obres es van perllongar per més d'onze anys i amb un cost tan enorme per al seu temps que es diu que Carles III, rei d'Espanya, va treure el cap a la finestra del seu palau amb un telescopi perquè li indiquessin on es trobava tan cara construcció. La seva ubicació privilegiada la convertia en un bastió inexpugnable. Comptava amb un elevat nombre de canons, fosos a Barcelona al segle XVIII, que segueixen guardant simbòlicament l'entrada de la Badia de l'Havana.
En 1774 es realitza el primer cens oficial de Cuba: 171.670 habitants, dels quals 44.333 són esclaus. Entre 1789 i 1790 es divideix la diòcesi de Cuba: s'erigeix ​​en catedral l'Església Major de l'Havana mentre que l'antiga mitra roman a Santiago de Cuba. Sis anys més tard, el 15 de gener de 1796, arriben a l'Havana les restes de Cristòfor Colomprocedents de Santo Domingo.

Segles XIX i XX

El segle XIX s'obre amb l'arribada a l'Havana de Alexander von Humboldt, qui queda impressionat per la vitalitat del port havanés. L'any1837 s'inaugura el primer tram de ferrocarril, de 51 km, entre l'Havana i Güines, que s'usa per al transport de sucre des de la vall de Güines fins al port de la ciutat. Aquest tram de 27,2 km es va completar al poble de Bejucal i l'any següent la línia va arribar fins Güines. Amb això Espanya es converteix en el cinquè país del món en tenir ferrocarril (ja que Cuba pertanyia aleshores a Espanya) i el primer dels de parla espanyola i de Llatinoamèrica.
Al llarg del segle XIX, l'Havana s'enriqueix amb centres culturals, com el Teatre Tacón, un dels més luxosos del món i seu del Centre Gallec de l'Havana, el Liceu Artístic i Literari, el teatre Coliseu. Visita la ciutat Garibaldi sota el nom de Giuseppe Pani i se succeeixen les conspiracions de patriotes independentistes al mateix ritme que l'autoritat de la Corona les reprimeix i sufoca.

Cap a la dècada de 1850, el desenvolupament de la indústria sucrera, el ferrocarril, la indústria tabaquera, entre altres, van produir una puixant economia que va portar a Cuba a ser un país enormement ric. A la dècada de 1860 Cuba era més rica que mai, i l'Havana va ser el viu reflex d'aquesta riquesa i prosperitat. En 1863, les muralles de la ciutat van ser enderrocades perquè es pogués ampliar l'urbs i construir nous i esplèndids edificis. A finals del segle XIX, les classes benestants es van traslladar a l'elegant barri del Vedado, amb les seves nombroses "quintas" (cases d'esbarjo) i palauets. (continuarà)
(La imatge correspon a l'estàtua de José Martí que hi ha la Plaça de la Revolució)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís