Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 9): l’Havana, plaça de la Revolució i passeig per l’Havana (24 març de 2016) (II)

Història

La Fundació

L'Havana va ser la sisena vila fundada per la Corona Espanyola a l'illa de Cuba, anomenada Sant Cristòfol de l'Havana, potser perquè era el patró dels navegants, i l'Havana, com toponímic indígena. A la Plaça d'Armes, que va ser en l'època colonial el centre de la vida oficial i pública de la ciutat, s'alça un monument anomenat El Templet, que commemora la fundació de la vila en aquest lloc el 1519. En la seva columna commemorativa hi ha una inscripció en llatí, gairebé esborrada, que traduïm com segueix:
" Atura el pas, caminant, adorna aquest lloc amb un arbre, una ceiba frondosa, més aviat diré signe memorable de la prudència i antiga religió de la jove ciutat, ja que certament sota la seva ombra va ser immolat solemnement en aquesta ciutat l'autor de la salut. Va ser tinguda per primera vegada la reunió dels prudents regidors fa ja més de dos segles: era conservat per una tradició perpètua: però, va cedir al temps. Veuràs una imatge feta avui a la pedra, és a dir l'últim de novembre en l'any 1754 ".
En aquest lloc, sota una ceiba, es va celebrar la primera missa i el Cabildo va rebre la guarda i custòdia dels furs i privilegis de la vila de l'Havana, segons costum i usança de les lleis de Castella. La columna commemorativa va ser erigida pel governador don Francisco Cagigal de la Vega el 1754, quan la ceiba no es va poder sostenir més.
Tanmateix, abans de la fundació de l'Havana, en el seu emplaçament actual, la ciutat va tenir, entre 1514 i 1519, almenys dos assentaments diferents: l'original de 1514, que un dels primers mapes de Cuba (Paolo Forlano, 1564) la situa a la desembocadura del riuOnicaxinal prop de la Platja Mayabeque, a la costa sud de Cuba i un altre assentament en La Chorrera, al costat del riu Almendares, que els indis anomenaven Casiguaguas, on els fundadors van tractar de fer una represa de les aigües, conservant-se en l'actualitat els murs de contenció d'aquesta obra hidràulica, la més antiga del Carib.

Segles XVI al XVIII

L'Havana va ressorgir en diverses ocasions dels enderrocs i cendres a què la reduïen de tant en tant els pirates i corsaris francesos durant la primera meitat del segle XVI, fins que en 1561 la Corona disposa que la ciutat sigui el lloc de concentració de les naus espanyoles procedents de les colònies americanes abans de partir cap a la travessia de l'oceà, de manera que es construeixen defenses militars a l'entrada de la badia de l'Havana i en llocs estratègics i aconsegueixen fer-ne la ciutat millor defensada del Nou Món.
Or i plata, llana d'alpaca dels Andes, maragdes de Colòmbia, caobes de Cuba i Guatemala, cuirs de la Guajira, espècies, pal de tint de Campeche, blat de moro, patates, mandioca, cacau són les matèries primeres que arriben en els velers al port millor protegit d'Amèrica, entre març i agost, per formar els grans combois que, custodiats per les naus militars, parteixen en dies assenyalats rumb a Espanya.
Amb ells, milers de marins, funcionaris, colons, comerciants, aventurers arriben a la incipient ciutat, que creix des del port a ritme vertiginós.
El dia 20 de desembre de l'any 1592, Felip II confereix a l'Havana el títol de ciutat, vint anys després que el governador de Cuba traslladés allà la seva residència oficial des de Santiago de Cuba, seu fins llavors del govern de l'illa.

La importància estratègica de l'Havana i les riqueses que a ella arriben i d'ella parteixen la converteixen en cobejat objectiu de pirates i galions amb patent de cors de les potències enemigues de la Corona Espanyola. (continuarà)
(La fotografia correspon a una panoràmica genera de la Plaça de la Revolució

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís