Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 9): l’Havana, plaça de la Revolució i passeig per l’Havana (24 març de 2016) (XIII)


A més, també hi ha una petita part dedicada a la pròpia Cuba, a on es parla del “Período Especial” (https://es.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADodo_especial; http://www.ecured.cu/Per%C3%ADodo_especial) , dels balseros (https://es.wikipedia.org/wiki/Balsero)  i de l’ajuda que han prestat a d’altres països com ara Veneçuela.

Quan sortim, fem una bona cervesa fresca i tot xino-xano retornem cap a on tenim els nostres llocs d’allotjament. De tornada fem marrada per omplir la panxa al local del “50 cts” i així ja tenim prou combustible per a poder arribar a destí, dutxar-nos i preparar-nos una mica abans de passar l’última nit tot junts en terres cubanes. Abans de la dutxa, però, tenim temps de passar per un petit mercat a on hi podem comprar els últims records (torno a veure un imant amb una bandera catalana i una estelada!). Quan el dia ja comença a decaure, ens trobem per anar cap a la zona de l’Havana Vieja. En aquesta ocasió ho fem en “CocoTaxi”, una mena de moto que té com un remolc acoblat, de forma arrodonida (d’aquí el nom de CocoTaxi) i que ens porta fins a la zona de la Plaza Vieja, just davant del castell. Cal negociar el preu i demanar el preu establert, que no abusin pel fet de ser turista. Aprofitem per caminar una estona per la zona de l’Havana Vieja (https://en.wikipedia.org/wiki/Old_Havana ), patrimoni mundial de la Humanitat des de 1982, passant per la davant ja mítica “Bodeguita del Medio” , que tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bodeguita_del_Medio) : “La Bodeguita del Medio (en català petita bodega del mig) és un típic restaurant de l'Havana i un dels grans llocs turístics de la ciutat, per on han passat nombrosos visitants famosos, des d'escriptors a polítics. Tots ells deixen la seva empremta en el local mitjançant algun record, fotos, objectes o grafits a les parets. S'hi poden trobar firmes tan insòlites com la d'Errol Flynno Salvador Allende. A les seves sales es pot gaudir de l'ambient típic cubà, amb la seva gastronomia, els seus tabacs i la seva música, que recullen tota l'essència de la tradició. A Cuba, gairebé totes les fondes (restaurants modests) i bodegues (petits mercats de veïnat) es trobaven estratègicament situats en les cantonades o extrems d'un carrer. Originalment, i abans de ser només un restaurant, aquest local havia estat una bodega que, a diferència de la resta, estava a meitat d'un carrer. Així, doncs, no es tractava d'una bodega qualsevol, sinó de la bodegueta que era al mig d'un carrer. Quan el local va passar a ser restaurant, el seu amo va decidir conservar el nom amb el qual els clients ja havien batejat el seu negoci. El 1942 aquest conegut restaurant era tan sols una petita botiga de queviures. El seu propietari, Ángel Martínez, venia fritades i algunes begudes. Entre els usuaris més assidus a la Bodeguita del Medio figuraven diversos intel·lectuals que acudien a una impremta propera. Ells després de realitzar les gestions pertinents a la zona solien reunir-se a la "bodegueta" la qual va ser adquirint certa notorietat. (continuarà)
(La imatge correspon al perfil de Camilo Cienfuegos a la Plaza de la Revolución)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"