Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 9): l’Havana, plaça de la Revolució i passeig per l’Havana (24 març de 2016) (V)

Casa del Obispo:

En els números 117 i 119 del carrer Obispo hi ha la Casa del Obispo, és l'habitatge més antic de l'Havana (1648) i va ser construït per a Antón Recio, Procurador general, Regidor perpetu i Batle ordinari de l'Ajuntament de l'Havana. Malgrat haver fet modificacions interiors, conserva intacta l'estructura original. Entre altres curiositats, la casa té encastat a la façana una bústia històrica amb forma de màscara grega la boca de la qual s'empassa el correu. Només hi ha un altre igual a tota la ciutat -i en tota l'illa-, situada al carrer Mercaderes, darrere la plaça de la catedral.

Palau dels Comtes de Casa Bayona (actual Museu d'Art Colonial):

Ostenta una llarga història d'ocupants a partir de l'any 1622. El 1726 hi vivia el seu més important propietari: el Tinent Coronel don Luis Chacón, governador de l'illa. És una casa de senzilla arquitectura, un típic casal, segons els especialistes, pel seu aspecte exterior, per la seva simètrica i regular distribució de les plantes i pels seus materials de construcció, com ara la pedra lumaquel·la, el maó vermell, les lloses de Sant Miquel i les teules criolles. La filla del propietari original es va casar amb Don José Bayona y Chacón, primer Comte de Casa Bayona, qui a la seva mort va donar la propietat al Convent de Sant Domingo.

Des de la segona meitat del segle XIX fins al triomf revolucionari de 1959 va radicar en aquest immoble el Col·legi d'Escrivans, el diari La Discusión, un museu periodístic i una empresa ronera. En les últimes dècades del segle passat, tal com va reclamar l'historiador Emilio Roig de Leuchsenring, es va instal·lar el Museu d'Art Colonial, que atresora des de 1969 valuoses peces del patrimoni nacional.

Compta amb 4 sales d'exposició: 3 permanents i una transitòria que presenta habitualment exposicions relacionades amb el tema del museu o amb fons de la institució.

Palau del Marquès de Arcos (plaça de la Catedral):

El 1741 en aquest terreny va fer construir la seva residència el tresorer Diego Peñalver i Angulo. Més tard li va fer portals i la va ampliar per instal·lar la Tresoreria. Al segle XIX va ser Casa de Correus i va pertànyer després al Liceu de l'Havana. Posteriorment es va anar subdividint per habitatges, el que va accelerar el seu deteriorament.

D'estil barroc, consta de dues façanes. L'entrada principal és pel carrer Mercaderes i l'altra dóna a la plaça. L'entrada per Mercaderes té una portada central amb un balcó individual i flanquejat per altres correguts. Aquesta entrada dóna a un vestíbul que condueix a una galeria que s'obre al pati central. A l'esquerra d'aquesta galeria hi ha una sumptuosa escala d'estil de palau italià.

La façana que dóna a la plaça té un portal compost de cinc arcs sobre columnes dòriques i una planta sobre aquest amb un balcó corregut. Aquesta façana és asimètrica, amb tres arcs de finestrals a la dreta.

A la planta alta es distingeix l'àmplia habitació que dóna al carrer Mercaders, que cobreix tota la planta.

Palau de Lombillo:

Del segle XVI, és un casal típicament colonial on varen habitar per més de dos segles diverses famílies, descendents en diferents enllaços dels primer pobladors de l'Havana. Amb afegits i reconstruccions a la qual varen sotmetre durant gairebé tres-cents anys.

A partir de 1903, un cop morts José Lombillo i Ramírez de Arellanos i la seva dona, l'edifici va ser ocupat pels bufets de notables advocats de la ciutat com el doctor Ricardo Dolz. També es varen instal·lar l'Escola Municipal de Música el 1936, la secretaria de Defensa Nacional en temps del president Federico Laredo Brú, entre altres oficines del govern municipal.

El 22 desembre 1947 aquest palau passa a ser la seu de l'Oficina de l'Historiador de la Ciutat, llavors Emilio Roig de Leuchsenring. Allà va estar l'Arxiu Històric Municipal Habanero, la Biblioteca Històrica Cubana i Americana, el Museu de la Ciutat de l'Havana i les Publicacions.

Totalment restaurat, ha tornat a ser la seu de l'Oficina de l'Historiador de la Ciutat de l'Havana. Aquí es troba a més, les oficines del Pla Mestre de Revitalització Integral de l'Habana Vieja i la redacció de la revista Opus Havana.

Palau del Segundo Cabo (L'Havana) (continuarà)

(La fotografia correspon a l'Havana des del monument a José Martí)