Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VIII)

Tanmateix, la perifèria de l'Antàrtida s'ha estat escalfant, especialment a la Península Antàrtica i a la Badia de Pine Island, que conjuntament estan col·laborant a una pujada dels nivells del mar. El 2003 la Larsen-B es va trencar. Entre el 28 de febrer i el 8 març de 2008, uns 570 km² de gel de la plataforma Wilkins a l'Antàrtida occidental es varen trencar deixant el romanent de 15.000 km² de la plataforma de gel en perill. El bloc es va mantenir estable separat per un "fil" de gel d'uns 6 km d'ample. Segons la NASA, la fusió més significativa de l'Antàrtida dels darrers 30 anys va ser el 2005, quan una massa de gel comparable en mida a Califòrnia es va fondre lleugerament tornant-se a recongelar; aquest comportament pot ser el resultat de pujades de temperatures fins a arribar a 5 °C.
En contrast amb el trencament d'algunes plataformes de gel (gel format a terra ferma i que es mou fins a quedar flotant al mar) al llarg de la península, la mida de la banquisa (gel format per aigua oceànica congelada) al voltant de l'Antàrtida roman estable, o fins i tot ha augmentat lleugerament els darrers 30 anys.
L'extensió mitjana de la banquisa a l'Antàrtida pot diferir en un mes com a màxim en 1 milió de km² respecte a la mitjana històrica. L'àrea coberta per la banquisa a l'Antàrtida ha mostrat una petita tendència a l'alça (un 0,8% per dècada). La concentració de banquisa el juny de 2008 era virtualment igual que el juny de 1979.
Hi ha un gran forat a la capa d'ozó sobre l'Antàrtida que va ser detectat pels científics el 1973 i encara continua creixent. S'atribueix a les emissions de clorofluorocarburs o CFCs a l'atmosfera, que descomponen l'ozó en altres gasos
El Tractat Antàrtic considera dues classes de membres: els consultius o de ple dret (amb veu, vot i veto en la presa de decisions vinculades a l'espai austral) i els membres no consultius, o "adherents", anomenats també "observadors" (que compten només amb el dret a opinar).
Mitjançant aquest tractat internacional, que data de 1959, els països es comprometen a no extreure minerals (urani, or, carbó, coure, hidrocarburs) durant 50 anys. Actualment, donades les seves difícils condicions, la seva explotació mineral no és rendible. Tampoc es permeten les proves d'armament o altres activitats de militars que no sigui l'ajut a les activitats científiques o qualsevol altre de caràcter pacífic.
Les reclamacions de l'Argentina, Regne Unit i Xile tenen un solapament territorial i són causa de friccions. Austràlia reclama la major superfície.

L'estat espanyol té actualment dues bases estivals situades a les Illes Shetland del Sud. La primera que es va obrir va ser la Joan Carles I a la península Hurd (davant la Badia Sud) de l'Illa Livingston [62° 39′ 46″ latitud sud, 60° 23′ 20″ longitud oest]. Oberta el gener de 1988, és gestionada pel Ministerio de Ciencia y Tecnología a través de la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC i basa les seves activitats als voltants de la Península Hurd així com l'establiment d'un campament temporal a la Península Bayers. La segona és laGabriel de Castilla, de gestió per part de l'Exèrcit de Terra, situada a l'illa volcànica de Decepció a la latitud 62° 55′ sud i longitud 60° 37′ longitud oest. Actualment s'estan fent acampades temporals al continent per provar la resistència d'equipament i la viabilitat de fer un campament estival”. (continuarà)
(La fotografia correspon a  una de les belles obres artesanals fetes amb or que hi ha al museu de l'or de Bogotà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís