Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 10: acabant la feina i visita al museu de l’or (13 de setembre de 2016) (IV)
Són baixets
(154 cm), braquicèfals i pateixen cert albinisme. Els homes duen vistoses plomes d'ocells o fibres de
bejuco, anells d'or a les orelles, i els doen una faldilla molt curta. Són polígams, de costums severes i
llençaven al riu els fills il·legítims. Creuen en Pava (Déu pare), i tenen una cultura
teocràtica. Antigament els càrrecs més importants eren el cacique, el lelé (bruixot), el camotura (músic) i l’urunia (general).
Ballaven el guayacan, on els homes i les dones
dansaven al voltant del tocador del camó (flauta) i després en parella.
Vivien en bohios per a 20 o 30 persones a les peties
illes, Comerciaven amb cocos i peix a canvi d'arròs, sucre, sal i carn.
Elaboren mozas (teixits), i
es divideixen en comunitats dirigides pel sayla (alcalde-capellà) escollit per votació
directa, i amb un onmaketnega (Congrés) on discuteixen els afers.
Els voceros (agutzils)
i argars (policies)
ajudaven al sayla.
Kuna
Yala funciona com a una Federació de
Comunitats, i és dirigida per un Congreso
Nacional Kuna, format per tots els sayla, quatre representants per
comunitat i alguns independents amb prestigi. Es reuneix cada sis mesos i hi
mana una terna de tres càrrecs. El 1992 eren Leónidas Valdés Kantule, Henrique
Guerrero i Armando González. Gilberto Arias era el cap del sector cultural.
També hi ha tres barris kuna a la
ciutat de Panamà (Kuna Nega, Koskuna i Abya Yala/Arraijan) i un a Colón (on hi
viuen 600 kuna). A Panamà també funciona l’Asociación Kuna Nega, amb el butlletí Dule
Nega, on es refà l'organització kuna. Endemés, el govern panameny hi
nomena un Intendent General, que el 1990 era el kuna Arcadio Bonilla.
El Grupo
Pemasky, de Guillermo Archibol, pretenen la conservació de la natura en
els principis del desenvolupament. Consideren que la selva és una reserva
natural i que no es pot vendre o explotar sense permís kuna. L'autoabastiment
és l'harmonia amb la natura, i no pas acumualr riqueses.
El Consejo General de Cultura Kuna,
d'Iguayokiler Ferrer, creat per Ibeorgun, qui considerà que els kuna són una
nació, amb influència comunista. Darrerament ha aparegut tres noves
organitzacions:
També hi ha un Comité Permanente de Resistencia Indígena, format pels kuna i guaymí de Panamà, amb un programa polític indigenista.
També és important l'Asociación
de Estudiantes Kuna Universitarios, (hi ha uns 300) d'Evelio Pérez, autor d'una història de la revolució
tule del 1927, i que des del 1936 gaudeixen de beques universitàries. El
novembre del 1990 van redactar un manifest antinordamericà. Més radical és la Unión
de la Juventud Duiren (nom
d'un heroi precolombí), per tal de desenvolupar la cultura kuna, dirigit per
Achukara.
No foren evangelitzats fins al 1909 pel
pare Gasot.
El 1925 es revoltaren dirigits pel
nord-americà Richard O. Marsch, a causa de la prohibició de la duleyaga (llengua dels kuna), provocant la mort
de 21 policies i 50 presoners. Marsch pretenia incorporar el país kuna al
govern dels EUA, però finalment fou fet presoner i expulsat.
El 1927 esclatà una nova revolta
dirigida per Iguaibiliginya o Nele Kantule (1868-1944), qui havia estudiat la
cultura occidental i havia fundat algunes escoles, amb Iguadinuidikinya (1892-1979) i Colman. Aconseguiran un
govern autònom i reoganitzar el turisme contra elswaga (blancs).
Tanmateix, fins al Llei 16 del 1953 no s'organitzarà la Comarca Autònoma de San Blas com a reserva kuna. El 1958 Guillermo
Hayans recollí els Serkans ikala(Cants de difunts).
Durant el mandat d'Omar Torrijos, el kuna Arcadio Martínez fou diputat pel PRD (considerà
Torrijos amic dels kuna), i repetí amb Noriega. I des dels 70, el capellà i
poeta Aiban Wagua, membre del Consell Mundial Indi, convida a rebutjar la
cultura occidental.
El 1992 el Congreso Nacional Kuna va
condemnar la participació panamenya en el V Centenari. Nombrosos kuna foren
detinguts per pintar de vermell el teatre Núñez de Balboa (Panamà), i Oswaldo
de León Kantule Achukara aconseguí que la Biblioteca del Descubrimiento passés
a anomenar-se Biblioteca de la Historia.
Els diputats indígenes al parlament
panamenc el 1992 eren el kuna Alcíbiades Alvarado (DCP), amb el vistiplau del Congreso
Nacional Kuna, i el guaymí Ricardo Pérez Colman, per la comarca de Chiriquí. Proposen fer una Constitució de la Llei Fonamental
Kuna (70 articles), i que Kuna Yala sigui el nom oficial del territori,
educació bilingüe i que l'autoritat resideixi en el Congreso Nacional Kuna i no
pas en el Gran Cacic, així com legalitat jurídica per a les cerimònies i
medicines kuna.” (continuarà)
(La fotografia correspon a una escultura observada al museu de l'or de Bogotà)
Comentaris