Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 10: acabant la feina i visita al museu de l’or (13 de setembre de 2016) (V)

Ens explica les diferents tribus i regions. Per exemple, a Santa Marta (https://es.wikipedia.org/wiki/Santa_Marta_(Colombia); https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Marta_(Col%C3%B2mbia; https://es.wikipedia.org/wiki/Sierra_Nevada_de_Santa_Marta ) hi ha una ciutat perduda que un pilot d’helicòpter va batejar mentre portava un arqueòleg (https://es.wikipedia.org/wiki/Ciudad_Perdida) . Per aquella zona també hi ha una tribu, els  wayú (https://es.wikipedia.org/wiki/Pueblo_way%C3%BA ), que tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Guajiros ):” L’ètnia dels indis guajiros és coneguda també com o goajiros o wayú. Ells s’autoanomenen wayuu. El 97% de la població parla l’idioma tradicional: el wayuunaiki, de la família lingüística arawak, el 32% parla el castellà (Pag.: Pueblo wayú). Les diferències de dialecte entre els que viuen a l’Alta o Baixa Guajira no els impedeix una comunicació fluida entre ells.
La llengua té un gran valor significatiu, per a ells suposa un factor d’identitat  ètnic i cultural. Avui en dia es veuen immersos en un ràpid procés d’aculturació. Els indis guajiros habiten a la península de La Guajira tant de la facció veneçolana com colombiana, una plana semi desèrtica de clima càlid i sec. Actualment poden arribar a 100.000 i asta a 200.000 segons les fonts. Més de 10.000 viuen en els barris marginals de Maracaibo. Una dada a tenir especialment en compte és que segons les dades censals que proporcionen els diferents butlletins oficials de la Guajira veneçolana el nombre dels components de l’ètnia wayuu fluctua de forma considerable donant uns resultats contradictoris. Així com a Veneçuela no es fan censos de forma sistemàtica, a Colòmbia sembla que les dades són més fidedignes.
Malgrat no tenir dades demogràfiques exactes se sap que els guajiros són una de les ètnies més nombroses de les terres baixes d’Amèrica del Sud i el poble indígena més nombrós tant de Veneçuela com de Colòmbia. Els Guajiros en els seus orígens eren caçadors-recol·lectors i pescadors.
Tradicionalment l’activitat econòmica més important ha estat i és el pasturatge, que tot i que continua sent un dels motors de l’economia wayú, degut al canvi climàtic, el clima àrid i sec en detriment dels seus ramats el greuge és considerable i es veuen obligats a practicar el nomadisme (Pag.: Grupo Guajiro). El bestiar suposa prestigi social, estatus, s’intercanvia en les aliances matrimonials, s’utilitza com a drets sobre una descendència i com a pagaments diversos fora de tractes comercials (Pag.: Banco de la República de Colombia).
El bestiar així com els productes derivats, llet, formatge es venen en mercats setmanals de gran importància econòmica pels guajiros i es reparteix entre els diferents grups creant d’aquesta forma una xarxa d’obligacions recíproques. Les dones fan diferents productes teixits que també venen en aquests mercats.
Pels guajiros que habiten la costa, la pesca és la seva més important activitat econòmica (Pag.:Banco de la República de Colombia).
 La societat guajira estava organitzada en clans, ara està conformada per  agrupacions de parents uterins associats a un territori i el sistema de parentiu classificatori crow és el pilar bàsic de les relacions socials.
Fan diferencia entre cosins creuats matri i patrilineals mentre que els paral·lels són indiferents. El matrimoni pot representar una aliança econòmica i/o política que vincula dues famílies. Són polígams.
Tradicionalment la residencia ha estat uxori-matrilocal tot i que actualment el nou matrimoni es veu obligat a escollir on viure depenent dels interessos socials, econòmics i ecològics.
El ritu de pas en la noia menstruant, el procés de matrimoni, el respecte a les persones grans i la mort són aspectes importants en la vida dels guajiro.

Els wayú no tenen un poder polític centralitzat ni institucions socials, el control és informal, tothom espera de tots una conducta adequada per la por a sancions socials (ibid). (continuarà)
(La fotografia correspon al primer element que va formar part de la la col·lecció del museu de l'or)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís