Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 10: acabant la feina i visita al museu de l’or (13 de setembre de 2016) (III)

Las salas de exposición son las siguientes:

·         El trabajo de los metales. Describe técnicas de minería y manufactura de la metalurgia antigua.

·         La gente y el oro en la Colombia prehispánica. Contextualiza el uso los metales dentro de la organización política y religiosa.

·         Cosmología y simbolismo. Explora los temas míticos, el chamanismo y la simbología de los metales.

·         La ofrenda. Una moderna sala que representa la ceremonia de la ofrenda, a través de efectos visuales, sonoros y el cuidadoso montaje de piezas de orfebrería.

·         El exploratorio. Sala interactiva que promueve la diversidad y el significado del patrimonio que preserva el Museo.

·         El Museo del Oro colabora con museos internacionales desde 1945, llevando exhibiciones temporales a todas partes del mundo, difundiendo parte de la gran riqueza cultural de las culturas precolombinas. Sin embargo hay piezas como la balsa muisca y el poporo quimbaya que, por su gran valor histórico y cultural, están reservadas a la exposición permanente del museo en su sede en Bogotá.

·         Entre las piezas importantes se destaca la balsa muisca que fue encontrada en el municipio de Pasca, en la cual se representa la ceremonia de la ofrenda en la laguna de Guatavita, cercana a Bogotá. Para algunos historiadores, esta región y su producción de artesanías en oro, así como también las ceremonias y ritos de ofrendas que se hacían en diversas lagunas, pero muy especialmente en la de Guatavita, dieron origen a la Leyenda del Dorado.

M’hi dirigeixo i pago els 3000 pesos d’entrada. Estic de sort, ja que en menys de 5 minuts començarà una visita guiada. Però avui és dimarts i la visita és un xic diferent dels altres dies. La visita és més temàtica i amb un grup de gent la guia ens porta al pis superior dels set que hi ha a l’edifici. Els tres del soterrani  no es poden visitar, ja que són exposicions temporals i justament aquests dies s’estan renovant. Pugem a l’últim pis i ens explica que estan treballant amb els nens per tal que aprenguin que vol dir la paraula patrimoni. Per a cadascun d’ells, té un significat diferent i així ho transmeten. A part d’explicar-nos el projecte educatiu que tenen, també sobre un gran mapa de Colòmbia, ens explica les diferents parts del país amb les seves característiques i peculiaritats. Per exemple, ens explica que hi ha els indis kuna, que viuen entre Colòmbia i Panamà. Resulta que quan Panamà es va independitzar de Colòmbia, els indis kuna, que vivien en aquella zona, no sabien a on els tocava anar a viure. Un dels caps optava per quedar-se a viure a Colòmbia, però va morir enmig de les discussions i al final, van anar a viure a Panamà, a on són més de tres milions, mentre que a Colòmbia n’hi ha uns tres mil, per bé que tots els territoris sagrats es troben en terra colombiana, de manera que entre els dos països busquen la manera de fer fàcils els pelegrinatges. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://es.wikipedia.org/wiki/Pueblo_kuna  ; https://ca.wikipedia.org/wiki/Kuna_(%C3%A8tnia) ): “Els kuna són una ètnia ameríndia que parla una de les llengües ístmiques de les llengües txibtxa, també anomenats dule otule (homes). Es divideix en els grups chuana, San Blas, Coiba, Chukunake, Bayano, Maje-Paya-Pucuro i Caimanes. El seu territori propi, o Dulenenga, ocupa les comarques de Kuna Yala, Madugandí y Wargandí, unes 360 illes a les províncies de Dairén i Colón (Panamà), i als resguardos indígenas de Arquía (Chocó) y Caimán Nuevo, Necoclí (Antioquia) a (Colòmbia). Antigament vivien al curs inferior del riu Atrato i a l'Est del Golf d'Uraba, a les valls de Chucunaque i Cañazas. També n'hi ha molts a la ciutat de Panamà, treballant al Canal. (continuarà)

(La imatge correspon a la "Balsa de Oro" muisca)