Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 8: la diada, entre passejada i feina (11 de setembre de 2016) (VIII)

Mentre Bolívar estava a Guayaquil, una província que el juliol del 1822 pretenia annexionar-se a la Gran Colòmbia, rebé la visita d'una representació del Congrés de la República del Perú encapçalada per José Faustino Sánchez Carrión han propostes de govern. Bolívar viatjà a Perú a bord del bergantí Chimborazo i va desembarcar al port del Callao l'1 de setembre de 1823. Va ser rebut pel president José Bernardo de Tagle i tot el seu gabinet ministerial. L'endemà de la seva arribada, el Congrés el nomenà "suprema autoritat" i poc després li encarrega la direcció de la lluita contra l'exèrcit realista disposant que el mateix Tagle hauria de retre comptes de les seves accions. La primera acció de Bolívar va ser eliminar les forces de José de la Riva Agüero, qui havia estat president del Perú abans que Tagle i s'oposava a l'arribada de Bolívar a Trujillo. Riva Agüero va ser capturat però va aconseguir escapar i va marxar a Anglaterra. Mentrestant, el primer Congrés Constituent que havia de proclamar la primera constitució política del Perú va emetre una resolució en la que s'especificava que suspendrien les disposicions de carta magna que fossin contràries a les disposicions i desitjos de Simón Bolívar. La Constitució va ser jurada l'11 de novembre de 1822, tot i que mai va entrar en vigor.

L'exèrcit realista tenia el control de la serra central i el sud del país (actuals departaments de Junín, Ayacucho, Cusco i Arequipa). Per la seva banda, després de la derrota de Riva Agüero, les forces de l'exèrcit republicà tenien possessió de la costa central, el nord i la serra nord (els actuals departaments de Piura, La Libertad, Ancash, Lima i Cajamarca). Davant d'això, essent factible la possibilitat que Lima fos envaïda per les forces realistes, com així succeí després del motí del Callao, Bolívar va decidir canviar el seu quarter general al poble de Pativilca, 200 quilòmetres al nord de Lima.

Bolívar instruí Tagle perquè negociés amb els comandaments espanyols acantonats a Xauxa amb la finalitat de guanyar temps per augmentar el seu exèrcit. Tagle complí aquest encàrrec però, paral·lelament, va ser acusat per Bolívar de negociar amb el virrei de La Serna la seva expulsió i obtenir així el control del poder. Al marge d'aquestes intrigues, el 5 de febrer de 1824, les tropes independentistes de les fortaleses del Callao, sora el comandament del sergent Moyano, s'amotinaren al Callao argumentant l'incompliment del pagament als soldats. Amb la revolta es van alliberar els presos espanyols reclosos a la fortalesa del Real Felipe i els van entregar les instal·lacions i les defenses del port. Les forces realistes van ocupar Lima el 29 de febrer, i més tard van replegar els principals efectius de l'exèrcit a la serra central i deixaren una guarnició al Callao. La defensa van quedar sota el comandament de José Ramón Rodil, i s'hi van refugiar diverses faccions republicanes; fins i tot el mateix Tagle es quedaria a la fortalesa, on va morir l'any següent en el llarg setge del Callao.

Davant la manca de resposta del president Tagle, el congrés el destituí el 10 de febrer i entregà tot el poder polític i militar a Bolívar. Tot seguit, el congrés queda inactiu i resta a l'espera que Bolívar el convoqui. El Libertador es va convertir en la màxima autoritat del Perú, nomenant tan sols un ministre, José Faustino Sánchez Carrión, que assumí el Ministeri General. Bolívar, nomenat cap suprem, va tornar a Pativilca i va ordenar el replegament generalitzat de l'exèrcit a Trujillo i Huamachuco.

 Des de Pativilca, Bolívar inicià les accions per formar l'Ejército Unido Libertador del Perú. Nomenà com a caps de l'exèrcit a tres generals de la Gran Colòmbia: Sucre, Córdova i Lara. Cap peruà va formar part de l'estat major; el militar peruà de més confiança, el general José de La Mar, fou el responsable de la branca peruana de l'exèrcit. Bolívar no es refiava dels peruans tal com ho demostren diverses cartes que va enviar. Hiram Paulding, un mariner anglès, va escriure en la seva bitàcola que Bolívar li havia comentat que:

«

'... els peruans eren uns covards i que, com a poble, no tenien una sola virtut viril. En suma, els seus comentaris van ser aspres i sense reserva ... Després em van dir que sempre solia parlar així dels peruans.

»

Bolívar va deixar escrites instruccions molt precises sobre tot el que feia referència a l'exèrcit. En les seves cartes hi havia instruccions, fins i tot de com fer les corretges i com ferrar els cavalls. Va ordenar que l'exèrcit confisqués del nord del país els recursos necessaris; la majoria van ser obtinguts mitjançant amenaça o simplement arrabassats als seus propietaris. L'ordre de Bolívar respecte a utilitzar la riquesa de les esglésies va donar lloc a abusos i saquejos per part dels caps militars.

Durant tot aquest temps, la guerra es desenvolupà al mar. L'almirall Martin George Guissa, cap de l'esquadra peruana, va destruir els vaixells de guerra espanyols que atacaven les costes peruanes, fent possible l'arribada des de Colòmbia de queviures i reforços. Assetjà constantment la força peruana acantonada al Callao sota el comandament de José Rodil. El 2 d'agost, a la localitat de Rancid, Bolívar passà revista a un exèrcit que comptava amb 12.000 homes ja preparats per conquerir el virregnat del Perú, que des de principis del 1824 havia quedat dividit per la revolta de Olañeta. El 6 d'agost els exèrcits lluitaren a la batalla de Junín i la cavalleria de l'exèrcit realista va ser derrotada per primera vegada al Perú. El 9 de desembre del mateix any es posa fi al virregnat del Perú després de la batalla d'Ayacucho. (continuarà)

(La imatge correspon a un establiment amb un nom, si més no, curiós)