Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VI)

L'abundància de krill i la seva possible explotació com a font alimentària per a la humanitat ha estat un tema freqüent de controvèrsia a la comunitat científica Antàrtica. Alguns resultats científics indicarien que la quantitat existent d'aquest crustaci és tan gran que podria explotar-se sense posar en perill la fauna antàrtica, però altres n'opinen el contrari.
Un dels programes d'investigació que es realitzen és l'avaluació de l'abundància del krill i la seva fauna associada als voltants de les Illes Shetland del Sud en el marc d'un Programa Internacional d'avaluació a l'Oceà Antàrtic.
L'Antàrtida és l'únic continent on no existeix pas població humana nadiua. Encara hi ha dubtes per esclarir sobre quins exploradors foren els primers a descobrir part del continent. Les Illes Shetland del Sud foren albirades ja per navegants espanyols al segle XVI però daten els primers registres confirmats a finals del segle XVIII. Els primers homes que visitaren aquest continent a principis del segle XIX foren caçadors de foques i balenes, que restaven el temps necessari per les seves activitats de recol·lecció i després sortien abans de l'hivern polar.
És un continent deshabitat, exceptuant els equips de científics i militars de diversos països que reclamen sectors de les terres antàrtiques, al·legant drets de proximitat geogràfica, de descobriment o d'ocupació continuada.
La presència catalana a l'Antàrtida, de caràcter científic, s'inicia l'any 1952 però és a partir de 1986, amb les expedicions liderades inicialment pel professor Antoni Ballester i Nolla i posteriorment per la Dra. Josefina Castellví i Piulachs, en que esdevenen anuals.
Encara que s'ha trobat carbó, hidrocarburs, ferro, platí, coure, crom, níquel, or i altres minerals, no ha estat en quantitats prou grans com per ser explotats. El 1991 Protocol sobre el Tractat de Protecció Ambiental a l'Antàrtic també va restringir la lluita pels recursos. El 1998, es va arribar a un acord per posar una prohibició indefinida a la mineria -a revisar el 2048-, la posterior limitació al desenvolupament econòmic i explotació. L'activitat econòmica primària és la captura i comerç en alta mar de peix. Les pesqueres antàrtiques varen declarar captures per 112,934 tones en tot l'any 2000.
Les “expedicions turístiques” a petita escala han existit des de 1957 i actualment estan subjectes al Protocol sobre el Tractat de Protecció Ambiental, però de fet estan autoregulats per l'Associació Internacional de Tour Operadors de l'Antàrtida (IAATO). No tots els vaixells vinculats amb el turisme antàrtic són membres d'IAATO, però els membres d'IAATO suposen el 95% de l'activitat turística. El viatge es realitza majoritàriament en vaixells petits o mitjans, centrant-se en localitzacions escèniques específiques amb concentracions accessibles de fauna autòctona. Un total de 37.506 turistes varen visitar-la durant l'estiu austral 2006-2007 arribant, gairebé tothom, en vaixells comercials. Es preveu un augment per sobre de 80.000 pel 2010. Recentment s'ha suscitat preocupació sobre els potencials efectes adversos sobre el medi ambient i els ecosistemes provocats per l'afluència de visitants. Alguns ecologistes i científics han fet una crida per una regulació més estricta per als vaixells i quotes al turisme. La resposta inicial dels membres del Tractat Antàrtic ha estat desenvolupar, a través del seu Comitè per a la Protecció Ambiental i en associació amb IAATO, una “guia de bones pràctiques” fixant els límits, els espais tancats o restringits dels llocs més freqüentment visitats. Els vols d'observació de l'Antàrtida (sense aterratge) operaven des d'Austràlia i Nova Zelanda fins al fatal accident del vol 901 de l'Air New Zealand el 1979 al Mont Erebus, on van morir els 257 passatgers. Qantas va reprendre els vols comercials a l'Antàrtida des d'Austràlia a mitjans dels 1990.
El transport al continent s'ha transformat des dels exploradors que creuaven a peu remotes àrees aïllades de l'Antàrtida fins a millors solucions mitjançant tecnologies que permeten un transport més eficaç i més ràpid per terra i predominantment per avió i mar. S'ha prohibit l'ús de gossos per a tirar trineus seguint el criteri que els gossos són una espècie aliena a l'Antàrtida. Les vagonetes elèctriques utilitzades en lloc dels gossos estan en desavantatge, ja que els gossos poden notar clivelles i el gel prim.

Cada any, els científics de 27 nacions diferents dirigeixen experiments no reproduïble en cap altre lloc al món. Durant l'estiu més de 4.000 científics operen les bases d'investigació; aquest nombre disminueix a gairebé 1.000 a l'hivern. L'estació McMurdo és capaç d'allotjar més que 1.000 científics, visitants, i turistes. (continuarà)
(La fotografia correspon a algunes de les espectaculars imatges de les conferències del dia del biòleg a la UMNG)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís