Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (IV)

Tanmateix, hi van quedar plantes. Durant el període Permià, la vida vegetal va estar dominada per plantes dels tipus de les falgueres, com Glossopteris, que creixia als aiguamolls. Gradualment aquests aiguamolls es van convertir en dipòsits de carbó a les muntanyes Transantàrtiques. Cap al final del Permià, la zona es va anar escalfant, evolucionant cap a un clima sec i més càlid a bona part de Gondwana,
Com a resultat del continu escalfament, els casquets glacials polars es van fondre i bona part de Gondwana es va convertir en un desert. A l'Antàrtida oriental s'hi van establir els pteridospermatofitins, i una gran part dels gresos i esquistos existents correspon a aquest període. La península Antàrtica es va començar a formar durant el període Juràssic (206-146 milions d'anys), i les illes van anar apareixent a l'oceà de manera gradual. Durant aquest període van ser abundants plantes com els ginkgos i els cicadofitins, comho eren també rèptils com el listrosaure. Durant tot el Cretaci (146-65 milions d'anys), a l'Antàrtida occidental hi van predominar els boscos deconíferes; Nothofagus va començar a implantar-se cap al final d'aquest període. Els ammonits eren comuns als mars del voltant de l'Antàrtida, i els dinosaures també hi eren presents, si bé només dos gèneres de dinosaures antàrtics (el criolofosaure, del mont Kirkpatrick, i Antarctopelta) han estat identificats. Va ser durant aquest període que va començar la divisió de Gondwana.
Àfrica es va separar de l'Antàrtida fa uns 160 milions d'anys, seguida pel subcontinent indi al començament del Cretaci (sobre uns 125 milions d'anys). Fa uns 65 milions d'anys, l'Antàrtida (llavors connectada a Austràlia) encara tenia un clima tropical-subtropical, amb unafauna marsupial. Fa uns 40 milions d'anys, Austràlia-Nova Guinea es va separar de l'Antàrtida; un corrent latitudinal va aïllar l'Antàrtida d'Austràlia, i així van aparèixer els primers gels. Al voltant de 23 cron, el passatge de Drake es va obrir entre l'Antàrtida i Amèrica del Sud, i va fer possible l'existència del corrent circumpolar antàrtic. El gel es va estendre, substituint els boscos que cobrien el continent, fins que ara fa uns 15 milions d'anys, el continent va quedar cobert totalment pel gel. El casquet glacial antàrtic va assolir la seva mida actual fa al voltant de 6 milions d'anys. L'estudi geològic de l'Antàrtida ha estat en gran manera obstaculitzat pel fet que gairebé tot el continent està cobert permanentment amb una capa gruixuda de gel. Tanmateix, noves tecnologies com la teledetecció, radar penetrant de terra i les imatges satel·litals han començat a revelar les estructures que hi ha sota el gel.
Geològicament, l'Antàrtida oest s'assembla a la serralada americana dels Andes. La península Antàrtica es va formar per l'aixecament i metamorfisme de sediments del llit marí durant el final del Paleozoic i el principi del Mesozoic. Aquests sediments elevats varen estar acompanyats per expulsions de roques ígnies i episodis de vulcanisme. Les roques més comunes a l'Antàrtida occidental són andesita iriolita, formacions volcàniques del període juràssic. Hi ha proves d'activitat volcànica a la terra de Marie Byrd i l'illa d'Alexandre I, fins i tot després que la capa de gel s'hagués format. L'única àrea diferent a l'Antàrtida occidental és la regió de les muntanyes Ellsworth, on l'estratigrafia és més similar a la part oriental del continent.
L'Antàrtida est geològicament és molt variada, i la seva existència es remunta al període precambrià, amb algunes roques formades fa més de 3.000 milions d'anys. Està composta per una plataforma de roca metamòrfica i ígnia que és la base de l'escut continental. Sobre aquesta base hi ha diverses roques més modernes, com gres llims carbó i esquist, material dipositat durant els períodes devonià ijuràssic per a formar les muntanyes Transantàrtiques. En àrees costaneres com Shackleton Range i Terra de Victòria s'han produït algunes falles geològiques.

El principal recurs mineral del continent és el carbó. Va ser detectat prop de la glacera Beardmore per Frank Wild, membre de l'expedició Nimrod, i recentment s'ha trobat carbó de baix grau a moltes parts de les muntanyes Transantàrtiques. Les muntanyes del Príncep Carlescontenen dipòsits significatius de mineral de ferro. Els recursos més valuosos de l'Antàrtida són al mar, prop de la costa; el 1973 es va trobar petroli i gas natural al mar de Ross. Pel Protocol sobre el Tractat de Protecció Ambiental a l'Antàrtic està prohibida l'explotació de tots els recursos minerals; aquesta prohibició està pactada fins a l'any 2048. (continuarà)
(La imatge correspon a restes arqueològiques dins del museu de l'or de Bogotà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís