Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 9: dia intens de feina (12 de setembre de 2016) (I)

De nou, quan el despertador sona, tot just són les cinc del matí. Tinc molta mandra i em costa bastant llevar-me. A més, em sento cansada, fet que atribueixo a la caminada d’ahir i a l’alçada de Bogotà. No tinc gaire temps, però, per entretenir-me, així que em vesteixo i baixo a baix a recepció, a on tot just estan acabant de parar les coses per esmorzar. Tinc el temps justíssim d’agafar quatre coses per esmorzar i marxar. Avui arriba en Jorge sol, no hi ha la Janet, que ha aprofitat el trajecte del seu marit cap a la zona de Cajicá per tal d’anar amb ell. Plou bastant, i com no, hi ha “trancón” fins a l’entrada de l’autopista. El camí ens el passem xerrant amb en Jorge sobre la vida a Colòmbia i la gastronomia, dos temes que li apassionen i que ja m’agrada sentir-los. També fem marrada i ens trobem amb els bicitaxis i els “motoratón”, que és com aquí anomenen als tuk-tuk. De camí, a part de xerrar, també escoltem la ràdio i l’emissora que hi ha posada demostra ser una mica pro-governamental, per no dir molt. Vaja, de dretes. Quan connecten amb Madrid, ni piu sobre els centenars de milers de persones que ahir van sortir a reclamar la independència a Catalunya, només que no hi ha govern a l’Estat Espanyol. I pel tema Veneçuela, un drama total com estan en contra del govern actual. Anem fent camí i arribem a Cajicá, a on recollim la Janet i ja anem directament a la facultat. Allí, com que encara és aviat, tenim temps per esmorzar, ja que no he menjat res de res en hores. Demanem una “arepa” de formatge que resulta d’allò més deliciosa, i avui ho acompanyo amb un cafè amb llet amb gust de vainilla. Ràpidament s’esdevé l’hora d’anar a fer classe, en unes instal·lacions d’allò més modernes i ben equipades. Els alumnes són bona gent i molt educats, de manera que ràpidament s’esmunyen les dues hores. Quan recullo, observo algunes normes de comportament, com ara que no es poden lluir vestimentes amb l’emblema de la Universitat (aquí també és comú que professors i docents portin samarretes o anoracs amb el logotip de la Universitat) en moments que poden ser compromesos. Per això entenc com el divendres passat la Janet tenia feina a tapar-se el logotip de la Universitat del seu anorac mentre preníem cervesa. Un cop acabada la classe, ja em retrobo amb la Janet i en Jorge; marxem tots tres a buscar palletes de semen de brau congelat a CentroChía, el gran centre comercial, el gran “mall” d’aquest poble, a on, a més de molta seguretat, també cal pagar per aparcar. De camí parlem de que cada vegada més gent utilitza la bicicleta i en Jorge em conta l’anècdota d’un noi que treballava a la uni i anava arreu amb bici. Va ser capturat per les FARC, i els hi va ensenyar coses diverses. El van alliberar i va tornar a la universitat a treballar un temps, abans de marxar amb bicicleta cap al Brasil, a on viu. Un cop allí, comprem 5 palletes a una botiga que es diu “Semillas y semen”; la gent va allí, consulta el catàleg de tipus de semen de diferents braus i en compra les palletes, que ja s’enduen d’allí mateix, amb molta menys seguretat biològica que la fem servir a Catalunya. Portem un termos i ens hi posen nitrogen líquid i cinc palletes d’un brau, el “Valeroso”. (continuarà)

(La fotografia correspon a fruites menjades a Colòmbia)