Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 8: la diada, entre passejada i feina (11 de setembre de 2016) (IX)

Ja abans de la batalla d'Ayacucho, Bolívar havia tornat a nomenar un gabinet ministerial. Per a això va mantenir a José Faustino Sánchez Carrión com a ministre però aquesta vegada encarregat de la Cancelleria; Hipólito Unanue s'encarregà del Ministeri d'Hisenda i un militar de Gran Colòmbia, Tomás Heres, del Ministeri de guerra. La seva manera de governar el Perú es va caracteritzar per una gran repressió contra el poble i els seus opositors, al mateix temps que va exercir una gran ingerència dins del nou poder judicial i en l'elecció del congrés. Tot i així, també cal destacar la creació d'institucions bàsiques necessàries en l'organització del naixent estat peruà.
El 10 de febrer de 1825, un any després que el Congrés entrés en recés, Bolívar el convocà de nou. El congrés realitzà diverses sessions durant un mes, fins al 10 de març, abans de dissoldre's i donar per acabades les seves funcions. Durant aquest període, el congrés va autoritzar la sortida de 6.000 soldats peruans cap a la Gran Colòmbia, va acordar l'entrega de premis als militars vencedors i va emetre una resolució en la que es desentenia del futur de l'Alt Perú.
El 20 de maig de 1825, des de la ciutat d'Arequipa, Bolívar convocà eleccions per a un Congrés General que hauria de reunir-se el 10 de febrer de l'any següent. No obstant això, aquest dia no es va poder inaugurar el nou congrés, ja que Bolívar no estava conforme amb la incorporació d'alguns diputats com Francisco Xavier de Luna Pizarro membre electe pel departament d'Arequipa. Finalment el mes d'abril s'aconseguí tirar endavant el congrés però les seves sessions preliminars fracassaren, ja que el govern va declarar no vàlids els poders dels diputats d'Arequipa, Lima, Cusco i altres províncies. El 26 de maig de 1826, el govern retira als municipis el dret d'elegir les seves autoritats, i poc després decretà que els prefectes convoquessin els col·legis electorals de les províncies per tal que cadascuna aprovés directament la Constitució Vitalícia elaborada per Bolívar que, a més, el nomenava com a President Vitalici.
El 4 de setembre de 1826, Bolívar s'embarca en el bergantí Congreso amb direcció a Colòmbia deixant al Perú un Consell de Govern amb la missió d'aconseguir la vigència de la Constitució Vitalícia. Bolívar no va tornar més al Perú. El Consell de Govern no va aconseguir que la Cort Suprema del Perú aprovés la Constitució Vitalícia; van haver de recórrer al Cabildo de Lima que, pressionat, va donar validesa a les actes dels col·legis electorals i dóna llum verda a la promulgació de la Constitució. Aquesta constitució només va tenir vigència fins al 26 de gener de 1827 quan va caure el Consell de Govern i es convocaren eleccions.
Durant el seu govern, Bolívar va complir l'acord de reposicions de l'exèrcit de Gran Colòmbia, en virtut dels quals el país devia reposar les baixes que patís durant les batalles lliurades al Perú, no només per morts en camp de batalla sinó també per desercions i malaltia. Per això, Bolívar va ordenar el reclutament forçós de peruans per a la formació de tropes i el seu posterior enviament a Panamà i Veneçuela. Així es va fer mentre es mantenien al Perú les tropes de Gran Colòmbia; a més, existia un rumor sobre una suposada invasió francesa. Tot això, queda reflectit en una carta enviada al general Salom en la que Bolívar li dóna instruccions per a l'enviament d'un batalló format només per peruans. La carta datada el 29 de juliol de 1825 des del poble Tinta assenyalava:
«
(...) Per les meves anteriors cartes ha vostè estar entès que per al mes de desembre d'aquest any ha de vostè envair a Panamà una expedició composta pel batalló Araure i un esquadró de nova creació (...) a Ica ha de haver una companyia d'infanteria (...) En aquesta ciutat hi ha d'haver dues companyies de cavalleria del Perú d'a cent homes més o menys, que serviran també per a l'esquadró que ha de marxar a l'Istme. Vostè ha d'enviar un vaixell a Pisco amb un oficial molt viu perquè faci embarcar aquesta gent fent-los creure que van a Lima, perquè no desertin. (...) El batalló Caracas ha de quedar de 1.400 places, si més no, i hi ha d'embeure tots els veneçolans i granadins que tingui a Araure, ja que jo vull que aquest no porti sinó peruans i suranos.
»
Bolívar restituí el tribut indígena, contribució que havien de pagar els indígenes peruans pel sol fet de ser indígenes, però establint la seva "reducció a la suma que es pagava el 1820". José de San Martín havia abrogat aquesta contribució el 27 d'agost de 1821 per la qual cosa la norma no va fer sinó reinstaurar un pagament ja proscrit. D'altra banda, va prohibir definitiva la mita. Igualment, va modificar les regles expedides per San Martín que abolien l'esclavitud. San Martín havia declarat la llibertat de tot fill d'esclaus que nasqués després de la declaració de la independència i la llibertat de tot esclau que s'integrés a l'exèrcit patriota. Bolívar modificà les regles assenyalant que només serien lliures aquells que s'integraren a l'exèrcit i que fossin ferits o invàlids i que es destaquessin pel seu valor en el camp. El nombre de lliberts va ser mínim. Més aviat, Bolívar va emetre regles per dignificar la situació dels esclaus assenyalant que el treball era de 8 a 6 de la tarda i que el càstig màxim havia de ser de 12 cops.

En l'àmbit de l'organització de l'Estat, el 6 de març de 1824 Bolívar reemplaçà l'Alta Cambra de Justícia, institució que per ordre de San Martín havia substituït l'anterior Real Audiència de Lima. Aquesta Cambra va donar origen a la Cort Superior de Lima i, després de la batalla d'Ayacucho, va constituir la Cort Suprema de Justícia. Bolívar nomenà com a president a Manuel Lorenzo de Vidaurre, qui va deixar diversos escrits molt favorables a Bolívar. Bolívar exercia una directa ingerència en la Cort Suprema; així, en el judici per l'assassinat de Bernat de Monteagudo Bolívar va interrogar directament als sospitosos i va establir les seves condemnes. També va crear la Cort Superior de Justícia de Trujillo, la Cort Superior de Justícia d'Arequipa,  i la Cort Superior de Justícia del Cusco. (continuarà)
(La imatge correspon als carrers de Bogotà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís