Camí de la llibertat


CAMÍ DE LA LLIBERTAT
Agafa’m la ma, conciutadà desconegut.
Sumem, més que mai, sumem.
Per un nou camí, per un nou país.
Fem via per construir, junts, un nou demà

Pren-me el braç, conciutadana anònima.
Ara és l’hora, companya, ara és l’hora.
Recordes als qui ens precediren?
Són el nostre llegat. Arrels i saba de futur.

Somriem, somriem,  conciutadanes i conciutadans,
Que el somriure és la nostra arma.
La tendresa i les rialles que esquerden murs,
els de la intolerància i la demofòbia,
els del racisme i l’odi,
sens dubte, venceran.

Ajuntem-nos, cuidem-nos i no defallim.
Acomplim, agermanats, el somni tant anhelat:

LA LLIBERTAT.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís