Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 4: feina i visita a la catedral de sal de Zipaquirá (7 de setembre de 2016) (VIII)

L'expedició a la recerca de El Dorado més famosa va ser la que va protagonitzar Francisco de Orellana l'any 1541, encara que va haver-hi altres intents anteriors. Al principi, els exploradors van buscar El Dorado als Andes, a prop de Colòmbia. Sebastián de Belalcázar, un conquistador espanyol que havia viatjat amb Cristòfor Colom, i Francisco Pizarrovan buscar El Dorado al sud-oest de Colòmbia l'any 1535. El conquistador espanyol Gonzalo Jiménez de Quesada va marxar a la recerca de El Dorado l'any 1536. Després de derrotar els muisca i establir Bogotà com la capital de la Nova Granada, Quesada va adonar-se que Federmann i Belalcázar havien reclamat la mateixa terra; en una trobada pacífica que va tenir lloc a Bosa, els va convèncer per tornar a Espanya l'any 1539 i resoldre aquest afer.

Mentre els tres entaulaven batalles legals per la Nova Granada, altres homes van continuar la recerca. L'any 1541, Gonzalo Pizarro i Francisco de Orellana van sortir rumb a El Dorado i van acabar en un viatge desastrós per l'Amazones. Després de dividir-se en dos grups, Pizarro i els seus homes van tornar a Quito; Orellana, per contra, va seguir amb el viatge i va descobrir i bajetar el riu Amazones.

L'any 1541, Felipe de Utre, un explorador espanyol nascut a Alemanya, va emprendre una infructífera recerca de El Dorado per l'Amazones, al territori d'Omagua. Va trobar un territori densament poblat però cap regne daurat.

Walter Raleigh va ser el primer explorador anglès que va emprendre la recerca. Raleigh va sortir en direcció a la Guyana, tal com la va anomenar l'any 1595. Va navegar pel riuOrinoco fins a l'interior de la Guyana i va trobar alguns objectes d'or, però res de les dimensions de la llegenda. Després d'això, va publicar un llibre sobre el seu viatge titulat El descubrimiento de la Guyana (El descobriment de la Guyana), on promovia l'exploració del Regne Daurat.

L'any 1987, es va publicar en un diari local de l'Estat de Roraima (Brasil) Folha de Boa Vista, cosa que podria significar, si es verifica, un descobriment excepcional a mans de Roland Stevenson, un xilè arrelat a la ciutat de Manaus. Stevenson va parlar d'un camí inca que anava des de l'Equador fins a les serres de les Guyanes i que tenia tambos de pedra per tot el recorregut. A més, va trobar vestigis d'indumentària inca i gravats de pedra amb motius andins. Va especular, també, amb el fet que el nom «Guyana» provingués de l'inca Guayna Capac, ja que es pronuncien de manera semblant, i va assegurar que algunes ètnies parlaven una llengua de la mateixa família de l'idioma quechua, així com el fet que la fisonomia d'alguns representants de l'ètnia Yanomami era molt semblant a la dels pobladors andins. L'any 1990, després de tres anys de preparatius i investigacions, el documentalista i periodista colombià Roberto Tovar Gaitán se submergeix amb un equip de busos i càmeres de televisió a la llacuna de Guatavita, ubicada al Sesquilé, Cundinamarca, i comprova que el centre té una profunditat de 26 metres. Al fons de la llacuna descobreix, també, una gran quantitat d'arbustos morts i pastures quasi petrificades pel fred, els quals evidencien que, entre els anys 1900 i 1906, van dessecar totalment la llacuna. A més, Tovar localitza el túnel pel qual van treure l'aigua de la llacuna.

Al seu viatge, titulat Las lagunas del Dorado, evidencia i demostra que, encara que la llacuna de Guatavita va ser un important centre cerimonial per a la iniciació dels joves que serien coronats Zipas o reis de Bacatà, aquesta llacuna «no va ser el bressol autèntic de El Dorado». Segons les troballes, l'autèntic bressol seria la petita llacuna de Siecha(paraula muisca que significa La casa del baró), que es troba a prop de la piràmide del Sol Muisca, a 35 kilòmetres de Guatavita.

Tota la història es relata en una sèrie de vídeos documentals titulada Colòmbia oculta, propietat de Tovar, que es pot veure a la videoteca del Museu de l'Or de Bogotà.

·         A la pel·lícula Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall, l'arqueòleg Indiana Jones busca la mística calavera de cristall. El guió fictici fa referència al fet que, en realitat, El Dorado és una ciutat anomenada Akator, on l'arqueòleg ha de tornar la calavera abans que els seus enemics, els russos.

·         A la pel·lícula d'animació The Road to El Dorado, dos joves murris guanyen un mapa que, suposadament, indica el camí cap a aquesta ciutat.

·         Al videojoc per a Playstation 3 Uncharted: Drake's Fortune, el buscatresors Nathan Drake segueix la pista de Sir Francis Drake, el famós pirata que va aconseguir arribar a El Dorado.

·         Tant el llargmetratge Aguirre, der Zorn Gottes, dirigit pel director alemany Werner Herzog l'any 1972, com El Dorado, dirigit per Carlos Saura l'any 1988, narren l'expedició organitzada per Pedro de Usúa a la recerca de la mítica ciutat, una expedició que acabaria amb la conspiració i la rebel·lió de Lope de Aguirre contra la monarquia espanyola.

(continuarà)

(La fotografia és de l'entrada de la mina de sal de Zipaquirá)