Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 6: feina i oci (9 de setembre de 2016) (III)

Quan acabo la feina, anem a fer una volta pel campus. La Janet em presenta a un paramèdic, un senyor que ens fa una volta per la zona de salut universitària, de benestar universitari. Tenen un metge o metgessa, infermeres i paramèdics, a més d’una ambulància i un heliport. El senyor em conta que sempre tenen gent, ja sigui per crisis d’ansietat o altres coses, i que hi ha diferents consultoris. També fem la passejada per la zona de camps de futbol, de bàsquet, de volei platja, etc. Realment és un campus molt complert, i això que encara hi falten construir facultats i serveis. De moment sembla que només queda per acabar, a curt termini, “la concha acústica”, un auditori per a 2000 persones. Després ja retornem cap al despatx de la Janet i allí estem fent feina fins que arriba en Jorge i la Glòria, una de les secretàries, una senyora molt simpàtica, que han anat a la ciutat a buscar uns plafons. Arriben tardíssim i ja tinc gana; per sort, la Janet m’ha comprat una poma que em serveix per calmar la gana. Finalment, marxem i també s’apunta a dinar amb nosaltres la Glòria. Anem a Chía (http://www.chia-cundinamarca.gov.co/ https://es.wikipedia.org/wiki/Ch%C3%ADa_(Cundinamarca) ) , un poble proper. El nom em conten que vol dir lluna, a deessa “Lluna”, molt venerada pels indis que poblaven aquesta zona. A més, també és la deessa de l’amor ) https://es.wikipedia.org/wiki/Mitolog%C3%ADa_muisca) . En Jorge m’explica que entre els habitants de Chía i Cajicá hi havia moltes diferències polítiques i que fins no fa pas molt, uns no podien anar al poble veí i viceversa. Entrem i ens trobem amb bastant tràfic, però finalment aconseguim aparcar i anem a la plaça major, a on hi ha estàtues dedicades a la deessa Chía i també arbres que en Jorge em conta que tenen més de 200 anys. La veritat és que són altíssims, i el bon senyor també m’explica que hi ha un poble que té un arbre amb més de 400 anys que fa ombra a tota la plaça. Mentrestant, la Janet i la Glòria ja han trobat un restaurant proper a on ens donen dinar, però per ben poc, ja per als colombians i colombianes, és tard per dinar. (continuarà)

(La imatge correspon a la plaça major de Zipaquirá, amb les banderes dels països alliberats per Simón Bolívar, "el Libertador")