Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 4: feina i visita a la catedral de sal de Zipaquirá (7 de setembre de 2016) (V)

La guia és molt “catxonda” i ens explica que les mines ja fa anys que s’exploten i que baixarem a 180 metres per trobar la catedral en si. En els primers passos trobem que hi ha les parets blanques i ella ens diu que és per les filtracions d’aigües. Podem tastar la sal, però ens adverteix que és laxant. Tot el terreny que trepitgem és salí. Fa molts i molts milions d’anys, aquesta terra que trepitgem estava banyada pel mar de Tetis (https://ca.wikipedia.org/wiki/Oce%C3%A0_de_Tetis; https://en.wikipedia.org/wiki/Tethys_Ocean ), que tal i com s’explica, “L'oceà de Tetis va ser un oceà que va obrir-se d'est a oest entre el lopingià i el juràssic mitjà. Va durar fins ben entrat el miocè i elmar Mediterrani és un dels seus vestigis. Durant el mesozoic, va separar Gondwana al sud i Lauràsia al nord. El límit occidental d'aquest oceà era les actuals Europa meridional i Àfrica septentrional. Fa entre 65 i 55 milions d'anys, un fragment de Gondwana es va separar per a formar la placa tectònica que acabaria esdevenint l'Índia. Aquest fragment, després de derivar, acabar col·lidint amb Euràsia, i tancà la major part de l'oceà de Tetis.
A més del Mediterrani, altres vestigis de l'oceà de Tetis són la mar Càspia, la mar d'Aral o el mar Negre.”
Quan el mar es va retirar, va deixar una beta de sal, que és la muntanya que trepitgem, a on també s’hi poden trobar fòssils. De fet, en alguns cas, la putrefacció va derivar en càmeres de gas que provocaren accidents amb els miners. De fet, està datat que en aquests verals hi visqué el cronosaure (https://en.wikipedia.org/wiki/Kronosaurus; https://ca.wikipedia.org/wiki/Cronosaure ), que s’explica que “ou un dels rèptils marins coneguts amb el nom de pliosaures, en fou un dels més grans. Visqué al període Cretaci, fa uns 120 milions d'anys. Presentava un crani robust que mesurava fins a 2,7 metres de longitud.”
Només d’entrar a la catedral, tènuement il·luminada, ens trobem amb els diferents passos del viacrucis, explicats de manera molt abstracte. De fet, abans de l’actual catedral, n’hi havia una de més antiga que es va haver de tancar. L’actual va trigar quatre anys a ser dissenyada per un arquitecte de Bogotà, que va aprofitar ja les galeries fetes per a l’extracció de sal per tal de fer-hi aquesta obra mestra. Només d’entrar hi ha algunes zones a on se sent una forta pudor de sofre, provinent de les parets. La guia, molt irònica, ens explica que abans els miners posaven canaris en gàbies i es baixaven a la mina. Si morien significava que l’aire no era bo; actualment diu que es fa l’experiment amb els turistes d’arreu del món, haha! La noia ens explica que a cada pas del viacrucis la creu està més enfonsada. També conta que tot és simbòlic, que només són creus, totes fetes amb terra de sal, i que no hi ha en cap moment imatge de Jesucrist. La veritat és que és molt interessant; a més, amb l’ímpetu que ho explica, encara es fa la visita més atractiva. Un cop ja hem passat la part a on  Jesús ha ressuscitat, entrem a una petita cúpula, a on hi ha la simbologia que al cel tot és bo i a la terra hi ha el pecat. La següent parada la fem en una mena de balcó que deixa veure la magnificència de la nau central de la catedral, amb una gran creu que penja al mig. Des de dalt és increïble. També passem pel costat d’unes escales molt dretes, que ella diu que són per fer penitència, alhora que una de les maneres més ràpides de sortir de la catedral. Baixem cap a baix a la nau central i ens trobem que hi ha tres escales per fer-ho, vigilades per un àngel. Ens commina a escollir-ne una i jo opto per la de l’esquerra. Quan som a baix ens diu el significat de cadascuna: la del mig i la de la dreta, les millors; la de l’esquerra, la dels pecadors! Un cop a baix ens ensenya les verges que hi ha allí, moltes donació d’altres països sud-americans. La Clara ens explica que els miners eren molt devots i que per això va sorgir la idea de fer la catedral, arran que un miner tallés en fusta una verge, la verge de Guasá (https://laguajirahoy.com/2014/10/virgen-de-guasa-patrona-de-mineros-de.html). , la patrona dels miners. (continuarà)
(La fotografia correspon a l'espectacular entrada de la catedral de sal de Zipaquirá)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís