Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 7: passejada i feina (10 de setembre de 2016) (I)

El cansament acumulat pel canvi horari, unit a que estem a 2600 metres del nivell del mar, em passa factura i dormo com un tronc. Bé, el rellotge biològic em desperta a quarts de sis del matí, però no tinc problemes per tornar-me a adormir fins a les vuit i fer una mica el manta... però això em passarà factura, ja que quan baixo a esmorzar, pocs minuts abans de les nou, ja no hi ha res, ja ho han desparat tot... Els horaris d’aquest país em sobrepassen, més que res, perquè no hi estic gens ni mica acostumada. Demano a l’hotel si em poden facilitar algun mapa per sortir una miqueta i la noia me’n dóna un. A prop de l’hotel la veritat és que no hi ha pas gaire res a visitar... Hi ha una mena de parc i hi vaig, però no és res de l’altre món. A més, no para de ploure i fer sol, una dicotomia molt comuna a Bogotà. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bogot%C3%A0; https://es.wikipedia.org/wiki/Bogot%C3%A1  ):” Bogotà, oficialment Bogotá Distrito Capital, és la capital de la República de Colòmbia. Està organitzada com a Districte Capital i gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos dins dels límits de la Constitució i la llei. Està constituïda per 20 localitats i és el centre administratiu, econòmic i polític del país.

Està ubicada en el centre de Colòmbia, a la regió natural coneguda com a Sabana de Bogotà que forma part de l'altiplà cundiboyacense, formació muntanyosa ubicada a la Serralada Oriental dels Andes.

Bogotà té una població de 7.467.804 habitants. Té una longitud de 33 km de sud en nord, i 16 km d'orient a occident.

Com a capital, acull els organismes de major jerarquia de la branca executiva, legislativa i judicial. En el pla econòmic es destaca com un important centre econòmic i industrial.

Bogotà és la major i més poblada ciutat del país, a més de ser el principal centre cultural, industrial, econòmic i turístic^]més important de Colòmbia. La important oferta cultural es troba representada en la gran quantitat de museus, teatres ibiblioteques; alguns d'ells són els més importants del país. A més, és seu d'importants festivals d'àmplia trajectòria i reconeixement nacional i internacional. També es destaca l'activitat acadèmica, ja que algunes de les universitats colombianes més importants tenen la seva seu a la ciutat. És de destacar que la UNESCO va atorgar a la ciutat el títol deCapital mundial del llibre per a l'any 2007.

La ciutat va obtenir el lloc 54 a l'índex Global Cities de 2010 i és considerada una ciutat global tipus Beta+ pel GaWC. El nom Bogotà té l'origen en la paraula indígena Bacatà, nom de la capital de la confederació del Zipa en l'antiga civilització muisca, que el cronista espanyol Juan de Castellanos tradueix com "el final dels conreus".

L'àrea on actualment està la ciutat rebia el nom de Muequetà ("camp de terra plana" i la població del zipa (el més important príncep muisca) fou Funza ("baró poderós"). Precisament en territori de l'actual municipi de Funza, suburbi de Bogotà, i probablement a la vora seu, a El Cacique, es trobava la capçalera de la població de Bacatà, la ciutat més important del poble muisca, un dels grups indígenes més avançats que van trobar els espanyols a la seva arribada a les Índies Occidentals; però el Príncep Muisca rebia educació en l'actual Municipi de Chía. A través de la història, Bogotà i els seus voltants han estat coneguts amb diferents noms. El nom original, en idioma muisca, del lloc en què els espanyols fundarien la ciutat era Thybzacà o Teusacà, del qual es va derivar Teusaquillo.

En 1538, quan el conqueridor Gonzalo Jiménez de Quesada va fundar la ciutat li va donar el nom de Nuestra Señora de la Esperanza. Tanmateix, un any més tard, en 1539, durant la fundació jurídica de la ciutat, el nom es canvià pel de Santafé o Santa Fe. (continuarà)

(La fotografia correspon a un dels carrers de Bogotà)