Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 4: feina i visita a la catedral de sal de Zipaquirá (7 de setembre de 2016) (XVI)

Cap a finals de l'any 2006 aquest és l'informe de la població muisca contemporània:
·         3 ajuntaments|caps muiscas: Cota, Chía i Sesquilé amb una població de 2318 persones.
·         En el Districte Capital estan censades 5186 persones pertanyents a l'ètnia muisca, principalment a les localitats de Pugi iBosa.
·         Això no compta altres comunitats muisca en altres sectors del territori de les antigues confederacions ni de Colòmbia i no té en compte el mestissatge, és a dir, les persones que tenen avantpassats muisques.
Des d'algunes perspectives polítiques, la cultura muisca va desaparèixer a fi de l'estructura polític-organitzativa de les confederacions de Hunza i Bacatá a començaments delsegle XVI. Fins i tot es diu que l'idioma muisca va morir definitivament cap a finals del segle XVIII. Però l'esmentada percepció és un desencert històric i una negació cultural. Al contrari la cultura muisca viu, està present d'una o una altra forma en la cultura nacional colombiana i està present en moltes comunitats camperoles que han sobreviscut els convulsos segles que van arrabassar la sobirania d'un poble que encara ha d'aportar molt.
Els estudis sobre la cultura muisca són abundants i tenen una llarga tradició. Les primeres fonts històriques sobre l'existència d'aquest poble estan en els anomenats Cronistes d'Índies la tasca del qual va durar els tres segles de l'existència de la Colònia Nou Regne de Granada. Després de les gestes de la independència (1810), es va presentar un fenomen que va ser útil als estudis sobre els muiscas: els criolls van establir com a capital la que fos la capital colonial, Santafé i la que al seu torn fos la capital de la Confederació del Zipa, Bacatá. Es va donar, doncs, un interès per documentar la idea que el territori de l'Altiplà Cundiboyacense havia estat en realitat el bressol d'una civilització avançada el procés d'esplendor del qual va ser bruscament detingut per la conquista

Aquest fenomen social de recerca de la identitat que va beneficiar als muisques, va fer que la resta de les cultures que van habitar el territori de la qual cosa avui és Colòmbiaanessin vistes com a salvatges. Un altre problema va ser la creença inicial de la qual els muiscas havien poblat un territori inhabitat, pel qual totes les troballes arqueològiques van ser atribuïdes als muiscas. El president Tomás Cipriano de Mosquera va convidar en 1849 al cartògraf italià Agostino Codazzi, qui va dirigir la Comissió Coreogràfica amb Manuel Ancízar. Van fer estudis descriptius del territori nacional en el qual explicaven troballes arqueològiques. Els resultats de l'esmentada expedició van ser publicats en 1889a Peregrinació Alfa.] Argüello García assenyala que l'objectiu de les esmentades expedicions donat el context recent de la constitució de la nova nació, era el de ressaltar la civilització de l'època precolombina i en tal sentit se centren en la Cultura Muysca com a parangó cultural. Aquesta percepció va tenir altres representants com Ezequiel Uricoechea a la seva obra Memòries sobre les Antiguitats Neogranadinas. (continuarà)
(La imatge és de l'entrada de la mina de sal de Zipaquirá)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís