Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 6: feina i oci (9 de setembre de 2016) (i IV)

Ells fan un menú amb carn, mentre que jo el faig vegetarià, regat amb suc de guaiaba. Aquí també és comú que abans dels àpats, com a aperitiu, es mengi amanida de fruites, és a dir, fruita. Dinem enmig de moltes rialles i conversa de música i coses de la vida diària. Quan sortim, retornem cap a la facultat a acabar algunes feines. Em proposen anar a prendre una cervesa i no els hi dic pas que no. El destí és Zipaquirá, que tant em va enamorar. Ens costa una mica, però aparquem el cotxe i anem a fer una petita volta, només fins a la plaça de la catedral, que amb el capvespre desprèn una lluminositat ben especial. De camí en Jorge m’explica que prendrem la cervesa a la zona rosa, que no és més que la zona a on hi ha els bars, que aquí poden tancar a la una, i excepcionalment, a les tres. Aquesta zona rosa, fins no fa gaires anys, era el lloc a on se celebrava el mercat. Com que els busos no hi podien arribar, hi havia nois que es dedicaven a portar les compres des del mercat fins als busos en una mena de carretes. Avui, el carrer és de vianants i el mercat es fa lluny. També explica que la plaça de la catedral, tota de rajola, era abans zona verda fins que un alcalde ho va fer treure. De camí cap al bar també es veu una altra església, a on es veu que s’hi celebren molts casaments. Trobem un bar i demanem algunes cerveses, que al final s’acabaran convertint en tres rondes i ja ens hi caurà tota la fosca a sobre. S’apunta amb nosaltres un noi que esporàdicament treballa a la universitat, i tots cinc la fem ben petar. Però no només la fem petar, sinó que em fan sortir a ballar un parell de vegades, ja sigui salsa o “vallenato” (https://es.wikipedia.org/wiki/Vallenato), passant una bona vergonya. El “vallenato” és molt escoltat i molt ballat, i la gent també escolta música a les tavernes, i tal i com m’explica en Jorge, en crisis amoroses, els homes surten a cantar i emborratxar-se amb músiques melancòliques. A la plaça major també hi onegen 5 banderes: Colòmbia, Veneçuela, Equador, Bolívia i Perú (tot i que a viquipèdia també s’esmenta Panamà), la dels cinc països alliberats per Simón Bolívar, el llibertador (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sim%C3%B3n_Bol%C3%ADvar ), a més de la de la ciutat, tal i com m’expliquen. Finalment, ja marxem i el camí de tornada a Bogotà es fa un xic llarg, ja que de nou hi torna a haver bastant de tràfic. I és que a aquesta hora ja s’ha acabar el “pico i plata” i tothom circula. Arribem a l’hotel i estic tant fosa que només tinc esma per una dutxa i dormir unes quantes hores...
(La fotografia correspon a una panoràmica de la catedral de Zipaquirá)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís