Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 4: feina i visita a la catedral de sal de Zipaquirá (7 de setembre de 2016) (XI)
El muisca muysca cubun o muisk kubun, pertany a la família
lingüística txibtxa que es va estendre per diverses regions d'Amèrica Central i el nord de Sud-amèrica. Els tayronai els U'wa, que pertanyen a la mateixa família muisca, parlen un idioma
relacionat, la qual cosa va permetre que els tres pobles establissin forts
nexes d'intercanvi econòmic i espiritual. Moltes de les paraules muisques van
entrar a formar part del castellà colombià així:
·
Noms geogràfics: es van conservar els noms de poblacions i localitats. En moltes
ocasions els conqueridors anomenaven una fundació espanyola amb un nom
castellà i un altre de muisca (per exemple Santa fe de Bogotà). La toponímia dels municipis dels
departaments de Boyacá i Cundinamarca, majoritàriament provenen del muisca: Bogotà,Sogamoso, Zipaquirá, Chía, Soacha, Bojacá, Bosa, entre molts d'altres. També la paraula chucua per designar un pantà.
·
Relacions: al fill menor se li diu cuba, a una noia se li diu china i muysca vol dir gent.
que maragdes sal, coca i mantes de cotó també van ser emprades
com a equivalents monetaris o per facilitar el canvi.
Els muisques constituïen i constitueixen una societat
agroceràmica i manufacturera pertanyent a la regió andina del nord de Sud-amèrica. La manera d'organització
política ja descrita els feia una unitat cultural compacta i disciplinada.
L'aportació dels muisques a la identitat nacional colombiana avui són
inqüestionables, i més encara tenint en compte que la Confederació txibtxa no
era res més que la màxima representació politicoorganitzativa d'una cultura i
d'una família lingüística gran. L'estudi de la cultura muisca és motiu de
permanent recerca i això contribueix en part a entendre la identitat colombiana.
Els sacerdots es formaven des de la infantesa i eren els responsables de dirigir les principals cerimònies religioses. Ningú a part delssacerdots no podia entrar a l'interior del temple. La religió
muisca contemplava els sacrificis humans, però és probable que a l'arribada
dels espanyols aquests haguessin desaparegut temps abans i els relats de
sacrificis humans entre els muisques siguin històries transmeses per tradició
oral, ja que no existeix un testimoni de primera mà que esmenti un sacrifici
humà contemporani sota la presència dels espanyols. En tot cas les fonts
coincideixen que cada família havia d'oferir un fill als sacerdots, el qual era
criat per ells com a persona sagrada i als 15 anys era sacrificat a Xue, fet
que constituïa un honor per a la família i per a la víctima. Al costat de les
activitats religioses, els sacerdots participaven de la vida de la comunitat
amb recomanacions sobre l'agricultura o intervenint en casos de conflicte entre
els líders polítics. Si bé no era un calendari gaire precís, els muisques
coneixien el solstici d'estiu (el dia més llarg de l'any, que cau el 21
de juny). Aquesta era la data indicada
per retre culte a Xue (el déu Sol). El
temple de Sue estava a Sogamoso, la
ciutat sagrada del sol i seu de l'iraca(sacerdot).
D'aquest culte ve el nom de la ciutat: Suamox o Sugamuxi.
Una processó de la cort del zipa es dirigia al Temple del Sol i el dia era motiu de gran festa i
alegria entre el poble. Els habitants es pintaven el cos i s'embriagaven amb
txitxa. Es feien ofrenes a Sue per demanar la benedicció de les collites
anuals. També era l'únic dia en el qual la gent podia veure el zipa. La mitologia muisca estava molt bé documentada gràcies al fet que el
territori de la Confederació muisca va ser escollit com a seu de
l'administració colonial en una nova unitat administrativa d'un territori més
vast conegut com a Nou Regne de Granada. Aquest factor va
permetre que els més destacats cronistas s'establissin en Bogotà i recopilessin molta
informació de primera mà. (continuarà)
(La fotografia correspon a l'exterior de la catedral de sal de Zipaquirá)
Comentaris