Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 4: feina i visita a la catedral de sal de Zipaquirá (7 de setembre de 2016) (XI)

El muisca muysca cubun o muisk kubun, pertany a la família lingüística txibtxa que es va estendre per diverses regions d'Amèrica Central i el nord de Sud-amèrica. Els tayronai els U'wa, que pertanyen a la mateixa família muisca, parlen un idioma relacionat, la qual cosa va permetre que els tres pobles establissin forts nexes d'intercanvi econòmic i espiritual. Moltes de les paraules muisques van entrar a formar part del castellà colombià així:
·         Noms geogràfics: es van conservar els noms de poblacions i localitats. En moltes ocasions els conqueridors anomenaven una fundació espanyola amb un nom castellà i un altre de muisca (per exemple Santa fe de Bogotà). La toponímia dels municipis dels departaments de Boyacá i Cundinamarca, majoritàriament provenen del muisca: Bogotà,Sogamoso, Zipaquirá, Chía, Soacha, Bojacá, Bosa, entre molts d'altres. També la paraula chucua per designar un pantà.
·         Noms naturals: la curuba i l'uchuva, per exemple, són fruites.
·         Relacions: al fill menor se li diu cuba, a una noia se li diu china i muysca vol dir gent.
que maragdes sal, coca i mantes de cotó també van ser emprades com a equivalents monetaris o per facilitar el canvi.
Els muisques constituïen i constitueixen una societat agroceràmica i manufacturera pertanyent a la regió andina del nord de Sud-amèrica. La manera d'organització política ja descrita els feia una unitat cultural compacta i disciplinada. L'aportació dels muisques a la identitat nacional colombiana avui són inqüestionables, i més encara tenint en compte que la Confederació txibtxa no era res més que la màxima representació politicoorganitzativa d'una cultura i d'una família lingüística gran. L'estudi de la cultura muisca és motiu de permanent recerca i això contribueix en part a entendre la identitat colombiana.

Els sacerdots es formaven des de la infantesa i eren els responsables de dirigir les principals cerimònies religioses. Ningú a part delssacerdots no podia entrar a l'interior del temple. La religió muisca contemplava els sacrificis humans, però és probable que a l'arribada dels espanyols aquests haguessin desaparegut temps abans i els relats de sacrificis humans entre els muisques siguin històries transmeses per tradició oral, ja que no existeix un testimoni de primera mà que esmenti un sacrifici humà contemporani sota la presència dels espanyols. En tot cas les fonts coincideixen que cada família havia d'oferir un fill als sacerdots, el qual era criat per ells com a persona sagrada i als 15 anys era sacrificat a Xue, fet que constituïa un honor per a la família i per a la víctima. Al costat de les activitats religioses, els sacerdots participaven de la vida de la comunitat amb recomanacions sobre l'agricultura o intervenint en casos de conflicte entre els líders polítics. Si bé no era un calendari gaire precís, els muisques coneixien el solstici d'estiu (el dia més llarg de l'any, que cau el 21 de juny). Aquesta era la data indicada per retre culte a Xue (el déu Sol). El temple de Sue estava a Sogamoso, la ciutat sagrada del sol i seu de l'iraca(sacerdot). D'aquest culte ve el nom de la ciutat: Suamox o Sugamuxi. Una processó de la cort del zipa es dirigia al Temple del Sol i el dia era motiu de gran festa i alegria entre el poble. Els habitants es pintaven el cos i s'embriagaven amb txitxa. Es feien ofrenes a Sue per demanar la benedicció de les collites anuals. També era l'únic dia en el qual la gent podia veure el zipa. La mitologia muisca estava molt bé documentada gràcies al fet que el territori de la Confederació muisca va ser escollit com a seu de l'administració colonial en una nova unitat administrativa d'un territori més vast conegut com a Nou Regne de Granada. Aquest factor va permetre que els més destacats cronistas s'establissin en Bogotà i recopilessin molta informació de primera mà. (continuarà)
(La fotografia correspon a l'exterior de la catedral de sal de Zipaquirá)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís