Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 4: feina i visita a la catedral de sal de Zipaquirá (7 de setembre de 2016) (i XVII)

La contestació vindria de Vicente Restrepo que pren una via oposada: si els primers van voler veure en els muiscas un element de civilització superior, Restrepo a la seva obraEls chibchas abans de la conquesta española els mostra en canvi com a bàrbars. Però Miguel Triana en la seva obra La civilització chibcha obre les portes a un nou interès i de nou es veuen centrades les investigacions al voltant dels muiscas. Triana va arribar a suggerir fins i tot que els nombrosos símbols d'art rupestre no eren una altra cosa que escritura, teoria aquesta bastant contestada. Un altre autor de destacar en aquesta època va ser l'arqueòleg colombià Wenceslao Cabrera Ortíz, el qual va proposar projectes d'una profunda investigació per a la interpretació de tot el material existent, especialment aquell de l'art rupestre. Cabrera replantejaria la teoria de la procedència migratòria dels muisques. La seva importància rau en la seva intenció de registrar i fer de l'arqueologia de Colòmbia una matèria d'estudi a les escoles i en cada regió. En 1969es publica Monuments rupestres de Colombia i informes de les excavacions de El Abra el que, segons Argüello, obre una verdadera època de la investigació científica a Colòmbia.^”

Després de la interessant explicació del vídeo (http://www.catedraldesal.gov.co/index.php/pelicula-nucuma-3d.html; https://www.youtube.com/watch?v=RtHSX-Z3L_4; http://www.nucuma.co/; https://vimeo.com/74673791  ) , entrem a veure una petita pel·lícula en 3D sobre la catedral de Sal. Allí, de nou, s’explica com es va formar la muntanya, com els indis la van començar a explotar i de com un d’ells a preveure que s’acostava una catàstrofe amb l’arribada dels colonitzadors espanyols. El vídeo està molt ben fet i recreat i s’acaba amb l’explicació de tots els nivells de la muntanya de sal dins de la qual estem immersos. Un cop acabada, ja marxem. Tornem pel mateix camí que a l’anada. També fem fotos, ja que la guia ens ha aconsellat fer-les de tornada. Un cop ja la superfície, don Jorgito ja ens espera per retornar-nos a Bogotà. Però abans, encara tinc una petita sorpresa preparada: una visita amb cotxe pel centre de Zipaquirá, una ciutat de la qual me n’enamoro i m’agradaria poder visitar més. Està ple de cases colonials i té una catedral espectacular, que amb la seva lluminositat fa més màgica la tarda. Hi ha bastanta vida i passem per davant de l’institut, avui transformat en centre cultural, a on va estudir batxillerat el gran Gabriel Garcia Márquez. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Garc%C3%ADa_M%C3%A1rquez ): “El 1943, se li va concedir una beca per assistir al Liceo Nacional de Varones de Zipaquirà, una ciutat propera al nord de Bogotà, per acabar els dos últims anys de batxillerat alLiceo Nacional de Varones, avui (colegio nacional San Juan Bautista de La Salle). En una entrevista, va assenyalar García Márquez:

«

Durant aquest període, vaig llegir una àmplia varietat de clàssics europeus, espanyols i de literatura colombiana. Si jo no tenia res a fer i evitava avorrir-me, em ficava a la biblioteca de l'escola, on tenia la Aldeana col·lecció. Vaig llegir-ho tot !... Des del primer volum fins a l'últim! Vaig llegir El Carnero, memòries, biografies... vaig llegir-ho tot! Per descomptat, quan vaig arribar a l'últim any de l'escola secundària, sabia més que el professor”.·

Allí també hi va estudiar don Jorge, que va créixer en aquesta bella ciutat. Em recorda una mica a Santa Clara, a Cuba, o a Granada, a Nicaragua, per l’estil de cases i de carrers. Després de la visita, ja retornem cap a Bogotà. Ens trobem bastant trànsit pel camí, però finalment arribem a l’hotel. Estic força cansada, però encarta tinc esma per anr a comprar una cervesa i coses per l’endemà treballar, abans de tornar a l’hotel i anar a dormir a l’hora de les gallines...

(La fotografia és d'una de les naus dins de la catedral de sal de Zipaquirá)