Tailàndia i Cambodja, dia 9: Chiang Mai, elefants i cascades (17 d’agost de 2015) (i IV)

El conductor-guia, es para en un camp d’arròs d’una varietat molt especial, que no cal que s’inundi i que només es veu verd a l’època que hi anem, juliol i agost; també té la peculiaritat que creix a les altures. Després, marxem ja de nou cap a Chiang Mai. La veritat és que el camí és llarg i m’endormisco, però el temps canvia i comença a ploure, de manera que el guia ens tapa una mica amb plàstics, però agafo fred. I el camí fins a Chiang Mai, amb embús inclòs, no s’acaba mai. Anem deixant als seus respectius allotjaments els diferents integrants del grup i quedem amb la italiana que ens veurem més tard.  Un cop arribem a Chiang Mai, ens va d’allò més bé prendre una dutxa calenta i recuperar-nos. Mentre descansem, sentim que hi ha hagut un atemptat a Bangkok que ha provocat unes quantes víctimes. Un cop un xic més descansats, marxem cap al centre de la ciutat i acabem en un bar bastant turístic, a on sopem i també podem tastar una menja que ja hem vist a bastants llocs: “Mango sticky rice”;  és arròs dolç amb mango i llet de coco, sublim (http://www.thaitable.com/thai/recipe/mango-on-sticky-rice) . Un cop acabat de satisfer l’estómac, en retrobem amb la noia italiana, que està prenent una copa amb una altra noia anglesa i un noi holandès, amb els quals compartim una agradable conversa i vetllada. Finalment, com que estem fosos, ens acomiadem dels companys i anem a descansar la carcanada unes quantes hores més.

(La imatge correspon a un camp d'arròs, d'una varietat que no necessita inundació)