Tailàndia i Cambodja, dia 14: de Phuket a Bangkok (22 d’agost de 2015) (I)

Tal i com es preveia, la nit no és tranquil·la a Phuket; malgrat que les platges són lluny de la ciutat, hi ha bastant soroll i descanso ben poc. A més, cal que matinem, així que els nervis per no adormir-me encara fan que el son sigui més lleuger. Quan el dia despunta, ja ens llevem i anem cap a la terminal de bus. Cal que recorrem 1km, però es fa etern, ja que el terra és molt moll, rellisca moltíssim i a més, els taxistes pesats no paren d’insistir per portar-nos a la terminal. Finalment, hi arribem. El bus, en aquesta ocasió, és una furgoneta bastant ben equipada i només val 100BAT, molt barat comparat amb els 650 que es demanen normalment  per un taxi. El trajecte fins a l’aeroport és tranquil. Va pujant i baixant una pila de gent de la furgoneta i quan arribem a l’aeroport, cau un bon ruixat, però per sort, estem ja a aixopluc. Un cop a l’aeroport, decidim esmorzar, però els preus són bastant poc econòmics i opto finalment per un sandvitx de formatge bastant bo i econòmic. L’espera es va escolant entre pàgines de llibre i observació del volant, fins que és moment d’embarcar. La propera, i ja última, destinació del viatge és la capital de Tailàndia, Bangkok, a on férem nit en començar el viatge. Un cop arribem a l’aeroport de Don Mueang, i vist que poder agafar transport públic és una bona odissea pels que no hi estem acostumats ens decidim de nou per un taxi oficia, que ens porta pel “mòdic” preu a l’hotel, el Thara House, molt cèntric i econòmic. Per arribar-hi, passem per un munt de carrers, amb una bona munió de turistes. Finalment, arribem al Thara House (http://www.tharahousebangkok.com/)  i sorpresa, tinc un missatge personal! L’Araceli també s’hi allotja i ens ha deixat un missatge per tal que la passem a saludar. (continuarà)
(La imatge és d'una cervesa Chang, una de les més begudes i conegudes a Tailàndia)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís