Tailàndia i Cambodja, dia 12: de Ko Phi Phi a Krabi i visita per la ciutat (20 d’agost de 2015) (I)

La nit torna a ser plàcida al petit paradís que és Ko Phi Phi. Tot i això, no aconsegueixo dormir d’una tirada i em vaig despertant diverses vegades. Estic un xic nerviosa per no perdre el taxi-barca que ens ha de portar de nou a Ton Sai. A més, avui celebro que em faig un xic més gran, que la vida em regala un altre dia més d’experiència. Serà la vegada que ho celebro més lluny de casa, però amb moltes ganes de viure aquesta experiència. Recollim les coses, paguem i ja ens enfilem a la barca que ens portarà al port de Ton Sai. Quedo de nou abduïda per la bellesa del paisatge d’aquests verals. Tenim previst esperar unes hores a la ciutat més gran, però tenim una sorpresa: els horaris de ferri estan equivocats i enlloc de marxar a la tarda, el nostre ferri vers Krabi resulta que està a punt de marxar. Tenim, però (i per sort), encara temps de poder-hi pujar. És una embarcació gran però va bastant plena. Tant plena que acabem a bodega, un lloc bastant fosc, ple de gent i amb l’aire condicionat tant alt que acabo ben enfredorida. Tot i que vull dormir, no aconsegueixo res més que fer alguna pobra capcinada. El viatge se’m fa llarguíssim, i quan per fi arribem al port de Krabi, encara hem d’esperar una estona  poder desembarcar degut a la gran quantitat de gent que hi ha. Quan ho aconseguim, caminem una estona per una passarel·la un xic decrèpita i quan sortim, com no, ens espera una munió de taxistes afamats que s’ofereixen a portar-nos al centre de la ciutat. Accedim amb un, però més tard ens adonarem que,d e nou, ens ha ben enredat i ens ha acabat estafant. Malgrat tot ens porta cap al centre de Krabi. Krabi (https://en.wikipedia.org/wiki/Krabi) en sí no té gaire cosa, però és el punt de partida per anar a diversos llocs. (continuarà)
(La fotografia correspon a l'explicació del nom de la cova del Tigre)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís